Aquestes particules de llum van neixer al sol i van començar el seu viatge a travès de l'espai depresa, depresa com si no hi haguès demà.
De vegades formen grups i es comporten com a ones,
i altres vegades són més individuals i semblen partícules. Un misteri al.lucinant!
No saben on arribaran, van fent; algunes xoquen contra la pols estelar, meteorits o estels i marxen, segueixen cap altres indrets tan llunyans que semblen imaginaris: un conte a la bora del foc de nit!
L'ona de partícules joves que m'acompanya es dedica a cuidar de les particules de llum més grans, les que ja cansades de viatjar per tot l'univers, no tenen tanta energia i la flama se'ls apaga.
Elles -i ells- són increíbles! Superherois i superheroines!
Es miren i es creuen amb taques, massa tímids o tímides, massa rodones o allargats... Però en realitat tots i totes són blanques i brillants, "m'haguès agradat més ser de color blava, o groc, o taronja..." es deien sovint com si fos un dilema sense cap mena de sol.lució.
Finalment, en veure un planeta blau, van entrar-hi, van creuar el cel ple de núvols fins arribar a la finestra d'un edifici,
i tot just quan van passar a travès del cristall amb forma de prisma: Oh! sorpresa de sorpreses, van flipar en veure que, encara que blanques i brillants, portaven tots els colors dins de si mateixes:
groc, taronja, roig, violeta, blau, verd... Eren un Arc de Sant Martí!
No comments:
Post a Comment