Saturday, October 29, 2016

MR 1617 INSO 2B MP8 UF1 NF2 DIVERSITAT CULTURAL - Presentació


Les Delegades de classe van pendre nota de les assignacions individuals o per parelles.

Cal resumir el vostre apartat i incloure dues o tres imatges relacionades amb els continguts.

Text i imatges s'han d'incorporar en aquesta entrada del blog de classe pel dimecres 2 de Novembre.

Recordeu:

serveicomunitat.blogspot.com

Acceder/Entrar-hi a la cantonada superior dreta
Iniciar sessió a la cantonada superior dreta
usuari: comunitatservei@gmail.com
contrasenya:

cliqueu a serveicomunitat.blogspot.com
cliqueu a ENTRADAS en la columna esquerra
busqueu MR 1617 INSO 2B MP8 UF1 NF2 DIVERSITAT CULTURAL - Presentació
i cliqueu a EDITAR.

busqueu la vostra pagina o apartat. teclejeu el text i cliqueu a l'icona d'imatge a la barra superior.

finalment cliqueu a PUBLICAR i asegureu-vos que s'ha publicat correctament.

***

Recordem el concepte de MEDIACIÓ INTERCULTURAL que vam veure al NF1 anterior i que justifica aquest NF2:

 «Entendemos la Mediación Intercultural como un recurso profesionalizado que pretende contribuir a una mejor comunicación, relación e integración entre personas o grupos presentes en un territorio, y pertenecientes a una o varias culturas» (Desenvolupament Comunitari y Andalucía Acoge, 2002:101).

De esta definición los autores definen tres tipos de mediación:

• La mediación preventiva: consiste en facilitar la comunicación y la comprensión entre personas con códigos culturales diferentes.

 • La mediación rehabilitadora: que interviene en la resolución de conflictos de valores, entre minorías culturales y la sociedad mayoritaria, o en el seno de las propias minorías.

 • La mediación creativa: consiste en un proceso de transformación de las normas, o más bien de creación de nuevas normas, nuevas ocasiones basadas en unas nuevas relaciones entre las partes.

https://www.dge.mec.pt/sites/default/files/EPIPSE/mediacao_com_comunidades_ciganas.pdf

REFLEXIONES  SOBRE  LA  MEDIACIÓN  INTERCULTURAL  Y EXPERIENCIAS  DESDE  LA  COMUNIDAD  VALENCIANA* 
SALOUA LAGHRICH

http://www.um.es/tonosdigital/znum8/estudios/11-Salou.htm




Hem après a viure en diversitat?





2.1 EL REPTE DE LA DIVERSITAT -Alba Aguilera

La mediació és una via eficaç per la resolució de conflictes. Però hi ha altres actuacions molt més efectives i amb unes conseqüències que afecten a la totalitat de la població. Com la organització de la prevenció i el foment de la convivència.
Aquestes actuacions estan orientades al reconeixement i valoració de la diversitat i la diferència com factors que enriqueixen a la comunitat i no com amenaces o elements distorsionadors.
La diversitat cultural és una noció que fa referència a la convivència i interacció entre diferents cultures en una mateixa societat, partint del coneixement i reconeixement recíproc entre totes elles.  

2.2.- LA CULTURA - Berta Bardaji


La cultura es defineix (segons la UNESCO) com el conjunt dels trets distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen a una societat o a un grup social i que avarca, a més de les arts i les lletres, les maneres de vida, les maneres de viure junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. D’altra banda, la cultura porta implícita les següents característiques:
  • és compartida per un grup o societat
  • s’aprén a través de l’observació i de la informació que rebem durant el procés de socialització 
  • és símbòlica ja que es transmet per símbols verbals o no, coneguts per tots els membres
  • és integrada, és a dir, ho avarca tot, des de les creences, valors i costums fins als aspectes més trivials. 



Per tant, es pot dir que l’home és un ser cultural i que la cultura és el resultat de la interrelació de persones en una comunitat. 

Berta Bardají (INSO 2on B)



pg 34

2.3.1 VALORS, CULTURA I CONVIVÈNCIA - Judit Benabarre Llibre 2onB INSO

Els valors estan molt relacionats amb la cultura, són essencials per a cada persona alhora de desenvolupar-se en la realitat i comprendre-la. També són primordials per a la vida en comunitat i per a les relacions amb les demés persones, ajuden a regular el nostre comportament i el benestar col·lectiu.


  • NORMA: Regla que pretén el bon funcionament social. La norma és una obligació per tal de que ens comportem d'una manera determinada. Han de ser conegudes i respectades pels membres d'una comunitat. 

  • JUDICI DE VALOR: És una idea enunciada a partir de la percepció individual i la idealització personal, per tant es subjectiva. 

  • ACTITUD: És la disposició d'actuar, en qualsevol moment, d'acord amb les propies creençes i valors. 










2.3.3 Característiques dels valors
(Paula Cazorla 2B)

- Polaritat: Tots els valors positius tenen un valor oposat. 
                   Ex: Justícia - Injustícia 
- Jerarquia: No tots els valors tenen la mateixa importància. 
- Gradació: Intensitat en que es valoren. 
- Infinitud: Finalitat a la que aspira. 
- Dinamisme: Es modifiquen amb el pas del temps. 

- Categorització: Es poden classificar. 



2.3.3. Classificació dels valors



2.3.4.- Funció social dels valors 

La funció social dels valors es basa en dos principis:

  • Els valors estableixen regles, normes i models que donen sentits a les accions dins de cada grup social.
  • Les persones s'identifiquen amb la col·lectivitat i adquiereixen com propis els valors del grup. 
Resultado de imagen de valores colectivos
Per tant, el fet de forma part d'una col·lectivitat provoca la compartició de valors comuns, per tant des de el punt de vista sociològic hi han tres característiques dels valors:
  • Són reconeguts per una pluralitat de persones.
  • Estàn associats a la satisfacció de les necessitats del col·lectiu i el benestar comú.
  • Impliquen un component emocional i de pertenencia, per tant es lluiten per ells.
Resultado de imagen de bienestar comun
No saber o perdre d'aquests valors són factors de desintegració social.

MARTA EXPÓSITO FERREIRA 2nB INSO



2.4 LA IDENTITAT CULTURAL:

·         La identitat cultural és el conjunt de conceptes, creences i comportaments que provenen d’una comunitat i que una persona integra com a propis.

·         Tota persona que pertany a un grup social n’és conscient perquè adopta aquesta  identitat cultural.

·         La identitat cultural permet distingir una comunitat de les altres i mantenir les seves singularitats i valors.


·         Les minories ètniques: Són un exemple d’identitat cultural.

Fan referència a un conjunt de persones que comparteixen una identitat cultural pròpia i viuen en una societat on predomina un grup més extens i hegemònic. (Grup predominant que té un estatus superior)








Nerea García Guerrero 2nB INSO


2.4 Identitat cultural pg 38



Pag
pg 35

pg 36

2.4.2 Models Culturals




2.5 La Convivència entre cultures


- Tradicionalment la minoria ètnica era la gitana: El primer moviment migratori va ser cap el segle X



-Actualment la nostra societat es representa molt més diversa a causa dels fluxos migratoris.

- Per tant ens ha de fer repensar la manera de abordar i millorar l'integració d'aquestes minories, sense que aquestes perdin la seva identitat cultural.

Paula Lozano, 2nB d'integració Social.
Pag: 40, punt 2.5 La convivència entre cultures.








pg. 43

2.5.3 La interculturalitat
La interculturalitat proposa una convivència democràtica, un intercanvi cultural i reconeixement del dret igualitari, de les diferents cultures a partir del respecte. Per això és refereix a l'establiment de relacions entre persones de diferents comunitats culturals per l'enriquiment entre ambdues parts. Per facilitar el desenvolupament cultural cal:

-Una llengua compartida, per facilitar el diàleg.
-Coneixement i comprensió de la cultura pròpia i aliena.
-Superar l'etnocentrisme, per descobrir la naturalesa de la mateixa societat des d'un punt de vista intercultural.
-Hibridació que permet barrejar diferents elements de diferents orígens

Juan Diego Motato


pg 44

2.5.4 Models mentals. Prejudicis i discriminació 



Models mentals

La interpretació simplificada i esbiaxada de la realitat i la seva representació a la nostra ment.

Prejudici

 És una actitud associada a un grup social, que tendeix a menys prear tot el que fa referència a aquest grup i a les persones que el componen, i també els seus valors, creences, normes...



Resultado de imagen de prejudici

L'elaboració d'estereotips


Estereotip
És un model mental preconstruït sobre una persona o grup de persones que comparteixen algunes característiques.  
Resultado de imagen de estereotip 
  • Percepció dual: Diferenciem el nostre grup de l'altre, el jo del tu, el nosaltres de l'ells.. reforánt les identitats pròpies.
  • Camuflatge: Justificació de la nostra actitud basant-nos en la idea que la nostra opinió és compartida pel nostre grup encara que no ho expressin. Com tothom pensa com jo, la meva actitud és correcta i certa. 

Del prejudici a la discriminació

Discriminació
  
Fer distinció en el tracte per uns determinats motius arbitraris, es manifesta en l'exclusió, la marginació o la privació de les oportunitats a alguns grups, als quals es dóna un tracte d'inferioritat.
Resultado de imagen de discriminación

Sílvia Ortiz 

Criteris discriminació (associats a prejudicis) (p.45):
  • Racial o ètnica: tracte desfavorable per pertànyer a un determinat grup ètnic.
  • Sexual i de gènere: parteix de la idea de superioritat de l’home sobre la dona i es tradueix en diferents condicions econòmiques i laborals, oportunitats d’accés, fragilitat socioeconòmica, etc. També per orientació sexual.
  • Educativa i socioeconòmica: s’estableix entre persones i grups amb menor formació, ingressos i d’altres conseqüències col·laterals.
  • Religiosa: tracte desfavorable per no professar la religió hegemònica en una societat.
  • Per edat: quan s’ exclou l’accés a determinades oportunitats, recursos i drets per raons d’edat.
  • Institucional o política: tracte desfavorable o marginació per no comulgar amb la corrent o partit hegemònic.
  • Per discapacitat o malaltia: desigualtat d’oportunitats, i d’altres aspectes relacionats amb l’estigma de la pròpia malaltia.
  • Estètica: tracte desfavorable o marginació perquè la imatge personal no encaixa amb l’ideal de bellesa establert en la societat en la que viu o al grup que aspira a pertànyer.
                                     



 Accions orientades a la desaparició del grup discriminat (p. 46):
  • Genocidi: màxima expressió de la discriminació. Destrucció d’un grup a través d’assassinats massius.
  • Etnocidi: pretén eliminar les cultures a través del colonialisme. Imposició política, cultura, sistema econòmic i social.

  • Assimilació: quan una minoria ètnica sacrifica la seva pròpia cultura i assumeix la del grup dominant. 

Mar Ortega (2n INSO - B)

2.6.1. INTERVENCIÓ EN NECESSITATS BÀSIQUES

LA PRECARIETAT ECONÒMICA



Sortida del país d’origen (socials, polítiques bèl.liques, pobresa…) Cal disposar d’una feina per poder viure.

Algunes actuacions:
  • Ajudes econòmiques: PIRMI (programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció)
  • Menjadors socials, solen lliurar una bossa berenar-sopar i els menjadors que tanquen els caps de setmana i festius lliuren bossa d’aliments.

L’HABITATGE

Lloguer o en propietat. Necessari disponibilitat econòmica,  documentació i contracte de treball.

  • Problemes bàsics: escassetat d’habitatges en lloguer, sobreocupació, insuficiència o inexistència d’allotjaments o albergs, ocupació d’infrahabitatges o barraquisme. No disposen de les condicions bàsiques (aigua, llum, calefacció)


FEINA

Trobar feina es l’objectiu principal de les persones nouvingudes.

Accedeixen a feines temporals, informals, contractes precaris i feines poc qualificades.


Hi ha programes d’inserció sociolaboral destinats a capacitar la persones en habilitats socials, de recerca de feina i laborals, els quals proporcionen orientació i recursos.

Gemma Peña






















2.6.2. (Alumnes: Andrea, Mar i Diana)

LA FAMÍLIA
Els projectes d’intervenció familiar han de permetre conèixer les situacions individuals de cada família per poder intervenir i utilitzar les estratègies necessàries per prevenir i minimitzar les seves dificultats.
No es pot plantejar una intervenció familiar genèrica, ja que aquesta dependrà de les necessitats de cada família i de la cultura intrínseca.
Les necessitats familiars acostumen a ser: precarietat econòmica, condicions baixes en l’habitatge, nivell cultural baix, poques habilitats sociolaborals, despreocupació de les necessitats educatives i formatives, xarxes socials reduïdes o inexistents, desconeixement de recursos i, a vegades, desconeixement de l’idioma.
Un valor molt important per a les famílies immigrants es poder reagrupar als seus membres. Aquest és un dret que tenen i que es pot sol·licitar:

  • Quan has residit un any i tens autorització per residir un altre més com a mínim.
  • Si tens un habitatge adequat.
  • Si tens medis de subsistència suficients
DONES
Les dones són pioneres en la migració familiar. Tenen procedències i cultures diferents però totes tenen en comú la seva situació de fragilitat a causa de la discriminació per ser minoria i per ser dona.
Els principals problemes són les causes socials, culturals, religioses i psicològiques. També tenen problemes en l’accés als diferents programes, sobretot els educatius i formatius.
Diferents problemes que pateixes:

  • Dificultat per trobar treball i pateixen explotació laboral. Si tenen fills petit, pateixen risc de desprotecció per les hores de treball de les mares.
  • Dificultat en la conciliació de l’àmbit familiar i laboral.
  • A vegades són traslladades enganyades i queden atrapades en màfies d’explotació sexual.
  • Dificultats per accedir a les ajudes o prestacions dels servicis socials. Obligades a mendicar.
  • Prejudicis de la població autòctona.
  • Si pateixen maltractament, no acostumen a denunciar.


INFANCIA I JUVENTUT

*Menors sense família →  Pels joves que arriben al país sense família s’activen serveis  dins dels serveis socials d’atenció al menor, per a la seva integració. Aquests proporcionen assistència social, suport personal, emocional i educatiu. Aquests joves quan ingressen als centres d’acollida tenen problemes per adaptar-se i això juntament amb l’ansietat i impulsivitat que mostren fa que no trobin resposta a les seves necessitats reals de formació i integració social.
*Menors i educació →  Les actuacions d’integració escolar volen controlar l’absentisme escolar, facilitar l’escolarització, proporcionar recursos de suport i compensar les carències que pugui tenir. Les característiques que presenten els nens/es dins l’àmbit d’integració escolar són: desconeixement de l’idioma, absentisme escolar, abandó escolar temprà, baix nivell de coneixement en relació a l’edat, poc coneixement de la cultura comunitat d’acollida, poc coneixement del professorat de la cultura i nivell del nen/a. La mediació ajudarà a enfrontar aquests problemes.




DISCAPACITAT

Les persones amb discapacitat tenen majors desavantatges en l’ambit laboral. D’altra banda l’accés als recursos socials és veu minvat a causa del desconeixement del idioma, la desinformació i la debilitat de la xarxa social i familiar.
 Les persones que es troben en situació irregular i no s’han donat d’alta de la SS, no poden accedir a les prestacions. Tampoc poden accedir als programes d’ajuda a la formació i inserció laboral, sino tenen la documentació requerida. 










pg 50

Dones                                                                                        Laura Pérez               2N INSO A



pg 51

pg 52: Evelyn Parras 2A



idees per a inspirar:

http://www.dailymail.co.uk/femail/article-3734852/Beauty-lies-origin-Photographer-captures-women-50-ethnic-minorities-15-countries-world-stunning-photoshoot.html

pg.57
¡Vine al cinema!

Pel·lícules d'immigració i discriminació a diferents col·lectius de la societat:

- Las cartas de Alou (1990)

Tracta d'un grup d'africans que arriba clandestinament a les costes del sud d'Espanya. Entre ells, està Alou, un senegalès de 28 anys. Com a Almeria li roben totes les seves pertinences, no té més remei que dedicar-se a la venda ambulant. El seu únic plaer són les cartes que escriu a la seva família per explicar-los les peripècies de la seva aventura espanyola.

Descripción: https://1.bp.blogspot.com/-ZtYkUK3Ra9s/WBsgZQtFi4I/AAAAAAAAAUI/uvqxZYr64bE5ikLPzoKgjpP0iWa2Pq-pgCLcB/s200/las%2Bcartas%2Bde%2Balou.PNG
- Bwana (1995)

Un taxista i la seva família se'n van de vacances a la costa andalusa esperant passar un agradable dia d'estiu; però, quan arriben, es topen amb un immigrant il·legal africà que no entén el castellà i que està mort de gana i de fred. Al principi senten por i decideixen marxar del lloc, però perden les claus del cotxe i es veuen obligats a passar la nit amb el desconegut.

Descripción: https://4.bp.blogspot.com/-_oV64shmmFI/WBshx0ZdTRI/AAAAAAAAAUQ/qKmMmJJbxjQ3F9zNL-B4m04rpeLEBlsBwCLcB/s200/bwana.PNG
- El sudor de los ruiseñores (1998)

Un violoncel·lista romanès emigra a Espanya on fa amistat amb un titellaire que actua a El Retiro de Madrid. El seu somni és el de treballar en una orquestra i guanyar els diners suficients per poder portar la seva dona i la seva filla, però les coses no són tan fàcils com el pensava ... Òpera prima de Juan Manuel Cotelo, amb un títol que està inspirat en un poema romanès.

Descripción: https://3.bp.blogspot.com/-_iz6et8zIwg/WBsjfGCP6FI/AAAAAAAAAUc/mG6sZ0uP-W0kkw6q8lLhPAuDLTY1hVPewCLcB/s320/sudor%2Bruise%25C3%25B1ores.PNG

- Said Said (1998)

Saïd és un immigrant marroquí que es troba en situació il·legal a Espanya. Coneix l'Anna, una jove barcelonina de família acomodada. Anna vol prestar ajuda al jove marroquí i tots dos van a una entrevista amb una advocada que treballa en una ONG antiracista.

Descripción: https://3.bp.blogspot.com/-wo2Le6UERZM/WBskV9VPYZI/AAAAAAAAAUg/bZjx-PUoCf0dD5oz397Z8HwQWw-UUflcQCLcB/s1600/said.PNG

- Poniente (2002)

Després de la mort del seu pare, Lucía (Cuca Escribano), una jove mestra que viu a Madrid, torna a la seva terra amb la seva filla Clara. El poble de la seva infància ha canviat molt amb la immigració. Al mateix temps que lluita contra el racisme, s'enamora de Curro (José Coronado), que comparteix la seva mateixa causa.

Descripción: https://3.bp.blogspot.com/-pECgOtxefzQ/WBsk3fYQgyI/AAAAAAAAAUs/7kctXJX6Hjwx6ecXS3cZYxHMst1ZKd8owCLcB/s320/poniente.PNG

- Princesas (2005)

Aquesta és la història de dues prostitutes: Caye, de gairebé trenta anys i amb un atractiu més aviat de barriada. Zulema és dolça i fosca i viu dia a dia l'exili forçós de la desesperació. Quan es coneixen gairebé arriben a enfrontar-: són moltes les noies espanyoles que veuen amb recel l'arribada d'immigrants a la prostitució. Caye i Zulema es fan amigues quan comprenen que, en definitiva, les dues trontollen en la mateixa corda fluixa.

Descripción: https://4.bp.blogspot.com/-RGVLsWU-l0Q/WBslZWKxleI/AAAAAAAAAUw/g8ZaX2fGUvUvOsfE_JMDkxPm4QesVaG4wCLcB/s320/princesas.PNG

- Agua con sal (2005)

Olga és una jove cubana que va arribar a Espanya amb una beca d'estudis, pensant que això anava a ser el triomf de la seva vida. Decideix quedar-se i, al cap del temps, és una immigrant il·legal, pateix els avatars de la marginació, no pot tornar a casa i ha de buscar-se la vida. Mari Jo és una jove valenciana de la Ribera Alta, nascuda en una família plena de problemes. El destí li ha marcat la vida i el seu final també és la marginació. Ambdues acabaran com treballadores il·legals d'una fàbrica de mobles en la qual, tot i que per llei haurien de cobrar cinc euros l'hora, elles només cobren un euro i mig.

Descripción: https://2.bp.blogspot.com/-PsF9HsfR558/WBsmAtR6YpI/AAAAAAAAAU4/aurIDiX19U4nSvVc40eK3H22D-p3va06wCLcB/s320/agua%2Bcon%2Bsal.PNG

- Retorno a Hansala (2008)

Al començament d'aquesta dècada, a les platges de Rota, van aparèixer els cadàvers d'onze joves immigrants marroquins que buscaven creuar l'estret en una pastera. Es va descobrir per les seves robes que els onze nois pertanyien a la mateixa aldea, Hansala. "Retorno a Hansala" pretén recrear aquell succés vist des dels ulls de dos personatges: Martín, un empresari funerari que pretén fer negocis amb el que ha passat, i Leila, germana d'un dels morts. Tots dos s'embarcaran en l'aventura d'intentar repatriar el cadàver del noi en una furgoneta, on tots dos viuran una intensa experiència moral que els durà a replantejar totes les seves creences.

Descripción: https://3.bp.blogspot.com/-f3NboeRSCdM/WBsmfqifN2I/AAAAAAAAAU8/tSIGdrJ2YnoQG2c2bOCwf5ophAnRDywxACLcB/s320/retorno.PNG