REVISTA
"BIG BANG THEORY"
Índex
*Contextualització
*Àmbits
*Guió en versió original
*Guió en català
*Contextualització
*Àmbits
*Guió en versió original
*Guió en català
Contextualització
Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television. Va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal de televisió CBS als Estats Units.
S'han emès vuit temporades als Estats Units i pel canal CBS. La primera temporada constava inicialment de 22 episodis, però a causa de la vaga de guionistes de 2007, es va reduir a disset capítols emesos en dues etapes de vuit i nou, començant el 24 de setembre de 2007 amb l'episodi "Pilot". La segona temporada, que va sortir a l'aire en els EUA el 22 de setembre de 2008 amb l'episodi "The Bad Fish Paradigm", va concloure l'11 de maig de 2009 amb l'episodi 23 titulat "The Monopolar Expedition". La tercera temporada va començar a emetre el 21 de setembre de 2009 a la CBS, amb l'episodi titulat "The Electric Can Opener Fluctuation" i va acabar amb l'episodi 23 anomenat "The Lunar EXCITATION". La quarta temporada va començar el 23 de septiembre 9 de 2010 a la CBS, amb l'episodi titulat "The Robotic Manipulation" i va acabar amb el capítol "The roomate Transmogrification". El 22 de setembre de 2011 es va estrenar la cinquena temporada amb "The Skank Reflex Analysis" i va acabar el 10 de maig amb el capítol The Countdown Reflection. La sisena temporada va començar el 27 de setembre de 2012 amb l'episodi The Date Night Variabley va acabar amb l'episodi "The Bon Voyage Reaction". La setena temporada va començar el 26 de setembre del 2013 amb l'episodi "The Hofstadter Insufficiency" i va finalitzar el 15 maig 2014 amb l'episodi "The Status Quo Combustion". La vuitena temporada va començar amb l'episodi "The Locomotion Interruption" i va concloure amb l'episodi "The Comminent Determination". Actualment s'està emetent la novena temporada.
Als Països Catalans, es pot veure la sèrie en espanyol al canal Neox i a TNT, ja que de moment no s'ha doblat al català.
Àmbits
En aquest capítol, apareixen tres dels quatre àmbits de la mediació comunitària. Aquests són els següents:
El primer és familiar ja que en aquest tros de capítol podem veure una ruptura de la unitat familiar com a conseqüència d’una nulitat matrimonial i també que la mare del Leonard fa comparacions intel·lectuals entre el Shledon i els seus germans.
Les parts parts implicades en aquest cas són la mare del Leonard, el Leonard i el Sheldon.
El segon és l’àmbit comunitari ja que aquest conflicte es produiex quan hi la diverses opinions sobre les festivitats nadalenques.
El tercer àmbit que apareix en aquest capítol és l’intercultural ja que aquest surgeix quan la mare del Leonardcritica certs aspectes de la religió jueva i els hi diu que han creat com una m mena de matrimoni homosexual per el evitar el mutisme.
Segons diu el nostre llibre de text, podem definir els tres tipus de mediació de la següent manera:
La mediació familia pretén donar resposta als conflictes en el sí de la família i requereix procediments, recursos i professionals especialitzats en labors de mediació.
La mediació comunitari o ciutadana està destinada a atendre els conflictes que es donen en el sí de la comunitat.
La mediació intercultural és un tipus d’intervenció portada a terme en la gestió de conflictes que sorgeixen per les diferències culturals, de costums o inclús de l’idioma.
Línk del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=xFwEs52XxOM
Guió en versió original:
Scene: The apartment. The guys are playing Rock Band. Sheldon is on guitar, Howard drums and Raj singing. They are performing the Red Hot Chili Peppers “Under the Bridge”. As Raj gets into the song, Penny enters and his singing turns into a squawk.
Penny: Fellas, please.
Howard: Penny, come on, we were just finding our sound.
Penny: You found it. It’s the sound of a cat being run over by a lawn mower.
Leonard (entering on the phone): I’m really very busy. Is there any way that we can put this off until I have more time to prepare? Of course. But, uh, you understand my trepidation.
Penny: What’s that about?
Howard: Not a clue.
Leonard: Can’t we just postpone it till the spring? Maybe next summer?
Sheldon: This should be fairly easy to deduce. He’s holding the phone to his left ear. Ears do not cross hemispheres, so he’s using the analytical rather than the emotional side of the brain, suggesting that he has no personal relationship with the caller.
Leonard: No, I didn’t realize it had been so long. Sure, I guess there’s no other choice but to just go ahead and do it.
Sheldon: He’s referring to an activity he has done before. It’s unpleasant and needs to be repeated. This suggests some sort of invasive medical test, like perhaps a colonoscopy.
Leonard: Aren’t there any other options? There’s not a lot of room, it’s gonna be uncomfortable.
Sheldon: Yes, yes. Yeah, I’m definitely going with colonoscopy.
Leonard: Okay, bye. My mother’s coming to visit.
Howard: How about that, you were right.
Credits sequence.
Scene: The lobby. Penny finds a woman studying the lift.
Penny: It’s out of order.
Woman: Yes, I can read the sign, I’m just pondering the implications.
Penny: I think it implies that the elevator doesn’t work.
Woman: Again, I can read the sign. But the sign and the tape are covered with a layer of dust, which indicates that the elevator has been non-functional for a significant amount of time. Which suggests either a remarkable passivity among the, I assume, 24 to 36 residents of this building based on the number of mailboxes and given typical urban population density or a shared delusion of functionality.
Penny: You must be Leonard’s mother.
Leonard’s Mother: Oh, I don’t know if I must be, but yes.
Penny: Uh, I’m Penny. I’m his neighbour.
Leonard’s Mother: Oh, Dr. Beverley Hofstadter.
Penny: Oh, nice to meet you.
Beverley: Oh, you’re a hand shaker. Interesting.
Penny: Uh, why don’t you come with me. I’ll walk you to the apartment.
Beverley: Oh, all right. Would you like to exchange pleasantries on the way?
Penny: Yeah, sure, I guess.
Beverley: All right, you start.
Penny: Okay. You know, I’ve always been curious. What was Leonard like when he was little?
Beverley: Oh, I think you mean young. He’s always been little.
Penny: Right, okay. What was he like when he was young?
Beverley: You’ll have to be more specific.
Penny: Oh, um, okay, like, five or six. Five.
Beverley: Oh, well, at that age he was well enmeshed in what Freud would call the phallic stage of psychosexual development. An outmoded theory, of course, but the boy did spend most of his waking hours with a tight grasp on his penis.
Penny: Yeah, Leonard mentioned you were a psychiatrist.
Beverley: Well, that is one of my degrees. My primary field is neuroscience.
Penny: Oh, well, I’m an actress.
Beverley: Why?
Penny: What do you mean why?
Beverley: Well, there are studies that suggest that many who go into the performing arts suffer from an external locus of identity.
Penny: Yeah, I don’t know what that means.
Beverley: Well, it means you value yourself only as others value you, which is often the result of unmet childhood emotional needs.
Penny: Oh, well, I had a wonderful childhood.
Beverley: Tell me about it.
Slight time shift.
Penny: I know my dad wanted a boy. I just, I tried being good at sports, but I hated getting dirty!
Beverley: And then, I’m assuming, you entered adolescence.
Penny: Uh-huh, he called me Slugger until I got my first training bra, and then he just stopped playing catch with me. I wasn’t Slugger anymore. Your mother’s here!
Beverley: If you want to have intercourse with that girl, find out what kind of cologne her father wore.
Leonard: Good to see you, Mother.
Scene: The apartment.
Leonard: Here’s your tea, Mother.
Beverley: Oolong?
Leonard: Yes.
Beverley: Loose, not bagged?
Leonard: Yes.
Beverley: Steeped three minutes?
Leonard: Yes.
Beverley: Two-percent milk?
Leonard: Yes.
Beverley: Warmed separately?
Leonard: Yes.
Beverley: One teaspoon sugar?
Leonard: Yes.
Beverley: Raw sugar?
Leonard: Yes.
Beverley: It’s cold.
Leonard: I’ll start again.
Sheldon: I have the same problem with him. My theory is that his lack of focus stems from an over-developed sex drive.
Beverley: Oh, I don’t know where he would’ve gotten that. Aside from a pro forma consummation of our marriage, his father and I only had intercourse for the purposes of reproduction.
Sheldon: That seems a fairly efficient arrangement.
Beverley: Yes, we think so. We’ve both done papers on it. Mine from the neuroscientific point of view and his from an anthropological. Mine, of course, was the only one worth reading.
Sheldon: Of course. I would very much like to read about your sex life.
Beverley: Well, it’s all online or you can order it from the Princeton University Press.
Leonard: Here’s your tea, Mother. So, what are you guys talking about?
Sheldon: The frequency with which your parents had intercourse.
Leonard: Swell. If you’re lucky, maybe she’ll show you the PowerPoint presentation.
Beverley: I’m sorry, it’s on my other laptop.
Sheldon: Aw…
Leonard: So, Mother, what’s new?
Beverley: You’ll have to be more specific.
Leonard: All right. Uh, what’s new with you?
Beverley: Oh, well, I’ve been having some fascinating menopausal symptoms recently.
Leonard: Maybe something less personal.
Beverley: Oh. Your Uncle Floyd died.
Leonard: Oh, my God. What happened?
Beverley: His heart stopped beating. I have to urinate.
Sheldon: What a remarkable woman.
Leonard: Yeah I, I thought you guys might hit it off.
Sheldon: I envy you your childhood.
Leonard: I hate to tell you, but the only warm memories I have of my childhood are of my Uncle Floyd.
Sheldon: You’re clearly misremembering. Your mother is brilliant, analytical, insightful, and I’m betting she never hit you with a Bible because you wouldn’t eat your Brussels sprouts.
Leonard: Sheldon, you don’t give your mother enough credit. She’s warm, she’s loving, she doesn’t glue electrodes to your head to measure your brain waves while potty training.
Sheldon: You were lucky. When I was a kid, if I wanted an EEG, I had to attach my own electrodes.
Scene: The university cafeteria.
Howard: So, Dr. Hofstadter, Leonard rarely talks about his incredibly successful brother and sister.
Leonard: Please, don’t go there, Howard.
Howard: I understand that unlike Leonard, they’re at the top of their respective fields.
Leonard: Boy, you suck.
Beverley: Well, Leonard’s younger brother, Michael, is a tenured law professor at Harvard, and his sister just successfully grew a human pancreas in an adolescent gibbon.
Howard: So, she’s close to curing diabetes?
Beverley: Why else would you grow a pancreas in a teenaged gibbon?
Howard: Wow, you must be very proud.
Beverley: Why? They’re not my accomplishments. I have to urinate.
Leonard: Why are you doing this?
Howard: You know the rules. You brought your mom to work, you must suffer.
Sheldon: Leonard, I had no idea your siblings were so much more successful than you.
Raj: Yeah, you’re like the Jar Jar Binks of the Hofstadter family.
Howard: Oh, meesa think yousa lookin’ so so sad.
Leonard: You know, rather than mock me, my friends might realize that this is difficult and try to help me through it.
Raj: Nope, I think mocking you is more fun.
Howard: Next time, don’t yousa bring mama to work. Okee-day?
Leonard: That was fast.
Beverley: Oh, the middle stall was occupied. I’ll have to try again later.
Sheldon: It’s totally understandable. In bladder voiding, as in real estate, it’s location, location, location.
Beverley: So, where were we?
Leonard: Howard lives with his mother and Raj can’t speak to women unless he’s drunk. Go.
Beverley: That’s fascinating. Selective mutism is quite rare. On the other hand, an adult Jewish male living with his mother is so common it borders on sociological cliché.
Howard: It’s just temporary, I pay rent.
Leonard: He lives in the same room where his bassinet was.
Beverley: You know, both selective mutism and an inability to separate from one’s mother can stem from a pathological fear of women. It might explain why the two of you have created an ersatz homosexual marriage to satisfy your need for intimacy.
Howard: Say what? (Raj whispers in his ear) That’s basically what I just said.
Leonard: You brought your husband to work, you know the rules. Meesa thinking yousa looking pretty sad now too, betcha, betcha.
Beverley: Leonard, it’s one o’clock, weren’t you going to show me your laboratory at one o’clock?
Leonard: There’s no hurry, Mother, tell them more about their secret love for each other.
Beverley: But it’s one o’clock, you were going to show me your laboratory at one o’clock.
Sheldon: Her reasoning is unassailable. It is one o’clock.
Leonard: Fine. Let’s go. I think you’ll find my work pretty interesting. I’m attempting to replicate the dark matter signal found in sodium iodide crystals by the Italians.
Beverley: So, no original research?
Leonard: No.
Beverley: Well, what’s the point of my seeing it? I could just read the paper the Italians wrote.
Howard: Just for the record, we’re not in an ersatz homosexual relationship.
Raj: Well, then why didn’t you say that to her?
Howard: Why is it always my responsibility?
Raj: It’s not always your responsibility. I swear, this is the same thing you did at the comic book store last week.
Howard: I can’t believe you’re bringing that up.
Raj: I didn’t bring it up. You did.
Howard: We’ll talk about this later.
Raj: You always say that, but we never do.
Sheldon: You went to the comic book store without me.7
Scene: Outside Penny’s door.
Penny: Hey.
Leonard: You got alcohol?
Penny: Your mom still here?
Leonard: Yep.
Penny: Come on in. Wait, wait, she’s not gonna come here looking for you, is she?
Leonard: Oh, relax. She took Sheldon to the hospital to get a brain scan.
Penny: Oh, my God. What happened?
Leonard: Nothing. Mother likes looking at brains and Sheldon likes getting his brain scanned.
Penny: Geez, what a fun couple.
Leonard: She’s only been here a day and a half and I’m seriously considering alcoholism as a new career path.
Penny: Hey, I talked to her for five minutes yesterday and I’ve been half bombed ever since.
Leonard: You can’t let her get into your head.
Penny: My head, what about yours?
Leonard: It’s too late for me. My head is her summer house.
Penny: She was right, you know. The locus of my identity is totally exterior to me.
Leonard: Oh, yeah, there she is. Hi, Mom.
Penny: I mean, do you know where I was all morning? Auditioning with 50 other blondes for some stupid antidepressant commercial. And for what? So I’ll finally get my daddy’s approval?
Leonard: Did you get the part?
Penny: No, they said I was too perky.
Leonard: Hey, you want to talk about not getting love from a parent. You know what I used to do when I was little to have some sensation of human contact?
Penny: Yeah, you grabbed your penis and wouldn’t let go. Your mother told me.
Leonard: Of course she did. Anyway, that’s not what I was gonna say. When I was ten years old, I built a hugging machine.
Penny: A hugging machine?
Leonard: Yeah. I got a dressmaker’s mannequin, I stuffed it with an electric blanket so it would be warm, and built two radio-controlled arms that would hug me and pat my back.
Penny: Oh, that is so sad.
Leonard: You know what the saddest part was?
Penny: What?
Leonard: My father used to borrow it.
Scene: The stairwell.
Beverley: Your scan data will be very elpful to my research. You have a remarkable brain.
Sheldon: I know. Although I’ve always hated how my right frontal lobe looks in pictures.
Beverley: Common complaint among men. Nothing’s ever big enough, except when they get a tumour. Then you never hear the end of it.
Sheldon: I’d love to see a scan of your brain sometime.
Beverley: Oh, I’ll send you a link, but its physiology is fairly unimpressive.
Sheldon: Oh, I can’t believe that.
Beverley: Your unwillingness to accept empirical evidence suggests an attempt at flattery.
Sheldon: My apologies. I’ve been living with your son too long. Gotten into some bad habits.
Beverley: Understandable.
Sheldon: Can I make you a cup of tea?
Beverley: I doubt it, but if anyone has a chance, it’s probably you.
Sheldon: I feel very comfortable around you.
Beverley: I feel very comfortable around you, too.
Sheldon: It’s surprising because I generally don’t feel comfortable around, well, anyone.
Beverley: Nor I.
Sheldon: What are the odds that two individuals as unique as ourselves would be connected by someone as comparatively workaday as your son?
Beverley: Is that a rhetorical point or would you like to do the math?
Sheldon: I’d like to do the math.
Beverley: I’d like that, too.
Scene: Penny’s apartment. Penny and Leonard are doing tequila shots.
Penny: Okay, now this time…
Leonard: Uh-huh.
Penny: You’re gonna lick the salt off my neck, do the shot, and then bite the lime.
Leonard: I’m sorry, I didn’t hear anything after lick.
Penny: Neck, shot, lime. (Leonard starts licking her neck. He is there a long time) Okay, shot, lime.
Leonard: Right. Ah! Where’s the lime? (Penny has the lime in her mouth) Oh, okay, we’re sharing.
Scene: The apartment.
Sheldon: So, what do you think?
Beverley: I’m very tempted. I’m just not sure it’s appropriate with my son’s roommate.
Sheldon: Normally, I’d feel the same way. But based on everything I’ve observed about us, I can’t help but speculate we’d be very good together.
Beverley: True. I’ve had a similar observation. It’s certainly something I could never do with my husband.
Sheldon: I was hesitant the first time I tried it, but I experienced an unanticipated and remarkable release of endorphins. It’s quite satisfying.
Beverley: I see what you’re doing. You’re appealing to the neuroscientific researcher in me.
Sheldon: You see right through me, don’t you?
Beverley: Only when you’re in a CAT scanner.
Scene: Penny’s bedroom. Penny and Leonard are in bed.
Leonard: This is actually gonna happen.
Penny: Honey, shush, shush, shush, shush, shush.
Leonard: You shush, I’m happy, I want to talk about it. You know what my mother would say about this? She would say because you were not loved by your father and I was not loved by my mother, that having sex is our way of making up for the intimacy we didn’t get as children.
Penny: Why would you bring that up right now?
Leonard: I don’t know. Foreplay?
Penny: So you’re saying you’re not having sex with me, you’re having sex with your mother?
Leonard: Ummm, I’m gonna go with “no.”
Penny: That is the sickest thing I’ve ever heard.
Leonard: Come on, you’re trying to have sex with your father, and I’m okay with that.
Scene: Penny’s front door.
Penny: Get out!
Leonard: She said shush. I should have shushed. (Enters apartment. Sheldon and Beverley are inside duetting on Journey’s “Any Way You Want It” on Rock Star.)
Scene: The hallway.
Leonard: All right, Mother. Um, have a nice flight.
Beverley: That’s not really in my control, is it? Oh, uh, yes (gives him a very uncomfortable hug.)
Penny (coming out of her apartment): Oh, good morning.
Leonard: Morning.
Penny: Look, I was just coming over to talk to you.
Leonard: You don’t have to. Ever.
Penny: Gotcha.
Leonard: Good-bye, Mother.
Beverley: Good-bye, Leonard. So, Slugger, shall we pick up where we left off last time?
Slight time shift.
Penny (in tears): I mean, my mom could’ve just said, “Bob, get over it, she’s a girl, move on.” But she didn’t. Not one word.
Beverley: Interesting. Would you be willing to fly to New Jersey and discuss your relationship with your parents during a brain scan?
Penny: Would it help?
Beverley: Well, it would help me.
Guió en Català :
scena: L'apartament. Els xicots estan jugant Banda de Rock. Sheldon és damunt guitarra, Howard tambors i Raj cant. Estan actuant el Vermell Calent Chili Pebres “Sota el Pont”. Mentre Raj aconsegueix a la cançó, el penic entra a i el seu cant converteix en un squawk.
Penic: Fellas, si us plau.
Howard: Penic, vingut damunt, només trobàvem el nostre so.
Penic: el vas trobar. És el so d'un ser de gat corregut per damunt per una gespa mower.
Leonard (entrant a en el telèfon): sóc realment molt ocupat. És allà qualsevol manera que podem posar això fora fins que tinc més temps per preparar? Naturalment. Però, uh, entens el meu trepidation.
Penic: Quin és que aproximadament?
Howard: No una pista.
Leonard: Pot no només l'ajornem till la primavera? Potser l'estiu que ve?
Sheldon: Això hauria de ser força fàcil de deduir. Està aguantant el telèfon a la seva orella esquerra. Les orelles no travessen hemisferis, així que està utilitzant l'analític més que el costat emocional del cervell, suggerint que no té cap relació personal amb el caller.
Leonard: No, no me'l vaig adonar d'hi havia estat tan molt de temps. Segur, endevino hi ha no altra elecció però a només anar endavant i ell.
Sheldon: està referint a una activitat ha fet abans que. És desagradable i necessitats de ser repetides. Això suggereix alguna classe de prova mèdica invasiva, agrada potser un colonoscopy.
Leonard: no És allà qualsevol altres opcions? Allà ha no molta habitació, serà incòmode.
Sheldon: Sí, sí. Sí, sens dubte estic anant amb colonoscopy.
Leonard: Okay, adéu. La meva mare esdevenidor de visitar.
Howard: Que aproximadament que, eres correcte.
Seqüència de crèdits.
Escena: El lobby. El penic troba una dona que estudia l'ascensor.
Penic: és fora d'ordre.
Dona: Sí, puc llegir el signe, sóc només pondering les implicacions.
Penic: penso que implica que l'ascensor no treballa.
Dona: Un altre cop, puc llegir el signe. Però el signe i la cinta són coberts amb una capa de pols, el qual indica que l'ascensor ha estat no-funcional per una quantitat significativa de temps. Quin suggereix qualsevol una passivitat notable entre el, assumeixo, 24 a 36 residents d'aquest edifici basat en el número de bústies i donat densitat de població urbana típica o un compartit delusion de funcionalitat.
Penic: has de ser Leonard mare.
La mare de Leonard : Oh, no sé si haig de ser, però sí.
Penic: Uh, sóc Penic. Sóc el seu veí.
La mare de Leonard : Oh, Beverley Hofstadter.
Penic: Oh, maco de conèixer-te.
Beverley: Oh, ets una mà shaker. Interessant.
Penic: Uh, per què no et vingut amb mi. Et caminaré a l'apartament.
Beverley: Oh, bé. t'agrada intercanviar pleasantries en el camí?
Penic: Sí, segur, endevino.
Beverley: Bé, comences.
Penic: Okay. Saps, sempre he estat curiós. Quin era a Leonard li agrada quan sigui poc?
Beverley: Oh, et penso roí jove. És sempre estat poc.
Penic: Correcte, okay. Quin era li agrada quan sigui jove?
Beverley: Hauràs de ser més específic.
Penic: Oh, um, okay, agrada, cinc o sis. Cinc.
Beverley: Oh, bé, a aquella edat sigui bé enmeshed en quin Freud cridaria l'etapa fàl·lica de psychosexual desenvolupament. Un outmoded teoria, naturalment, però el noi va gastar la majoria de les seves hores de despertar amb un estanc agafar en el seu penis.
Penic: Sí, Leonard va esmentar eres un psiquiatre.
Beverley: Bé, que és un dels meus graus. El meu camp primari és neuroscience.
Penic: Oh, bé, sóc una actriu.
Beverley: Per què?
Penic: Què signifiques per què?
Beverley: Bé, hi ha estudis que suggereixen que molts que van als arts d'actuar pateixen d'un locus extern d'identitat.
Penic: Sí, no sé el que aquell mitjà.
Beverley: Bé, significa et valores només mentre altres et valoren, el qual és sovint el resultat de unmet infantesa necessitats emocionals.
Penic: Oh, bé, vaig tenir una infantesa meravellosa.
Beverley: Dir-me aproximadament el.
Canvi de temps lleu.
Penic: sé el meu papà va voler un noi. Jo només, vaig provar ser bo a esports, però vaig odiar embrutar-me!
Beverley: I llavors, estic assumint, vas entrar a adolescència.
Penic: Uh-huh, em va cridar Slugger fins que aconseguia el meu primer sostenidor de formació, i llavors només va parar agafa amb mi. No vaig ser Slugger anymore. La vostra mare és aquí!
Beverley: Si vols haver-hi intercourse amb aquella noia, descobrir el que amable de cologne el seu pare va portar.
Leonard: Bo de veure't, Mare.
Escena: L'apartament.
Leonard: Aquí és el vostre te, Mare.
Beverley: Oolong?
Leonard: Sí.
Beverley: Solt, no bagged?
Leonard: Sí.
Beverley: Steeped Tres minuts?
Leonard: Sí.
Beverley: Llet de dos per cent?
Leonard: Sí.
Beverley: Escalfat per separat?
Leonard: Sí.
Beverley: Un sucre de cullereta?
Leonard: Sí.
Beverley: Sucre cru?
Leonard: Sí.
Beverley: És fred.
Leonard: començaré un altre cop.
Sheldon: tinc el mateix problema amb ell. La meva teoria és que la seva manca de tiges de focus d'un sexe per damunt desenvolupat passeig.
Beverley: Oh, no sé on hi hagi aconseguit allò. De banda d'un pro forma consummation del nostre matrimoni, el seu pare i jo només van haver-hi intercourse pels propòsits de reproducció.
Sheldon: Allò sembla un arranjament força eficaç.
Beverley: Sí, creiem que sí. Hem tots dos papers fets damunt el. Mina del neuroscientific punt de vista i el seu d'un antropològic. Mina, naturalment, era l'únic una lectura de valor.
Sheldon: Naturalment. molt m'agradaria llegir sobre la vostra vida de sexe.
Beverley: Bé, és tot en línia o pots ordenar ell del Princeton Premsa Universitària.
Leonard: Aquí és el vostre te, Mare. Així que, què t'és xicots parlant aproximadament?
Sheldon: La freqüència amb quins els vostres pares va haver-hi intercourse.
Leonard: Inflor. Si ets afortunat, potser et mostri el PowerPoint presentació.
Beverley: Em sap greu, és en el meu altre portàtil.
Sheldon: Aw…
Leonard: Així que, Mare, què és nou?
Beverley: Hauràs de ser més específic.
Leonard: Bé. Uh, què és nou amb tu?
Beverley: Oh, bé, he estat havent-hi algun fascinating menopausal símptomes recentment.
Leonard: Potser alguna cosa menys personal.
Beverley: Oh. El vostre Oncle Floyd va morir.
Leonard: Oh, el meu Déu. Quin passat?
Beverley: El seu cor va parar batre. Haig d'orinar.
Sheldon: Quina una dona notable.
Leonard: Sí jo, et vaig pensar que els xicots el podrien copejar fora.
Sheldon: t'envejo la vostra infantesa.
Leonard: odio dir-te, però les memòries tèbies úniques tinc de la meva infantesa és del meu Oncle Floyd.
Sheldon: ets clarament misremembering. La vostra mare és brillant, analític, insightful, i estic apostant ella mai copejat tu amb una Bíblia perquè no menjaries la vostra Brussel·les brota.
Leonard: Sheldon, no dónes la vostra mare prou crèdit. És tèbia, està estimant, ella no elèctrodes de cola al vostre dirigir-se a mesurar les vostres ones de cervell mentre potty formació.
Sheldon: eres afortunat. Quan era un nen, si vaig voler un EEG, vaig haver dels meus elèctrodes propis.
Escena: L'universitari cafeteria.
Howard: Així que, Hofstadter, Leonard rarament xerrades sobre el seu germà increïblement exitós i germana.
Leonard: Si us plau, no va allà, Howard.
Howard: entenc que Leonard diferent, són dalt de tot dels seus camps respectius.
Leonard: Noi, xucles.
Beverley: Bé, el germà més jove de Leonard , Michael, és un tenured professor de llei a Harvard, i la seva germana només amb èxit va créixer un pàncrees humà en un adolescent gibbon.
Howard: Així que, és propera a curació diabetes?
Beverley: Per què més creixes un pàncrees en un teenaged gibbon?
Howard: Uau, has de ser molt orgullós.
Beverley: Per què? No són el meu accomplishments. Haig d'orinar.
Leonard: Per què t'és fent aquest?
Howard: saps les regles. Vas portar la vostra mama per treballar, has de patir.
Sheldon: Leonard, no vaig tenir cap idea el vostre siblings era tant més exitós que tu.
Raj: Sí, ets com el Pot de Pot Binks del Hofstadter família.
Howard: Oh, meesa pensa yousa lookin' així que tan trist.
Leonard: saps, més que simulat em, els meus amics es podrien adonar de que això és difícil i intentar ajudar-me a través d'ell.
Raj: Nope, penso mocking és més divertit.
Howard: temps Pròxim, no yousa portar mama per treballar. Okee-Dia?
Leonard: Allò era ràpid.
Beverley: Oh, la parada de mig va ser ocupada. Hauré de provar un altre cop més tard.
Sheldon: és totalment understandable. Dins bufeta voiding, mentre dins immobiliària, és ubicació, ubicació, ubicació.
Beverley: Així que, on era nosaltres?
Leonard: Howard vides amb la seva mare i Raj no pot parlar a dones llevat que és begut. Va.
Beverley: Allò és fascinating. Selectiu mutism és bastant rar. D'altra banda, un adult l'home jueu que viu amb la seva mare és tan comuna ell fronteres en sociològic cliché.
Howard: és just provisional, pago lloguer.
Leonard: viu en la mateixa habitació on el seu bassinet era.
Beverley: Saps, ambdós selectiu mutism i una incapacitat per separar d'una és mare pot tija d'una por patològica de dones. Pugui explicar per què els dos de tu han creat un ersatz matrimoni homosexual per satisfer la vostra necessitat per intimacy.
Howard: Dir quin? (Raj Murmuris en la seva orella) Allò és bàsicament què només vaig dir.
Leonard: vas portar el vostre marit per treballar, saps les regles. Meesa Pensament yousa mirant bastant trist ara massa, betcha, betcha.
Beverley: Leonard, és un en punt, no va ser t'anant per mostrar-me el vostre laboratori a un en punt?
Leonard: no hi ha cap pressa, Mare, els diu més sobre el seu amor secret per cada altre.
Beverley: Però és un en punt, m'anaves a mostrar el vostre laboratori a un en punt.
Sheldon: El seu raonament és unassailable. És un en punt.
Leonard: Bé. Deixat és va. Penso que trobaràs la meva feina bastant interessant. Estic intentant a replicate el senyal d'assumpte fosc trobat dins cristalls de iodur del sodi pels italians.
Beverley: Així que, cap recerca original?
Leonard: No.
Beverley: Bé, què és el punt del meu veient-lo? Podria només llegit el paper els italians van escriure.
Howard: Només pel rècord, no som en un ersatz relació homosexual.
Raj: Bé, llavors per què no dius que a ella?
Howard: Per què l'és sempre la meva responsabilitat?
Raj: No és sempre la vostra responsabilitat. Juro, això és la mateixa cosa vas fer a la botiga de llibre del còmic dura setmana.
Howard: no puc creure estàs portant que amunt.
Raj: No el vaig portar amunt. Vas fer.
Howard: parlarem sobre aquest més tardà.
Raj: Sempre dius que, però mai fem.
Sheldon: vas anar a la botiga de llibre del còmic sense mi.7
Escena: la porta del penic Exterior .
Penic: Hola.
Leonard: aconseguies alcohol?
Penic: La vostra mama encara aquí?
Leonard: Yep.
Penic: Vingut damunt dins. Espera, espera, no vindrà aquí buscant-te, és ella?
Leonard: Oh, relaxa. Va agafar Sheldon a l'hospital per aconseguir un escàner de cervell.
Penic: Oh, el meu Déu. Quin passat?
Leonard: Res. A Mare li agrada mirar a a cervells i Sheldon els agrada aconseguir el seu cervell va escannejar.
Penic: Geez, el que un parell divertit.
Leonard: és només estat aquí un dia i un mig i seriosament estic considerant alcoholisme com a camí de carrera nova.
Penic: Hola, vaig parlar al seu per cinc minuts ahir i he estat mig bombardejat mai de llavors ençà.
Leonard: no pots deixar el seu aconseguir al vostre cap.
Penic: El meu cap, què aproximadament el vostre?
Leonard: és massa tard per mi. El meu cap és la seva casa d'estiu.
Penic: sigui correcta, saps. El locus de la meva identitat és totalment exterior a mi.
Leonard: Oh, sí, allà és. Hola, Mama.
Penic: significo, saps on era tot matí? Auditioning Amb 50 altre blondes per algun estúpid antidepressant anunci. I per quin? Així que finalment aconseguiré l'aprovació del meu papà ?
Leonard: aconsegueixes la part?
Penic: No, van dir que era massa perky.
Leonard: Hola, vols parlar aproximadament no aconseguint amor d'un pare. Saps què vaig utilitzar per fer quan era poc per tenir algun sensation de contacte humà?
Penic: Sí, tu grabbed el vostre penis i no deixaria anar. La vostra mare em va dir.
Leonard: Naturalment va fer. De tota manera, allò no és quin anava a dir. Quan tenia deu anys, vaig construir un hugging màquina.
Penic: Un hugging màquina?
Leonard: Sí. Aconseguia un dressmaker mannequin, vaig embotir ell amb una manta elèctrica així que sigui tebi, i va construir dos radiofònic-va controlar armes que hug m'i pat el meu darrere.
Penic: Oh, que és tan trist.
Leonard: saps el que la part més trista era?
Penic: Quin?
Leonard: El meu pare utilitzat per manllevar-lo.
Escena: El stairwell.
Beverley: La vostra dada d'escàner serà molt elpful a la meva recerca. Tens un cervell notable.
Sheldon: sé. Tot i que sempre he odiat com el meu correcte frontal lobe aspectes en fotografies.
Beverley: Queixa comuna entre homes. Res és mai prou gran, exceptuar quan aconsegueixen un tumour. Llavors mai sents el final d'ell.
Sheldon: estimaria per veure un escàner del vostre cervell algun cop.
Beverley: Oh, t'enviaré un enllaç, però la seva fisiologia és força unimpressive.
Sheldon: Oh, no puc creure allò.
Beverley: El vostre unwillingness per acceptar l'evidència empírica suggereix un intent a flattery.
Sheldon: Les meves disculpes. He estat vivint amb el vostre fill massa molt de temps. Aconseguit a alguns hàbits dolents.
Beverley: Understandable.
Sheldon: Pot et faig una copa de te?
Beverley: El dubto, però si qualsevol té una possibilitat, és probablement et.
Sheldon: sento molt còmode al teu voltant.
Beverley: Sento molt còmode al teu voltant, també.
Sheldon: està sorprenent perquè generalment no sento còmode al voltant, bé, qualsevol.
Beverley: Ni jo.
Sheldon: Quin és el odds que dos individus com únic mentre nosaltres seria connectat per algú tan comparativament workaday com el vostre fill?
Beverley: És que un punt retòric o tu agraden fer les matemàtiques?
Sheldon: m'agradarien fer les matemàtiques.
Beverley: M'agradaria que, també.
Escena: l'apartament del penic . El penic i El Leonard estan fent tequila tirs.
Penic: Okay, ara aquest temps…
Leonard: Uh-huh.
Penic: lleparàs la sal del meu coll, el disparat, i llavors mossegar la llima.
Leonard: em sap greu, no vaig sentir qualsevol cosa després llepa.
Penic: Coll, va disparar, llima. (Leonard comença llepar el seu coll. És allà un temps llarg) Okay, va disparar, llima.
Leonard: Correcte. Ah! On és la llima? (El penic té la llima en la seva boca) Oh, okay, estem compartint.
Escena: L'apartament.
Sheldon: Així que, què penses?
Beverley: Sóc molt temptat. Sóc només no segur és apropiat amb el meu fill roommate.
Sheldon: Normalment, sentiria la mateixa manera. Però basat damunt tot he observat aproximadament ens, no puc ajudar però speculate seríem molt bé junt.
Beverley: Cert. He tingut una observació similar. És certament alguna cosa mai podria fer amb el meu marit.
Sheldon: era indecís el primer cop el vaig provar, però vaig experimentar un unanticipated i alliberament notable de endorphins. És bastant satisfent.
Beverley: Veig què estàs fent. Estàs apel·lant al neuroscientific investigador dins em.
Sheldon: veus completament em, no et?
Beverley: Només quan ets en un escàner de GAT.
Escena: el dormitori del penic . El penic i El Leonard són dins llit.
Leonard: Això de fet passarà.
Penic: Mel, shush, shush, shush, shush, shush.
Leonard: Tu shush, sóc feliç, vull parlar aproximadament el. Saps el que la meva mare diria sobre aquest? Digui perquè no vas ser estimat pel vostre pare i jo no va ser estimats per la meva mare, allò havent-hi el sexe és la nostra manera de fer pel intimacy no vam aconseguir tan nens.
Penic: Per què portes que amunt ara mateix?
Leonard: no sé. Foreplay?
Penic: Així que estàs dient no ets havent-hi sexe amb mi, ets havent-hi sexe amb la vostra mare?
Leonard: Ummm, aniré amb “cap.”
Penic: Allò és la cosa més malalta he mai va sentir.
Leonard: Vingut damunt, estàs intentant tenir sexe amb el vostre pare, i sóc okay amb aquell.
Escena: la porta de front del penic .
Penic: Surt!
Leonard: va dir shush. Haig d'haver-hi shushed. (Entra a apartament. Sheldon i Beverley és dins duetting damunt el viatge és “Qualsevol Manera El Vols” damunt Estrella de Rock.)
Escena: El hallway.
Leonard: Bé, Mare. Um, té un vol maco.
Beverley: Allò no és realment en el meu control, l'és? Oh, uh, sí (li dóna un molt incòmode hug.)
Penic (sortint del seu apartament): Oh, bon dia.
Leonard: Matí.
Penic: Aspecte, només venia per damunt per parlar a tu.
Leonard: no has de. Mai.
Penic: Gotcha.
Leonard: Bo-adéu, Mare.
Beverley: Bo-adéu, Leonard. Així que, Slugger, agafem on vam deixar fora durar temps?
Canvi de temps lleu.
Penic (en llàgrimes): significo, la meva mama podria només ha dit, “Bob, aconsegueix per damunt el, és una noia, moviment damunt.” Però ella no. No una paraula.
Beverley: Interessant. ser disposat de volar a Nova Jersey i parlar la vostra relació amb els vostres pares durant un escàner de cervell?
Penic: ajudi?
Beverley: Bé, m'ajudi.
No comments:
Post a Comment