L’ARBRE DE NADAL
HISTORIA
DES DE DOS PUNTS DE VISTA ELLA I ELL
Ella
Tots em pregunten: Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Jo els responc: “No podia seguir així tènia que fer alguna cosa per canviar la meva vida”, i vaig decidir fer-ho a través de fotografies. Ho sé sóc rara.
Fotografies un món molt diferent al nostre, on reflecteixen alegria, tristesa, tendresa, felicitat, etc. Sembla cosa de màgia que en un espai tan delimitat que cridem món el poder de la fotografia tingui tants sentiments, històries i emocions. Aquest poder és molt gran.
Mitjançant la fotografia pots expressar-te 1.000 vegades millor que en els llibres.
Després de saber que el meu món canviaria per un objectiu, vaig decidir viatjar per tots els llocs que volgués, mentre que pugui transmetre els meus sentiments m'era igual on vagi. Em quedava un lloc al que mai he anat i m'havien recomanat anar. I aquesta ciutat era Barcelona.
Barcelona una ciutat plena d'alegria per les rambles, on veus nens amb els seus pares somrient, avis passejant per aquests relaxants carrers, restaurants plens de gent, estrangers que t'encantaria conèixer.
Barcelona una ciutat plena de color (verd, groc, rosa, vermell, blau, etc.), en el qual t'encantaria perdre't en una d'aquests meravellosos carrers.
Eren les 18:30 -era de nit- i vaig decidir visitar una mica aquesta ciutat tan cridanera i il·luminada, llavors vaig arribar a un lloc anomenat Mercat dels Encants de Barcelona. Un mercat de carrer i lliure on més de 100.000 persones es reuneixen per comprar o vendre objectes de decoració de la casa, roba tant per a home o dona, productes per a mascotes, etc.
Mentre mirava els llocs que hi havia em vaig parar a veure un arbre de nadal que es podia veure des de l'altra punta del mercat. Era preciós, amb llums que canviaven de color -vermell, blau, groc, verd i taronja-.
Estava fent fotos des de diferents angles, gaudint de la seva bellesa. Fins que a la meva vista apareix un noi en el qual també li aquesta fent fotos. Em va deixar captivada en aquest moment i sense que s'adonés li vaig voler fer una foto a ell amb l'arbre.
Tots em pregunten: Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Jo els responc: “No podia seguir així tènia que fer alguna cosa per canviar la meva vida”, i vaig decidir fer-ho a través de fotografies. Ho sé sóc rara.
Fotografies un món molt diferent al nostre, on reflecteixen alegria, tristesa, tendresa, felicitat, etc. Sembla cosa de màgia que en un espai tan delimitat que cridem món el poder de la fotografia tingui tants sentiments, històries i emocions. Aquest poder és molt gran.
Mitjançant la fotografia pots expressar-te 1.000 vegades millor que en els llibres.
Després de saber que el meu món canviaria per un objectiu, vaig decidir viatjar per tots els llocs que volgués, mentre que pugui transmetre els meus sentiments m'era igual on vagi. Em quedava un lloc al que mai he anat i m'havien recomanat anar. I aquesta ciutat era Barcelona.
Barcelona una ciutat plena d'alegria per les rambles, on veus nens amb els seus pares somrient, avis passejant per aquests relaxants carrers, restaurants plens de gent, estrangers que t'encantaria conèixer.
Barcelona una ciutat plena de color (verd, groc, rosa, vermell, blau, etc.), en el qual t'encantaria perdre't en una d'aquests meravellosos carrers.
Eren les 18:30 -era de nit- i vaig decidir visitar una mica aquesta ciutat tan cridanera i il·luminada, llavors vaig arribar a un lloc anomenat Mercat dels Encants de Barcelona. Un mercat de carrer i lliure on més de 100.000 persones es reuneixen per comprar o vendre objectes de decoració de la casa, roba tant per a home o dona, productes per a mascotes, etc.
Mentre mirava els llocs que hi havia em vaig parar a veure un arbre de nadal que es podia veure des de l'altra punta del mercat. Era preciós, amb llums que canviaven de color -vermell, blau, groc, verd i taronja-.
Estava fent fotos des de diferents angles, gaudint de la seva bellesa. Fins que a la meva vista apareix un noi en el qual també li aquesta fent fotos. Em va deixar captivada en aquest moment i sense que s'adonés li vaig voler fer una foto a ell amb l'arbre.
Ell
La pregunta que em feien sempre era: “Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Sincerament no se que respondre a això però una cosa si puc dir i és que “La fotografia és l'únic llenguatge que pot ser entès i comprès a tot el món”. Ho sé sóc rar.
Em trobava als carrers de Barcelona juntament amb la meva millor amiga, la meva càmera. Si ho sé els meus amics em diuen “com una càmera pot ser la teva millor amiga”?. Simple: “darrere de cada fotografia et trobes un món nou”. Sí, ho admeto sóc fanàtic de la fotografia i vull dir que m'encanta.
La pregunta que em feien sempre era: “Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Sincerament no se que respondre a això però una cosa si puc dir i és que “La fotografia és l'únic llenguatge que pot ser entès i comprès a tot el món”. Ho sé sóc rar.
Em trobava als carrers de Barcelona juntament amb la meva millor amiga, la meva càmera. Si ho sé els meus amics em diuen “com una càmera pot ser la teva millor amiga”?. Simple: “darrere de cada fotografia et trobes un món nou”. Sí, ho admeto sóc fanàtic de la fotografia i vull dir que m'encanta.
Al
que anava, em trobava passejant per aquests carrers tan bells, fent
fotos a nens somrient, famílies passejant pels bonics parcs que té,
avis gaudint del bonic dia, etc.
Vaig pensar a passar-me per uns dels llocs més famosos que hi havia i aquest era Mercat dels Encants de Barcelona. En entrar al lluny vaig veure un arbre de nadal, vaig tenir la necessitat de fer-li foto. Estava gaudint de tots els angles fins que un soroll em fa mirar als meus costats per saber que era el so del flaix d'una càmera. Miro al meu al voltant i em fixo en una noia m'havia pres una foto mentre jo li feia foto.
Vaig pensar a passar-me per uns dels llocs més famosos que hi havia i aquest era Mercat dels Encants de Barcelona. En entrar al lluny vaig veure un arbre de nadal, vaig tenir la necessitat de fer-li foto. Estava gaudint de tots els angles fins que un soroll em fa mirar als meus costats per saber que era el so del flaix d'una càmera. Miro al meu al voltant i em fixo en una noia m'havia pres una foto mentre jo li feia foto.
LA VISTA MÉS BELLA ÉS AQUELLA QUE COMPARTEIXO AMB TU
No comments:
Post a Comment