MP8 UF2, informe de mediació: TREME

Mar Ortega, Elisabeth Martínez, Anna Manchado i Paula Lozano

2n B – INSO

INS Montserrat Roig – 31/01/2017

MP8 Mediació Comunitària (Mingo Méndez)

INTRODUCCIÓ

Aquesta treball consistia en presentar a la resta del grup classe un conflicte, i a partir de la fitxa d’anàlisi que nosaltres mateixes havíem de preparar i repartir, les companyes l’analitzessin.

Per la nostra part, a part de dissenyar una nova fitxa d’anàlisi de conflicte, amb les principals parts i conceptes per a l’anàlisi del conflicte proposat (possibilitats de mediació, classificació segons la seva visibilitat, segons les causes, “les 3 P del conflicte”, etc.), prèviament també havíem d’analitzar-lo en grup, per tal de preparar la presentació per a les companyes i de dinamitzar la sessió i resoldre els dubtes que poguessin aparèixer. Posteriorment, havíem de reunir-nos de nou tot el grup per a la elaboració de l’informe final.

El conflicte triat per a l’activitat és un conflicte comunitari complex, entre els músics i veïns del Treme i la policia de Nova Orleans, que ordenen als primers que deixin de tocar al carrer[1]. Apareix en els minuts inicials del primer capítol de la tercera temporada de la sèrie de televisió Treme[2], una sèrie del director David Simon (director de la fabulosa The Wire, molt recomanable també) i produïda i emesa per la cadena nord-americana HBO. La sèrie es desenvolupa al barri de Treme, el barri antic de la ciutat de Nova Orleans, després del pas del huracà Katrina, que va arrasar la ciutat al 2005, sobretot les zones més pobres, com és el cas de l’esmentat barri.

Treme representa tots els símbols de la ciutat de Nova Orleans i de la cultura criolla del delta del Mississippi i el golf de Louisana. És el bressol del jazz, del mestissatge, de la cuina i la cultura criolla... i al Treme, la música no és un acompanyament, és la banda sonora del barri i de la vida dels seus veïns i veïnes. És la identitat de la comunitat. I també la principal font econòmica del barri i de la ciutat, de forma directa o indirecta, a través del turisme. Sent així, “atacar” la música i als músics resulta una font de conflicte inevitable.

A continuació presentem les tres fases del treball: el disseny de la nova fitxa d’anàlisi (fitxa buida per a omplir), el nostre anàlisi del conflicte (fitxa omplerta), i l’informe del conflicte analitzat.

https://www.youtube.com/watch?v=OWyZXul3RGA

---

[1] El clip del conflicte està disponible en els següents enllaços: 1) Pàgina de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=OWyZXul3RGA 2) Pàgina de Seriesdanko per veure sèries online (primers minuts del capítol 1 de la Tercera temporada de la sèrie Treme, de HBO): http://seriesdanko.com/capitulo.php?serie=590&temp=3&cap=01

[2] Es tracta d’una sèrie fantàstica i molt recomanable, com totes les de David Simon. Per saber-ne més, recomanem consultar la següent crítica de la sèrie, disponible a la web de la revista TVISO: https://revista.tviso.com/treme-anatomia-de-new-orleans/

FITXA D’ANÀLISI (buida)

Títol del conflicte o del vídeo: Treme. Conflicte comunitari.

Mediable

No mediable

Conflicte segons la seva visibilitat

Latent
Manifest
Pseudoconflicte
Endèmic
Invisible
Inexistent
Emmascarat
Institucionalitzat

Conflicte segons les causes

De relació
D’informació
D’interessos
Estructurals
De valors

Conflictes segons les parts

Intrapersonal
Interpersonal
Intragrupal
Intergrupal

                                                Les Parts del conflicte

Part 1:

Part 2:

Altres (Part 3):

Posicions

Part 1:

Part 2:

Altres (Part 3):

Interessos

Part 1:

Part 2:

Altres (Part 3):

Necessitats

Part 1:

Part 2:

Altres (Part 3):

Emocions expressades

Part 1:

Part 2:

Altres (Part 3):

Les terceres parts

1. No son necessàries	2. Facilitador		3. Mediador	4. Conciliador
5. Àrbitre		6. Jutge		7. Altres

Procés:

1.    Fets desencadenants:

2.    Polarització:

3.    Prejudicis o estereotips:

4.    Altres:

Evolució del problema:

                                    Tècnica de resolució de conflictes

1. Negociació	2. Facilitació		3. Mediació	4. Conciliació
5. Arbitratge		6. Judici		7. Altres

FITXA D’ANÀLISI (omplerta)

Títol del conflicte o del vídeo: Treme. Conflicte comunitari.

Mediable

No mediable

Conflicte segons la seva visibilitat

Latent
Manifest	El conflicte esclata en l’espai públic.
Pseudoconflicte
Endèmic	No és un conflicte puntual.
Invisible
Inexistent
Emmascarat	La música i el soroll només és l’excusa.
Institucionalitzat	La causa del conflicte i la seva gestió és de les institucions públiques de la ciutat.

Conflicte segons les causes

De relació
D’informació
D’interessos	Els interessos de cada part són diferents.
Estructurals	Desigualtat de poder entre les parts.
De valors	Els valors, prioritats... són diferents.

Conflictes segons les parts

Intrapersonal	Conflicte de rols, indignació... (com ho percep cada persona).
Interpersonal
Intragrupal
Intergrupal	Conflicte entre diferents grups i institucions.

Les Parts del Conflicte

1.    Policia

2.    Música i veïns (comunitat del barri de Treme).

3.    Administració. Govern local.

Posicions

1.    No volen que els músics segueixin tocant i fent soroll al carrer.

2.    Volen seguir tocant i fent música.

3.

Interessos

1.    Complir amb la seva feina, amb la llei.

2.    Homenatjar a un amic mort, reivindicar la identitat cultural del barri.

3.    Assegurar l’ordre, la seguretat i el control a la ciutat.

Necessitats

1.    Seguretat, afiliació.

2.    Reconeixement, afiliació, identitat, autorealització.

3.    Seguretat

Emocions expressades

1.    Autoritat, enuig, orgull.

2.    Indignació, injustícia, enuig, amor.

Les terceres parts

1. No son necessàries	2. Facilitador		3. Mediador	4. Conciliador
5. Àrbitre		6. Jutge		7. Altres

Procés:

1.    Fets desencadenants: Els músics toquen al carrer, de nit. Hi ha denúncia d’algun veí, i la policia intervé.

2.    Polarització: Els músics reivindiquen el dret a homenatjar a un company amb música, i la identitat cultural del barri de Treme.

3.    Prejudicis o estereotips:

Evolució del problema:

-     Els músics toquen al carrer de nit, fan soroll i molesten a alguns veïns.

-     Treme és un barri de músics. La música és el tret distintiu del barri, la seva identitat, i el principal interès turístic i econòmic (del barri i al ciutat).

-     El context és el de Nova Orleans posterior al drama de l’huracà Katrina, el barri de Treme és dels més afectats, la població està enfadada amb el govern, i també amb la policia. Hi ha corrupció i violència policial.

-     La policia també està enfadada, no té recursos ni suport.

Tècnica de resolució de conflictes

1. Negociació	2. Facilitació		3. Mediació	4. Conciliació
5. Arbitratge		6. Judici		7. Altres

INFORME DE MEDIACIÓ

Data: 2008                                                      

Sol·licitant: Associació de veïns de Treme.

ANÀLISI

Es tracta d’un conflicte manifest, que es fa públic a l’esclatar el conflicte en l’espai públic, entre les dues parts implicades i d’altres testimonis no implicats directament. A més, també es tracta d’un conflicte endèmic, doncs no és un conflicte puntual entre les dues parts, sinó un fet més d’un llarg historial d’enfrontaments entre uns i altres, i que no sembla que hi hagi voluntat de resoldre per cap de les dues parts.

En aquest sentit és també un conflicte emmascarat, doncs aquest conflicte només és la punta de l’iceberg d’un conflicte més complex que afecta a altres parts, algunes no fàcilment identificables. Per tant, també es tracta d’un conflicte institucionalitzat, que afecta a l’àmbit públic i a totes les institucions de la ciutat de Nova Orleans, no només a la policia (una de les parts directes del conflicte), sinó també a la classe política i a la pròpia comunitat de Nova Orleans. Va més enllà del barri de Treme.

És un conflicte d’interessos, doncs els interessos de cada part són diferents; un conflicte estructural, ja que hi ha una clara desigualtat de poder entre les parts; i un conflicte de valors, doncs els valors i les prioritats de cada part són clarament diferents i fins i tot contradictòries.  

És un conflicte entre dos grans grups, el de la policia, i el de la comunitat de veïns i músics del Treme, sent doncs un conflicte intergrupal. Al mateix temps també es dóna un conflicte intrapersonal, doncs és una situació complicada i tensa, en la que cada persona viu el conflicte de manera diferents: els músics detinguts potser tenen l’orgull ferit, estan indignats, es veuen impotents... mentre que els policies potser estan pressionats pels seus caps, en contradicció interna, o potser o viuen com una demostració del seu poder i de la seva autoritat, l’orgull de la seva professió. També podria donar-se un segon conflicte de caràcter intragrupal, si és veritat el que anuncia el policia de que són alguns dels mateixos veïns els que han denunciat a la resta pel soroll.

PARTS IMPLICADES

D’una banda, la comunitat de veïns i músics del Treme, de l’altra, el grup de policies que intervé. Altres parts implicades podria ser d’altres institucions públiques de Nova Orleans.

POSICIONS

La policia no vol que els músics segueixin tocant i fent soroll al carrer. La comunitat de músics i veïns del Treme, per la seva banda, volen seguir tocant.

INTERESSOS I NECESSITATS

La policia vol complir amb les directrius de la seva feina i dels seus caps, i complir amb la seva feina i amb la llei. En aquest sentit, volen evitar la resistència dels denunciats, garantint la seguretat al carrer i la seva pròpia, a més de reafirmar la seva posició com a grup, la seva afiliació. La comunitat de músics i veïns del Treme, per la seva banda, vol homenatjar a un amic mort, reivindicar la identitat cultural del barri.

Pel que fa a les necessitats, la policia té la necessitat de la seguretat (física però també laboral i econòmica) i reafirmar la seva autoritat envers la població, és a dir, la seva afiliació com a agents de la autoritat. Expressen emocions d’autoritat, enuig, i orgull.

La comunitat, en canvi, té la necessitat de reivindicar la identitat cultural del barri, d’autorealitzar-se com a músics, de reconeixement a un company, i la afiliació com a músics i com a veïns del Treme, i tot el que això implica. Expressen emocions d’indignació, injustícia, impotència, enuig, i amor cap al company mort i cap a la seva professió. 

PROCÉS

El fet desencadenant es produeix quan els músics toquen al carrer, de nit, i la policia apareix degut a “les queixes d’alguns veïns pel soroll”, i intervé per exigir als músics i als veïns i veïnes que els acompanyen que parin i desallotgin el carrer.

La polarització es dóna entre la necessitat dels músics d’homenatjar un company mort i de fer-ho segons la forma tradicional i la identitat cultural del barri de Treme, i les “lleis modernes” i la obligació de la policia d’actuar.  

Els prejudicis que s’observen són: d’una banda, la desigualtat de classe, el racisme, i la imatge dels músics del Treme com a revolucionaris o persones conflictives; i de l’altra, la imatge negativa que la comunitat té de la policia, que veu com a una enemiga de la comunitat.

PROBLEMA

Alhora d’analitzar aquest conflicte és necessari conèixer el context cultural i polític de Treme, doncs no es tracta d’un conflicte aïllat, sinó d’un conflicte més en la relació negativa entre la policia de Nova Orleans i la comunitat del barri per diferents episodis de racisme i brutalitat policial.

La situació, a més, es veu agreujada per la corrupció política, l’augment de la criminalitat i la sensació d’abandonament que té la comunitat del Treme després de la tragèdia de l’huracà Katrina, que ha arrasat al barri, agreujant encara més la situació de pobresa i marginació en la que es trobava la seva comunitat. La música és el símbol i la identitat del barri, i la única llum d’esperança i nexe d’unió entre els diferents membres de la comunitat.

D’altra banda, la policia també està enfadada i esgotada, no té recursos ni suport, i la corrupció (també policial) no ajuda.

SOL·LUCIÓ

L’acceptació del fet distintiu del Treme, de que la música és la identitat cultural del barri i també la principal font econòmica dels seus habitants, a més d’un nexe d’unió comunitària i la via per escapar de la situació dramàtica i de marginació en la que es troben. Entendre que atacar a la comunitat de músics és atacar a tota la comunitat, i encendre una espurna en una zona de la ciutat que ja és un polvorí, conflicte que no ajuda a ningú, tampoc a la policia ni a la classe política.

La renuncia a fer l’homenatge al músic, i seguir de forma independent amb les seves tradicions folklòriques.

Davant d’aquesta situació, suggerim tècniques de resolució de conflictes transaccionals, com ara la mediació comunitària. També es podria intentar iniciar un procés de facilitació, però potser seria una mesura més apropiada per una resolució futura del conflicte o per a futurs conflictes entre les parts, quan ja s’hagin acostat algunes posicions, i s’hagi arribat a un clima d’entesa i reconeixement per ambdues parts.

En el moment actual, amb el clima de tensió existent, potser no seria del tot positiu, mentre que la mediació, a través d’alguns representants d’ambdues parts, sí que pensem que seria una bona tècnica per a acostar posicions i resoldre de manera dialogada el problema.

La mediació en aquest cas compleix perfectament el significat de la tècnica de resolució de conflictes, doncs és evident que per a una bona convivència i un bon desenvolupament de la ciutat i dels seus habitants, la comunicació entre policia i veïns (i músics) ha de ser com a mínim cordial i no pas d’enfrontament directe i oposat.

Pel que fa a les tècniques a emprar en el procés de mediació, suggerim:

-       Emfatitzar la importància de la música per a la comunitat i per a la pròpia ciutat, recordant també els beneficis de la música i la cultura per a la ciutat i els seus habitants:

¿Com et sentiries si et trobessis en la seva situació?

¿Què significa per a tu Nova Orleans? ¿Què és el que més t’agrada de la ciutat? ¿Com la descriuries a la gent que no és de Nova Orleans?

¿Què busquen els turistes que arriben a la ciutat? ¿On gasten els diners?

¿Què penses que aporta la música als habitants de la ciutat? ¿I als joves?

¿Creus que la música pot ser un al·licient per estudiar, per no apartar-se del mal camí, per reivindicar Nova Orleans i reivindicar la seva reconstrucció i recuperació?

-       Transmetre la idea de que la policia també forma part de la comunitat, que també està pressionada per les autoritats corresponents i que intenta complir amb una funció molt complicada i bàsica també per a la comunitat:

¿Com creus que es senten els policies? ¿Penseu que és fàcil la feina que fan?¿Què faries en el seu lloc?

¿Creus que és important la seva feina, que és necessària? ¿Penseu que podríeu fer alguna cosa diferent per ajudar-los o per millorar la relació amb ella?

¿Considereu que la policia és la responsable de la situació marginal en la que us trobeu?