- Hola
sóc en Toni, tinc 17 anys i estic estudiant 1r APD a l'IES Montserrat Roig, de moment no m'agrada molt aquest curs espero que quan
s'acabi sí que m'agrades.
Tot va començar el 23 de novembre del 2017, quan jo tenia 17 anys, a
l'institut van organitzar diferents activitats per celebrar el dia contra la
violencia de gènere, era tot tan estrany i nou per mi que hem vaig quedar al·lucinat, no sé que va passar
al meu cervell però es va quedar empanat mirant al noi més guapo i perfecte
que mai havia vist, es deia Nil i tenia 20 anys.
Tot és tan estrany que no entenc res, fa una setmana que penso en
ell, en el seu estil, la seva veu, aquells ulls de color caramel que em tenen
boig perdut, mai m'havia fitxat en un noi, bé si em poso a pensar sí que ho havia fet però perquè era
famós i volia el seu cos, o perquè vestia molt bé i jo volia ser com ell...,
però mai de la manera amb què m'he fitxat amb en Nil.
Van passar els dies i mesos, i jo no acceptava que un no m'agrades, a les hores vaig decidir parlar amb ell com si res haver-hi que em deia, el vaig buscar a Instagram i el vaig agregar, una estona més tard, em va acceptar la sol·licitud, va ser el dia més emocionant de tota la meva vida, ell em va enviar una altra sol·licitud juntament amb un missatge que posava:
Van passar els dies i mesos, i jo no acceptava que un no m'agrades, a les hores vaig decidir parlar amb ell com si res haver-hi que em deia, el vaig buscar a Instagram i el vaig agregar, una estona més tard, em va acceptar la sol·licitud, va ser el dia més emocionant de tota la meva vida, ell em va enviar una altra sol·licitud juntament amb un missatge que posava:
- Hola
sóc en Nil, em sona molt la teva cara, però no se qui ets exactament. De què em coneixes?
No
sabia que fer li contesto el missatge, el deixo el vist..., que faig!!
Doncs si vaig arriscar i li vaig confessar tot:
Doncs si vaig arriscar i li vaig confessar tot:
- - Hola
sóc en Toni un noi de la teva escola, t'enviat una sol·licitud perquè fa uns mesos et vaig veure quan organitzaves
unes dinàmiques i no se el perquè hem vaig fixar amb tu i fins avui dia no he parat de pensar
en tu.
- Jajajaj que bonic que ets, doncs no t'ha passat res estrany simplement que t'agraden els nois com jo, però no et preocupis ami també m'agraden, jejejeje.
-Ostres de veritat, però si m'agradessin els nois m'hagués adonat abans, no creus tu?
- Jajajaj que bonic que ets, doncs no t'ha passat res estrany simplement que t'agraden els nois com jo, però no et preocupis ami també m'agraden, jejejeje.
-Ostres de veritat, però si m'agradessin els nois m'hagués adonat abans, no creus tu?
- - No
té perquè, mira jo em vaig donar fa 4 anys, i em vaig enamorar del noi més xulo de l'escola, però a ell no li agradaven els nois, així
que em va trencar el cor i jo em vaig fixar en altres nois que anava coneixent.
Però no et preocupis pas és normal, no
pensis que estàs malalt, ni que estàs confús ni res similar.
–
Ooo bé, moltes gràcies per tot, ja ens veurem per l'escola.
- Ja em deixes de parlar? Jajaja, que t'assembla si ens prenem un café demà a l'hora del pati? Invito jo.
- Ja em deixes de parlar? Jajaja, que t'assembla si ens prenem un café demà a l'hora del pati? Invito jo.
- Emmm..... no sé.
-Demà
a les 18.15 en la porta.
Finalment,
vaig decidir anar a prendre'm un cafè amb qui actualment és el meu marit i el
pare dels meus dos fills.
Actualment
tinc 34 anys, treballo a una residència on vaig fer les pràctiques com a tècnic
d'APD, estic casat i tinc dos fills meravellosos, molts cops em
paro a pensar que hagués passat si jo no m'hagués presentat a la nostra primera
cita, no sé però sí que hi ha una coseta que volia compartir amb
tots vosaltres hi és que si no t'atreveixes, mai saps el que podria haver
passat.
No comments:
Post a Comment