LA NINETA DE PORCELLANA
Era un dia fred d’hivern, 18 de Desembre, el meu aniversari, com de costum venia tota la família a sopar a casa, estava nerviosa ja que m’agraden molt les celebracions i mes, si es amb la família.
A mesura que anava arribant l’hora jo m’anava arreglant i preparant tot per que estigués el mes maco possible, la primera en arribar va ser la meva avia, la dona de la meva vida, el meu ullet dret. Sempre té la costum de regalar-me diners, perquè a mesura que m’he anat fent gran, li ha estat mes difícil saber que regalar-me, però aquest any va ser diferent, va arribar amb una capsa de la mida de una de sabates i em va dir que vigilés, que es podria trencar.
Una vegada va arribar tothom i estàvem amb el segon plat, la meva avia em va dir que portés la capsa i l’obris amb l’ajuda de les meves cosines petites, era una nina de porcellana amb un vestit groc i uns ulls una mica estranys, es tractava de la primera nina de la meva avia. La veritat es que no li vaig poder dir però, em feia molta por, em fan por les nines de porcellana, però la seva mirada irradiava tanta alegria que no vaig poder dir-li res. En acabat de sopar, les meves cosines i jo, tenim la tradició de demanar totes les vegades que calgui als pares que ens quedem a dormir a casa de la que toqui complir anys (en aquest cas jo) fins que ho aconseguim i aquesta vegada no va ser menys.
Vaig deixar la nina al menjador i vam anar a la meva habitació, després d’una gran estona de xerrar i xerrar, em vaig quedar adormida, les meves cosines van dormir-se després, eren les 5 de la matinada quan la meva cosina petita s’acosta a mi i em demana que l’acompanyi al lavabo que li fa cosa anar sola perquè no sap on son les llums i no vol fer soroll per no despertar als meus pares. A mesura que anàvem avançant pel passadís, m’anaven entrant calfreds i tenia una sensació de tensió en el cos que no era normal, no vaig dir res a la meva cosina, però mentre ella estava al lavabo vaig sentir com unes passes, vaig apropar-me a l’habitació dels meus pares i estaven dormint, el meu germà també era al seu llit, només em quedava mirar al menjador que tot estigués normal, vaig anar a llevar a la meva cosina gran, i quan vaig mirar al seu costat, imagineu-vos qui hi havia...
...era la nina de la meva avia!!!! Vaig donar un crit i vaig començar a córrer cap a l’habitació dels meus pares:
- La nina s’ha mogut, la nina s’ha mogut.
Al dia següent, vaig trucar al a meva avia i li vaig explicar el que m’habia passat, ella va riure, i em va dir:
-Tranquil·la filla meva, quan jo era petita tampoc em creien, però la nina no fa res, es més, jo crec que m’ha protegit tots aquets anys per això te la vaig regalar.
Des de aquell dia la nina està amunt del tot del meu armari i de vegades em sembla que s’ha mogut, però des que la meva avia em va dir això, la por em va desaparèixer.
No comments:
Post a Comment