1415 1r TASOCT m04 Jocs tradicionals de l'asia

Introducció

Hola som Victor i Naiara. Nosaltres dos hem decidit parlar sobre els jocs tradicionals asiàtics,  més concretament, del Japó, de la Xina i de Corea del Sud. Són  cultures  que ens ha  semblat  interessants  i que compten amb una gran varietat de jocs, dels quals  hem escollit els  següents:  

Beigoma (Japó)

Joc tradicional del Japó. Per poder jugar es necessita un objecte amb una forma ovalada o corba, com per exemple una galleda amb una tela estesa al damunt. A sobre d'aquesta tela es llencen uns objectes, similars a les baldufes que nosaltres coneixem, remodelades per a que impactin entre sí. L'ultima baldufa en peu és qui decideix qui ha guanyat.

Els nens competeixen entre ells, i es veuen incentivats a millorar la seva baldufa augmentant així el seu esperit de superació.  Els nens sense que se n’adonin desenvolupen uns valors tals com l’autosuperació i aprendre a apreciar el seu propi esforç.

 

Cap de drac

Aquest és un joc molt propi de la Xina. El material necessari és a ser possible una tela llarga capaç de cobrir els deu participants mínims per a dur-lo a terme, i una fusta amb alguna cosa que simuli ser el cap d’un drac. Tot el material que falti pot ésser compensat amb la imaginació per descomptat. El joc es desenvolupa de la següent manera: el cap del drac, que esta adormit, no comença a moure fins que la cua crida; un, “dos, tres drac!” Un cop donada el senyal de sortida el cap de drac corre per enxampar la seva pròpia cua, però ho ha d’aconseguir sense que la filera es trenqui alhora que la cua fugirà per no ser agafada. Si el cap de drac no aconsegueix el seu objectiu haurà de cedir el seu lloc al segon de la filera i traslladar-se a la cua donant així un moment de protagonisme a tots els integrants del drac. Si pel contrari ho aconsegueix es traslladarà al final de totes maneres però se li concedirà un punt. Al final del joc qui tingui més punts guanya, tot i que això últim tampoc és indispensable si no es vol fomentar la competitivitat.

 

Gel, crac!

Joc popular de Corea del sud. Es requereixen a tres participants com a mínim tot i que l’ideal es que hi hagi una participació al voltant d’uns set o vuit nens aproximadament. En aquest joc de dinàmica molt similar al l’estop que tots coneixem Els nens s’escampen en una àrea determinada i s’escull que anomenem un botxí o “verdugo”. Aquest personatge es dedica a donar caça als altres. Per poder guanyar el botxí ha d’anar tocant de la mà als altres participants i cridar; “gel!”. Si el botxí aconsegueix congelar a tots els jugadors guanya, però al tant, perquè si algun altre jugador no congelat toca a un altre que si que ho estigui i crida; “crac!” aquest se salvarà i podrà continuar jugant. Si el botxí es cansa i no es veu capaç de seguir com a tal, l’únic que ha de fer per passar la seva càrrega és tocar a algú altre sense dir la paraula gel. En aquest cas el botxí passarà a ser aquest altre jugador.