MR 1718 APD 2B MP4 UF4 NF13 Valoracio de la competencia social

MR 1718 MP4 UF4 Nf13 Habilitats socials – 

Presentacions per part dels alumnes

13.1  Les habilitats socials -	Cintia i Nerea 11/1/18	Brais 10/1/18
13.1.2 Tipus d'habilitats socials	Cristina A i Valeria 11/1/18	Lara 10/1/18
13.2 Deficits socials en persones en situacio de dependencia	Marta B 11/1/18	Omaima 10/1/18
13.2.1 Deficits socials en persones grans	Mireia 11/1/18
13.2.2. Deficits socials en persones amb discapacitat	Aleix 15/1/18	Candela 16/1/18
13.2.2 Deficits socials en persones amb discapacitat - pg. 63	Hala 15/1/18
Doc 3.1 Interaccions socials	Desire 15/1/18
13.2.3 Deficits socials en persones malaltes	Sandra B 15/1/18	Alejandra 16/1/18
13.2.4 Deficits socials en persones amb malaltia mental	Sancha 15/1/18
13.3.1 Components de les HHSS. Components conductuals verbals	Andrea 18/1/18	Anna L 17/1/28
13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals no verbals	Ana 18/1/18	Ainhoa 17/1/18
13..3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics	Elizabeth 18/1/18	Adria 24/1/18
13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: la cinesia	Sara G 18/1/18
13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: la proxemia	Marta L 18/1/18	Angie 24/1/18
13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: l'aparença personal	Claudia 18/1/18
13.3.2 Els componenets cognitius i la percepció de l'ambient de comunicació	Sara P 22/1/18	Judith 30/1/18
13.3.2 Els componenets cognitius i les variables cognitives de la persona -	Sergio C 22/1/18	Jenny 30/1/18
13.3.3. Els components fisiologics	Sergio P 22/1/18
13.4. Instruments d'avaluació de les habilitats socials	Aran 25/1/18	Lluis 30/1/18
13.4.1 Intruments generals d'avaluacio	Nuria 25/1/18
13.4.2 Instruments especifics d'avaluacio	Desire 25/1/18	Nerea 30/1/18
les escales	Khadija i Kaoutar 25/1/18	Tania 30/1/18

13.1  Les habilitats socials - Cintia i Nerea

13.1.2 Tipus d'habilitats socials - Cristina A i Valeria

13.2 Deficits socials en persones en situacio de dependencia - Marta B

13.2.1 Deficits socials en persones grans - Mireia



13.2.2. Deficits socials en persones amb discapacitat - Aleix

Les persones amb discapacitat a vegades poden sentir-se malament perquè pensen que son rebutjades. Aquest sentiment fa que a vegades facin coses ridícules o canviïn la seva manera de ser per sentir-se acceptades.

Quins poden ser aquests comportaments que es fan a vegades?

• Estereotips socials: A vegades les persones amb discapacitat actuen com els altres esperen. Per exemple un nen o nena que va en cadira de rodes i no té cap problema afegit. Si s’ha acostumat a que els pares o la família li donin de menjar i facin d’intermediaris a totes les situacions i li facilitin tot s’acostumarà a no ser autònom.
• Comportament agressiu: A vegades una persona intel·ligent amb paràlisi cerebral pot tenir dificultats per parlar bé i que se l’entengui. Això pot fer que puguin comportar-se d’una manera agressiva quan hi ha un conflicte perquè no els entenem.
• Baixa autoestima i indefensió: Quan una persona amb discapacitat té dificultats per relacionar-se o no té recursos per resoldre els problemes amb els altres normalment té una autoestima baixa i pot tenir conductes antisocials o fer els treballs malament perquè no creu en les seves capacitats.
• En situacions greus la persona pot aïllar-se i tenir por a relacionar-se amb els altres (fòbia social) o caure en una depressió.

En resum, les persones amb discapacitat poden tenir molts problemes per integrar-se perquè a vegades tenen dificultats per saber quina conducta és adequada en cada moment i això provoca baixa acceptació social.

13.2.2 Deficits socials en persones amb discapacitat - pg. 63 - Hala



Doc 3.1 Interaccions socials - Desirée
·Les primeres interaccións afectivosocials es produeixen en l'àmbit de la família i es continuen al centre educatiu. Aquestes relacions contribueixen al desenvolupament i la maduresa de la personalitat de les persones.

·Les interaccions socials en persones amb discapacitat són:
-Entorn emocional i social.
-Contacte normalitzat amb altres persones.
-Hàbits d'autonomia que els proporcionin independència (alimentació, neteja, conducta, etc).
-Desenvolupar la comunicació.
-Habilitats socials (regulació del comportament, interacció social en diferents entorns i organització del temps).
-Independència i ajust personal que els proporcionin benestar físic i emocional.
-Sexualitat normalitzada.


13.2.3 Deficits socials en persones malaltes - Sandra B




13.2.4 Deficits socials en persones amb malaltia mental - Sancha




13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals verbals - Andrea

COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS

Components conductuals:

Són elements tant verbals com no verbals de la conducta i estan relacionats amb els elements de la comunicació humana.

Components VERBALS:

Són els elements de la parla i el seu contingut que ens permet pensar, descriure elements, comunicar idees.

Les persones en situació de dependència tenen més dificultat per relitzar una oració, un discurs coherent i complet, aixó és a causa de les restrinccions en les àrees següents:

Àrea d'aprenentatge: Les restrinccions són derivades de la falta d'experiències i de les dificultats en l'aprenentatge.

Àrea psicològica i cognitiva: A causa de les dificultats d'aprenentatge i de les limitacions que causa la malaltia o discapacitat, per aquest motiu la persona tindrà un lèxic més pobre i unes estructures gramàticals mes simples.

Àrea física i sensorial: Aquesta àrea es refereix a les dificultats motrius de la persona per parlar, llegir o sentir i emetre missatges.

Àrea emocional: Un estat baix d'ànim dificultarà més la parla, i tambè ho farà un estat d'exitació.

13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals no verbals - Ana



13.3.1. COMPONENTS CONDUCTUALS

ELS COMPONENTS NO VERBALS

La comunicació no verbal és la que empra el cos els moviments i els sons, per transmetre la informació per donar suport al conjunt del missatge verbal.

Funcions de la comunicació no verbal:

Refermar: Repetir el que hem dit verbalment amb un gest. Exemple: “Ves recte” fem un gest estirant recte la ma.

Substituir: Gest autònom, no acompanya el missatge verbal. Exemple: Negar amb el cap.

Accentuar:Emfatitzar una expressió que s’està verbalitzant. Exemple: Arrufar el nas a la vegada que diem “estic tip d’això”, per fer patent que estem enfadats.

Contradir: Dir una cosa verbalment i al mateix temps el contrari en llenguatge no verbal. Exemple: El sarcasme,somriem mentre estem criticant.

Regular La interacció: Acompanyar i mititzar el que estem dient verbalment.   Exemple: Assentint amb el cap, indicant amb els ulls…

13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics - Elizabeth

13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: la cinesia - Sara G

13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: la proxemia - Marta L

LA PROXÈMIA

És la distància d’aproximació en quant a l’espai personal.

El grau d'aquesta aproximació expressa la naturalesa de l'interacció
La manera com utilitzem el nostre espai i els dels demes determinarà el procès comunicatiu.

  La distància varia segons: La persona, el context social, la cultura i les normes.

El contacte físic és una forma de comunicació freqüent, condicionada per:       

Edat, cultura i sexe.    

Aquest contacte transmet actituds i varia segons l'interacció.

D'acord amb tot això i segons la persona canvia la manera de valorar aquest contacte físic.

TIPUS DE CONTACTE:

             Professional, Íntim, Amigable, Cortès.                

13.3.1 Components de les HHSS. - Components conductuals paralingüístics: l'aparença personal - Claudia

13.3.2 Els componenets cognitius i la percepció de l'ambient de comunicació - Sara P



13.3.2 Els componenets cognitius i les variables cognitives de la persona - Sergio C





13.3.3. Els components fisiologics - Sergio P

Components fisiològics: Son reaccions físiques que apareixen en determinades situacions, generalment de manera incontrolable, i que afecten a la comunicaió i la relació.

Les respostes mes habituals son l’aparició d’enrojolament, tremolors, sudoració, augment de la freqüencia respiratòria o cardíaca o manifestacions semblants davant d’algunes situacions com conèixer una persona, parlar en públic, expressar una opinió discrepant amb la majoria, dirigir-se a persones desconegudes, etc.

Actualment només es pot controlar amb tecniques  de relaxació. 

13.4. Instruments d'avaluació de les habilitats socials - Aran

13.4.1 Intruments generals d'avaluacio - Nuria 




13.4.2 Instruments especifics d'avaluacio - Desirée
·Hi ha diferents eines per avaluar les habilitats socials. Segons la persona que els aplica poden ser:
-Autoadministrats: Recollen la percepció que la persona mateixa té sobre les seves habilitats i dificultats. És ella mateixa qui registra les seves pròpies conductes. L'inconvenient és que es poden falsejar les respostes amb el desig de presentar-se de manera positiva.
-Administrats i analitzats per altres persones: Els professionals proporcionen una informació més objectiva i permeten establir un diagnòstic.

·Algunes de les esclaes més utilitzades són:
-L'escala reduïda d'ansietat.
-L'escala multidimensional d'expressió social (EMES).
-Qüestionari de suport social funcional de Duke-UNC.


les escales - Khadija i Kaoutar