La màgia del nadal
La Noelia era una jove a la que li encantaba cosir de fet tenia un petit negoci,
però el seu somni era ser dissenyadora.
però el seu somni era ser dissenyadora.
Un dia aquest somni es va veure truncat per un accident de moto,
ella es va quedar en cadira de rodes. I tot i que això no influià en res
en el seu somni,ella ho veia d’una altre manera, va perdre la il·lusió per tot.
ella es va quedar en cadira de rodes. I tot i que això no influià en res
en el seu somni,ella ho veia d’una altre manera, va perdre la il·lusió per tot.
S’apropava el nadal i com ella no s’acceptava no deixava que ningú ho fes.
Finalment el nada va arribar i estava sola, no podía ser pitjor per a ella.
Una nit de tant plorar, se li va apareixer un Àngel no s’ho podia creure,
l’àngel li va dir que li cumpliria un desitg, com és obvi ella va demanar
que tant de bo mai hagués estat en aquella cadira de rodes, és va cumplir,
va anar correns ensenyar-li als seus amics però estava sola.
L’àngel va notar la seva tristor i la va portar a una realitat paral.lela.
Això és el que passaria s’hi t’haguessi acceptat, era ella celebrant el nadal
amb la seva família, estaba molt feliç, a ningú l’importava ni tan sols a ella,
ho tenía tot, almenys tot el que ella volía en aquell moment.
L’àngel li va dir que podía tenir tot allò que estava veient si seguía lluitant
per als seus somnis. És va donar compte que nomès tenia dues opcions,
el seu desitg no era permanent i en unes hores tornaria a trobar-se com abans
o podia començar a acceptar-se i deixar que els demès tambè ho fessin.
Es clar, va triar la segona opció. I unes hores desprès el desitg és va trencar.
Una nit de tant plorar, se li va apareixer un Àngel no s’ho podia creure,
l’àngel li va dir que li cumpliria un desitg, com és obvi ella va demanar
que tant de bo mai hagués estat en aquella cadira de rodes, és va cumplir,
va anar correns ensenyar-li als seus amics però estava sola.
L’àngel va notar la seva tristor i la va portar a una realitat paral.lela.
Això és el que passaria s’hi t’haguessi acceptat, era ella celebrant el nadal
amb la seva família, estaba molt feliç, a ningú l’importava ni tan sols a ella,
ho tenía tot, almenys tot el que ella volía en aquell moment.
L’àngel li va dir que podía tenir tot allò que estava veient si seguía lluitant
per als seus somnis. És va donar compte que nomès tenia dues opcions,
el seu desitg no era permanent i en unes hores tornaria a trobar-se com abans
o podia començar a acceptar-se i deixar que els demès tambè ho fessin.
Es clar, va triar la segona opció. I unes hores desprès el desitg és va trencar.
Aquella mateixa nit va començar a dibuixar sens dubte el millor disseny
que faria fins al moment. Un any més tard amb sort la seva amiga ho va veure
(Dic amb sort perquè no deixava que ningú veies els seus dibuixos),
li va preguntar per el dibuix i li va enseñar llibretes i llibretes plenas d’ells.
Ana (La seva amiga) coneixia algú, que finalment li va donar l’oportunitat
de fer els seus dissenys realitat i expossar-los, allà va coneixer al home
de la seva vida, era un periodista que s’encarregava de fer un reportatje
sobre l’exposició.
I uns anys més tard tenia la seva propia família,
una família que l’acceptava i l’estimava tal com era, a més va aconseguir
un treball que era la seva vida.
que faria fins al moment. Un any més tard amb sort la seva amiga ho va veure
(Dic amb sort perquè no deixava que ningú veies els seus dibuixos),
li va preguntar per el dibuix i li va enseñar llibretes i llibretes plenas d’ells.
Ana (La seva amiga) coneixia algú, que finalment li va donar l’oportunitat
de fer els seus dissenys realitat i expossar-los, allà va coneixer al home
de la seva vida, era un periodista que s’encarregava de fer un reportatje
sobre l’exposició.
I uns anys més tard tenia la seva propia família,
una família que l’acceptava i l’estimava tal com era, a més va aconseguir
un treball que era la seva vida.
Marta Liébanas
No comments:
Post a Comment