MR1617 2INSOA MP8- Revista Clara, Laia i Àurea

MEDI

Laia Botey, Clara Carbonell i Àurea Carrizo 

2 INSO A

Mingo Méndez 

MP8: Mediació comunitària

             ↓↓

Aquesta revista es diu Medi Zen, i hem ajuntat aquests dos conceptes per què, des del nostre punt de vista, el medi o entorn en el qual convivim, ha de ser tranquil i pacífic, com és l’estat zen. Per tant, si vivim en un entorn de pau i convivència tranquil·la, els conflictes sempre podran ser mediats, mai s’utilitzarà una comunicació violenta.

Ha estat creada, dissenyada i editada per un grup d’estudiants d’Integració Social, des del mòdul de Mediació comunitària.

La revista sortirà publicada el primer dimecres de cada mes i es podrà trobar de manera totalment gratuïta a tots els centres educatius de Terrassa.

L’equip editorial de la revista està format per: Laia Botey Bigordà, Clara Carbonell Exposito i Àurea Carrizo Herrera.

DADES DEL CENTRE: C/ Cervantes, 46 08221 Terrassa (Barcelona)   Telèfon: 93 733 65 80   iesmontserratroig@xtec.cat

L’objectiu principal d’oferir la nostra revista a la població és per a prevenir la conflictivitat a nivell comunitari, intercultural, familiar i escolar.

Mensualment la revista parlarà d’alguna pel·lícula i analitzarem els conflictes que hi sorgeixen durant la trama, les possibles intervencions a dur a terme i ho relacionarem amb els àmbits de mediació comunitària.

La pel·lícula de la qual parlarem a la revista el mes d’Abril s’anomena Déjate llevar, estrenada l’any 2006 i dirigida pel director Liz Friedlander.

La sinopsis d’aquesta pel·lícula és la següent:

Dulaine és un professor de ball clàssic i de ball de saló que decideix anar a fer classes als alumnes més marginats i més conflictius d’un institut de Nova York.

Al principi, els/ les alumnes no volen que cap desconegut entri en el seu territori escolar i els hi vingui a fer classes d’un estil de ball que no és el seu, però gràcies al compromís i la dedicació de Dulaine, aquest aconsegueix trencar amb totes les barreres escolars, de valors, culturals i socials que l’alumnat pateix cada dia.

Dulaine s’acabarà convertint en una persona de referència per l’alumnat, ja que molts d’ells mai han tingut cap objectiu pel qual lluitar a la seva vida. Els inspirarà perquè s’esforcin amb tots els aspectes de la seva vida, però sobretot aprendran els conceptes d’orgull, respecte i honor.

GUIÓ de la PEL·LÍCULA

Guió en anglés: http://www.veryabc.cn/movie/uploads/script/TaketheLead.txt

AMBITS de MEDIACIÓ a la PEL·LÍCULA

La relació que hi ha entre la pel·lícula “Déjate llevar” amb el Nucli Formatiu 4 és que en aquesta pel·lícula hi surten tots els àmbits de mediació que es treballen en aquest nucli formatiu. És per això, que hem escollit aquesta pel·lícula, per què a través de la seva trama i els seus conflictes, es poden analitzar els diferents àmbits de mediació com ara són l’àmbit escolar, l’àmbit intercultural i l’àmbit familiar.

A continuació, explicarem més detalladament els tres àmbits principals que es veuen reflectits durant la trama de la pel·lícula i analitzarem un conflicte de cada àmbit.

ÀMBIT ESCOLAR

La mediació escolar està destinada a la resolució de conflictes dins de la comunitat educativa.

La relació que hi ha entre l’àmbit escolar i la pel·lícula són els següents:

• A través de les classes de ball, el professor de  ball Dulaine ensenya als seus alumnes les normes bàsiques, el respecte, els valors, disciplina, a treballar en equip, la dignitat, a confiar en un mateix i amb els altres…

• Dulaine integra als alumnes que estan més marginats per l’escola ensenyant que tots poden aconseguir el que es proposin amb esforç i dedicació i que apartant-los de la societat i de la resta d’alumnes de l’escola, no aconseguiran res, només que aquests alumnes marginats es sentin frustrats, amb una baixa autoestima, amb molta inseguretat pel seu futur…

• Dulaine motiva als alumnes a ser els millors en allò que volen.

• És un centre educatiu on controlen molt a l’alumnat  i volen la màxima protecció per a ells i sobretot per als professors (cada matí a l’entrar a l’escola tots els alumnes passen per un control de seguretat, per evitar que hi hagi conflictes amb drogues, amb armes, navalles,etc).
• El professor de ball demostra a la resta de professors del centre escolar i sobretot a la directora del centre,  que gràcies al ball es poden proporcionar les eines necessàries perquè aquests/es joves siguin autònoms i lluitin per aconseguir un futur digne.
• A través de les classes que dur a terme Dulaine, aconsegueix que els joves expressin les seves emocions i els sentiments i reconeguin els de la resta del grup.

Un dels conflictes que passen en l’àmbit escolar i que es veu clarament que hi ha un conflicte entre professors i alumnat és que el grup d’alumnes més conflictius, estan tot el dia en una sala apartada de l’institut, on el centre fa servir la sala com a magatzem i amb molt poques condicions per a dur a terme una classe. A més, no hi ha cap professor/a a tot l’institut que vulgui fer classes en aquest grup de joves, és per això que es passen el dia en aquesta sala ballant, parlant, escoltant música, entre altres coses, però no realitzen cap assignatura escolar.

L’estratègia d’intervenció que es duu a terme per a resoldre aquest conflicte són les classes de ball que imparteix en Dulaine, ja que és l’únic que vol ajudar a aquests joves. A través d’aquest professor i del ball de saló i clàssic, el grup, aprèn valors, respecte, normes...

ÀMBIT INTERCULTURAL

La mediació intercultural és la intervenció en la gestió de conflictes que sorgeixen per les diferències culturals, de costums o inclús de l’idioma.

La relació que hi ha entre l’àmbit intercultural i la pel·lícula són els següents:

• Durant tota la pel·lícula podem veure la interculturalitat, és a dir, relació entre diverses cultures, que es dóna a Nova York. En les escenes de pla general de la ciutat es pot observar com la gent de diferents cultures conviuen i es relacionen entre ells.

• L’aspecte més important de la pel·lícula i que refleteix millor aquest àmbit és la tasca que fa el professor Dulaine amb el grup d’adolescents “conflictius”. Afirmem això perquè aquest fa el que s’anomena en mediació, guetització. Aquesta consisteix en afrontar els conflictes des del reconeixement i respecte de l’altra cultura i l’establiment de relacions mútues, basades en la reciprocitat i l’intercanvi, i mai des de la imposició o la separació. I són exactament els valors i normes morals que el professor intenta ensenyar als nois i noies.

• En aquestes classes de ball que dóna el professor podem veure com assoleixen alguns dels objectius de la mediació intercultural. El principal objectiu que trobem a la pel·lícula és el de promoure el diàleg entre persones i grups d’origen sociocultural divers, per facilitar la seva integració.

• Tot i ser mediació intercultural, aquesta intervé durant la pel·lícula en camps com poden ser l’àmbit familiar, social i de vivenda i educatiu. Familiar, ja que en una mateixa família tenen valors i conflictes familiar, com pot ser el cas d’un dels protagonistes, en Rock. També els problemes de convivència o desacords que hi ha entre alumnes a l’escola, en alguns casos tot i ser de la mateixa cultura.

• Per acabar, podem dir que en Dulaine estableix totes les funcions de la mediació intercultural, ja que intenta promoure la comunicació i relació entre persones i grups d’identitats culturals diferents, és a dir, compleix una funció preventiva. També té una funció rehabilitadora, ja que intervé en la resolució de conflictes generats per motius de diversitat, com pot ser quan els nois i noies es barallen per no voler ballar entre ells o quan els pares no estan d’acord en que els seus fills i filles facin aquestes classes. Per últim, compleix la funció creativa, perquè transforma la comunitat a partir de la creació de maneres noves i no rutinàries de posar en contacte a les diferents cultures, l’exemple d’aquesta són les classes de balls de saló.  

Uns dels conflictes relacionats amb l’àmbit intercultural és quan en Dulaine porta als nois i noies “conflictius/ves” a la seva acadèmia de ball perquè se’ls ha inundat la seva sala i els ballarins de l’acadèmia no accepten i no volen que aquests estiguin aquí. D’una banda perquè són de classe social baixa i d’altra banda, perquè són persones estrangeres. A més, per tal que els conflictius marxin, les persones de l’acadèmia els diuen que són dolents, que ho fan malament i que mai podrien guanyar el concurs de ball.

Una possible proposta d’intervenció seria fer dinàmiques amb tots els nois i noies (conflictius i de l’acadèmia) per tal que vegin que tenen molts aspectes en comú i que junts podem aprendre i créixer més com a ballarins i com a persones.

ÀMBIT FAMILIAR

La mediació familiar està destinada a la resolució de conflictes dins de la família o unitat de convivència.  

La relació que hi ha entre l’àmbit familiar i la pel·lícula són els següents:

• A la pel·lícula apareixen diverses famílies, cadascuna amb els seus problemes integrats. La Larhette és un exemple de personatge amb família desestructurada, però la desestructuració ve causada per l’ofici de la seva mare; la prostitució. Entre elles s’entenen bé, treballen en equip per tal de poder tirar endavant el dia a dia i poden seguir pagant el pis on viuen. Els problemes venen quan la mare porta a clients a casa, i ella ha d’estar allà, veu la situació i l’afecta. Quan un dia, un dels seus clients intenta forçar-la, és quan aquest estrès se li acumula més, i es veu reflectitt en la relació que manté amb el seu company de classe, en Rock.

• En Rock viu amb els seus pares, i té conflictes familiars a causa de l’alcoholisme que pateix el seu pare. Tenen aquesta problemàtica des que el seu germà mor, i el pare no aconsegueix alçar el cap, ja que ha perdut a un fill. Aquesta tensió provoca que en Rock no torni a casa seva a dormir i no es solucioni l’arrel del conflicte, que és la causant de tot.

Tots aquests factors també afecten la relació que aquest personatge té amb la Larhette, de manera que no s’entenen.

• En Dulaine, quan s’assabenta de les problemàtiques familiars respectives dels dos personatges citats anteriorment, decideix fer una intervenció de mediació; els fa treballar junts, per tal que entre ells, puguin expressar com es senten, ja que a nivell familiar, tots dos tenen problemes. Ell supervisa com està variant la relació entre ells, i d’aquesta manera, treballant junts, és com aconsegueix que es respectin l’un a l’altre, es donin suport i puguin conviure millor.

Un dels conflictes familiars que es poden veure a la pel·lícula és el que es dóna quan en Rock, arriba a casa després de treballar i obre la nevera, i està buida. Ell, enfadat perquè li dóna diners a la seva mare perquè pugui comprar menjar, l’escridassa, i apareix el seu pare, i comencen a discutir sobre la seva addicció a l’alcohol, de la qual ell no n’és conscient. El pare li diu que està malalt des que mor el seu fill, i en Rock li recrimina que també era el seu germà, i que segueix amb la vida. El pare, que a causa de la desestructuració familiar i l’alcoholisme pateix una inestabilitat emocional greu, el fa fora de casa a crits, i li diu que no torni més.

Una possible proposta d’intervenció és la d’ingressar al pare, ja que necessita fer el procés de desintoxicació alcohòlica, i a partir d’aquí, necessiten treballar a través de teràpia familiar per tal de millorar la seva relació dins del nucli familiar, i també per a què benefici a en Rock en quant a perspectiva de futur, ja que té moltes il·lusions, però creu que pel fet de ser negre, no podrà aconseguir res.

ACTIVITATS

A partir dels conflictes explicats anteriorment en cada àmbit de mediació, intenteu realitzar aquestes fitxes d’anàlisis per tal de resoldre el conflicte sorgit, o si més no, disminuir la problemàtica. Us facilitem una fitxa i en la pròxima edició de la revista adjuntarem els informes de mediació de cada conflicte per tal que pugueu comprovar si la vostra idea i perspectiva és adient i correcte per a resoldre aquests conflictes a través del mètode de resolució de conflictes, la mediació.

FITXA D’ANÀLISIS

Títol del conflicte del video:

Es possible mediar-ho?

• Sí
• No

Tipus de conflicte:

Segons la seva visibilitat:

• Latent (O no reconegut per les parts)
• Manifest (O reconegut i públic)
• Pseudoconflicte (Manifest per les parts implicades però no públic)
• Endemic (Sembla “normal” i no hi ha voluntat de resoldre’l)
• Invisible (Una de les parts es sotmet a l’altre)
• Inexistent (La part perjudicada creu merèixer la situació de desequilibri)
• Emmascarat (Només es perceb una petita part del conflicte i no tot)
• Institucionalitzat (La seva gestió depen d’institucions públiques)

Justifica la teva resposta:

Segons les causes:

• Conflicte de relació (Insults, baralles, humiliacions, etc)
• Conflicte d’informació (O desinformació, per confusions o rumors)
• Conflicte d’interessos (Necessitats incompatibles o percebudes com a tals)
• Conflicte estructural (Per opressió, desequilibris, desigualtats entre grups)
• Conflicte de valors (Sistemes de valors són aparentment incompatibles

Justifica la teva resposta:

Segons les parts:

• Intrapersonal (o a l’interior de la persona)
• Interpersonal (entre parelles, família, veïns, companys, amics, etc.)
• Intergrupal (entre institucions, nacions, estats, etc.)

Justifica la teva resposta:

LES 3PES del conflicte:

- Problema:

       - Aspectes rellevants:

       -Aspectes no rellevants:

-Protagonistes:

Protagonistes	Posicions	Interessos	Necessitats

- Procés:

POSSIBLES SOLUCIONS

POSSIBLES PREGUNTES PER ARRIBAR A LES SOLUCIONS

ALTRES CONTINGUTS

FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA

Títol: Déjate llevar

Títol original: Take the lead

Enllaç directe a la pel·lícula: http://www.tupelicula.tv/movie/take-the-lead-dejate-llevar  

Direcció: Liz Friedlander

Païs: Estats Units

Any: 2006

Duració: 108 min.

Gènere: Drama, Música

Repartiment: Antonio Banderas, Rob Brown, Yaya DaCosta, Alfre Woodard, John Ortiz, Laura Benanti, Jonathan Malen, Jasika Nicole, Shawand McKenzie, Dante Basco, Elijah Kelley, Jenna Dewan, Marcus T. Paulk, Brandon D. Andrews, Lauren Collins, Katya Virshilas, Alison Sealy-Smith, Phillip Jarrett, Jo Chim, Volodymyr Vynogradsky, Kevin Hanchard, Joseph Pierre, Lyriq Bent, Heidi von Palleske, Darren Marsman, Kofi Payton, Sharon Matthews, Frank Spadone, Yvonne Myers, Tony Craig, Ardon Bess, Quancetia Hamilton, Alan John Armsby, Natalli Reznik, Daniel Guajardo, Anna Dimitrie Melamed, Piotre Derus, Reuben Thompson, Brianna Nagy, Anthony Berardocco, Liliana Berardocco, Dimitry Ilyushenov, Kamil Studenny, Katya Fadeeva, Zoia Petrossian, Jarek Piwowarczyk, Valentin Mirosh, Katya Kerro, Ron Levitt, Soupy Souphommanychanh, Laura Ricketts, Darryl Reyes

Productora: New Line Cinema, Tiara Blu Films

Càsting: Aaron Unrau Avy Kaufman Barbara Harris, Brad Gerstl, Caitlin McKenna-Wilkinson, Candice Vernon, Donna Dupere, Eve Streger, Karen Williams, Kathleen Howell, Kim Coleman, Leeba Zakharov, Lisa Baylin, Robin D. Cook, Stephanie Gorin

Departament artístic: Alex Tellnow, Ann-Marie Ferney-Tellez, Bruce Schluter, Dan DeTitta, David Evans, Erin Leslie, H. Nancy Pak, Hubert Hsu, J. Tracy Budd, James Halpenny, Jamie Pounder, Jeff Poulis, Jeffrey L. Glave, Jennifer Heimpel, Jeremy Simser, Keith Sly, Ken Samaroo, Kevin Forstner, Kevin Hughes, Marlene Rain, Martin Bernstein, Matthew Lammerich, Mayumi Konishi, Miro Dziwik, Rob Bonney, Sarah Frank, Scott Lyons, Terry Davidson, Tory Bellingham, Vinny Mazzarella, Wendie Saltarski

Departament de transports: Brian Travers, Dana Howes, Dave Cotton, Don Morley, G. Baxter, Glenn Homer Hughes, Glenn Hughes, James Beaudrow, Jean Ritchie, John Brunt, John Muir, Lowell Greenspoon, Michael K. Jones, Reg Reynolds, Wayne Ireland, Whitney Byron

Departament editorial: Ally Garrett, Chris Jackson, Dave Hussey, David Feldman, Dylan Carter, Gary Fluxgold, Jackie Lee, Jim Passon, Jody Levin, Majda Drinnan, Nicole Sears, Rick Downey, Toni Allen

Departament musical: Aaron Zigman, Angie Rubin, Bob Boykin, Bonnie Greenberg, Christy Gerhart, David Sabee, Debra Mannis-Gardner, Eric Vargas, Erin Scully, Jeffrey Potokar, Jesse Voccia, Jessica Dolinger, John F.X. Walsh, Josh Evans, Kory Kruckenberg, Lori Silfen, Mateo Laboriel, Michael Jay, Michael Stern, Paul Broucek, Rob Bertola, Robert Puff, Simon James, Stephen Coleman

Direcció artística: Nigel Churcher

Diseny de producció: Paul D. Austerberry

Efectes especials: Dean Stewart, Kaz Kobielski, Tony Kenny

Efectes visuals: Antonio Torres, Bob Wiatr, Chris Flynn, Cindy Bond, David Geoghegan, James Rim, John Campuzano, Kiley Bond, Lisa Markou, Mark Freund, Matt Seckman, Matthew Melia, Maureen Healy, Mike Chiado, Ozzie Carmona, Rick Sparr

Fotografia: Alex Nepomniaschy

Guió: Dianne Houston

Maquillatge: Brian Hui, Edelgard K. Pfluegl, Fina Khan, Kelly Kavanagh, Kelly Shanks, Nena Smarz, Patricia Keighran, Qodi Armstrong, Sarah Craig, Veronica Ciandre

Montatge: Robert Ivison

Música: Aaron Zigman, Swizz Beatz

Producció: Christopher Godsick, Diane Nabatoff, Michelle Grace

Producció executiva: Mark Kaufman, Mathew Hart, Matt Moore, Ray Liotta, Toby Emmerich

So: Adam Jenkins, Alan Freedman, Carla Murray, Catherine Harper, Chris Navarro, David Grant, Dorian Williamson, Eric Thompson, Gordon Chacra, Guy Francoeur, Jocelyn Caron, John Ross, Mark DeSimone, Mathew Waters, Matthew McKenzie, Michael Ferdie, Paula Fairfield, Rick Kline, Robert Scherer, Todd Niesen, Walter Spencer, William Jacobs

Vestuari: Ciara Brennan, Cori Burchell, Diana Pappas, Isabel De Biasio, Kim Child, Leah Katznelson, Maureen J. Curtin Melissa Toth Natalie Bronfman, Natalie Gysel, Trelawnie Mead.

FOTOGRAMES de la PEL·LÍCULA