Friday, September 4, 2015

IRIS 1415 TEI M12 PROJECTE





Setembre 23/24

  • Avaluació inicial. Coneixement de projectes i la seva elaboració. Posta en comú.
  • Introducció: Què és un projecte? Per què un projecte? Què es demana?
  • Explicació sobre els diferents àmbits d'intervenció
  • Recerca de projectes de diferents sectors AI








Setembre 30/Octubre 1

Octubre 7/ Octubre 8 SORTIDA TUTORIAL
  • Recerca de bibliografia i marc normatiu AI
  • Recerca de l’anàlisi de territori. AI
  • Explicació de les tècniques de recerca d’informació: Entrevista, enquesta, grup de discussió, observació...
  • Determinar el procés del treball de camp.


Octubre 14/15
1. cal confirmar els grups, han de tenir una idea general del projecte i una idea més clara de l'ambit educatiu i geografic per tal de començar l'estudi de realitat sense repetir excessivament les mateixes referencies historiques, etc... si es possible.

2. els alumnes poden escriure els seus noms per grups a la fulla d'assistencia.

3. tambe els demanare un responsable de comunicacio a cada grup i tindrem una trobada amb aquests representants, els demanare el seu email i els enviare una invitacio per participar en el blog de classe,


els alumnes han d'acceptar la invitacio, i penjar una entrada en el blog que inclogui:

a. una foto del grup,
b. una breu descripcio del projecte,
c. el cronograma de les activitats del projecte

4. podem introduir l'us de moodle

5. si et sembla, suggeririem transformar el cronograma que van fer la Libertad i el Jordi en un full de seguiment on els alumnes simplement facin una creu en les tasques ja realitzades, i puguin escriure els comentaris que calgui si volen. podriem fer una copia per grup i repartir-les, que els grups li possin un enquadernador.

hauria de ser mes facil de completar que tants papers d'actes i a nosaltres ens facilita el seguiment, es a dir, amb un sol cop d'ull veiem les creus que falten per completar. cada grup portara aquest control o be en paper, o be al blog, com vulguin. 

6. ho expliquem als membres de la comissio de comunicació i que ells ho expliquin a la resta del grup, despres ho podem comentar per sobre a tota la classe per unificar criteris.

7. Algunes dates haurien de quedar clares: 

a. si un grup esposa el dimecres 10 de desembre, la setmana anterior, el 3, nosaltres hauriem de tenir el treball escrit per corregir, donar-lo al dimecres seguent i que el repassin abans de l'exposicio.

b. si el grup esposa el dimecres 17 de desembre, la setmana anterior, el 10, nosaltres hauriem de tenir el treball escrit per les mateixes raons.

c. si no poden fer aquests dies l'exposicio oral, que la facin despres de nadal, pero jo insistiria en abans.

8. a veure que us sembla aquest format del treball escrit per consensuar:

a. és convenient que sintetizin la informacio de cada apartat del treball en una diapositiva per la presentacio oral,
b. una vegada tenen aquesta diapositiva, l'exporten com arxiu d'imatge, (.png per exemple) i la inserten en la part superior d'un document de text, en la part inferior del document escriurien aquelles explicacions orals o la resta de informacio que han trobat. i aixi seguirien successivament.

c. procedint d'aquesta manera, els hauria de resultar mes facil estudiar l'exposicio oral.

d. alhora si fan doble l'espaiat de linia, es podria aprofitar la part posterior del paper o foli. especialment si l'enquadernacio es fa a channel, que queda molt professional, com un llibre, es pot obrir i llegir perfectament la pagina de l'esquerra.

e. la resta d'apartats com convingui, presentacio, bibliografia, etc... Tinc exemples i els puc portar.

f. convertir diapos en imatges que s'enganxen al treball amb l'explicacio addicional que calgui es sovint el que es fa en conferencies, exposicions... per tal d'estudiar els continguts, les transicions de diapos, etc...

9. podem fer aquestes explicacions al començament de la classe o si veiem que tenen moltes ganes de treballar i fer recerca que comencin pels ordinadors i deixem l'explicacio del format per meitat de la sessio.

10. convindria anar-se'n preparant les explicacions sobre tecniques de recerca, l'enquesta, l'entrevista, grups de discussio, segurament per la sessio seguent,

Octubre 21/22

vam fer entrevistes amb alguns grups.

PROTOCOL de sortides de classe els dimecres a la tarda durant M12 PROJECTE:
- Cal justificar la sortida i el nombre de components del grup que ha de marxar,
- Demanarem prova escrita, un correo electronic, per exemple, que confirmi una reunio o trobada, l'hora prevista, les persones assistents i l'objectiu de la reunió o trobada.
- feu un seguiment de totes les activitats que es fan al llarg del trimestre, incloses aquestes reunions.

Acordar un FORMAT D'ENTREGA DEL TREBALL a Nadal, abans de Setmana Santa i a Maig.
Varies possibilitats:
1. Introducció, index... continguts i diapositives al final del treball, valoracio grupal i bibliografia.
2. Introduccio, index... una diapositiva per pagina amb les explicacions corresponents, i aixi procedir consecutivament, valoracio grupal i bibliografia; aquest format va molt be per estudiar i preparar-se l'exposicio oral.
3. considerar la possibilitat d'una enquadernacio tipus Channel, molt professional.
4. considerar la possibilitat d'una enquadernacio tipus llibre, cosit tradicional, o americana.


Al final de la propera sessio hauriem de recollir el que ja hagin redactat sobre l'Analisi de la Realitat.  Varies possibilitats d'entrega:
1. treball escrit provisional que inclogui o no les diapositives corresponents a blanc i negre
2. copia digital en format WORD, OPEN OFFICE o PDF enviades als professors.
3. AFENGINT el vostre treball a l'entrada del blog de classe, es a dir, COPIA, EDITA, ENGANXA, ACTUALITZA.
4. o be, dividir-nos els grups i fer entrevistes a cada grup.


Nem contestant les preguntes de cada grup en especial sobre:
L'institut Catala d'Estadistica;
Un grup ha rebut missatge de confirmacio del director de l'escola per rebre'ls el proper dimecres i la sortida s'ha inclos al full d'assistencia.
Un altre grup fara una visita al centre del seu projecte aquest cap de setmana,
Un altre grup ha contactat amb Carla de TASOCT 1 per fer us de la seva casa rural.


Octubre 28/29
Explicacions sobre tecniques de recerca, ENQUESTA, ENTREVISTA i GRUPS DE DISCUSSIO.

Jaume i Jo vam continuar amb les entrevistes amb TOTS  els grups.
El grup de l'Oriol tenia programada una entrevista a primera hora amb el director d'un centre escolar proper, a la tornada el grup ens confirma que el consell escolar ha decidit portar a terme la dinàmica intergeneracional que van proposar.
Un grup va canviar de tema, fara una granja escola.
Un dels grups va marxar a fer una entrevista programada, vam acordar que ens ensenyarien els resultats d'aquesta entrevista el proper dia.

Novembre 4/5 

Confirmar l'efectivitat de l'entrevista d'un dels grups.
Confirmar si ja poden començar la redaccio del document i la presentacio de diapositives -si es possible portar un exemple de treball.

Novembre 11/12 

Hem passat el quadern de camp: cada grup ens ha d'explicar el seu projecte i com ho porten.
Jaume ha repartit les fotocopies sobre tipus de recerca -enquesta, entrevista, grups de discussió...
Hem explicat a cada grup que vagin pensant en termes visuals i decidint quines diapositives faran servir a la seva exposició sobre l'ANALISI DE LA REALITAT els dies 10/17 desembre.

Un grup ja ha publicat part del seu treball al blog de classe i es pot corregir.

IDEA PRINCIPAL: ens heu de vendre el projecte, nosaltres ho hem de finançar o recolçar institucionalment; llavors, tota informacio que sigui rellevant per aquest proposit la feu servir, si alguna cosa no és tan important, l'esmenteu per sobre o al annexos.

i de cara a la presentacio: els primers quinze minuts són importantíssims per atreure l'atencio de l'audiència, per tant, resumiu el mes important al principi i deixeu els detalls menys importants pel final.
Novembre 18/19
la resta de grups ha de passar-nos un primer esborrall del seu treball.
hem de començar a veure diapositives de tothom.

Novembre 25/26 
Els alumnes han de seure una breu estona davant.
Repartim alguns exemples de treballs fets a partir de les diapositives
Fem una explicació sobre el format i continguts de les presentacions orals i de les diapositives, 
agafem com a exemple l'evator pitch d'una classe anterior.
preguntes: com es fan les imatges a partir de la presentacio de diapos? ho preparem pel final de la classe.


El grup de TASOCT es queda amb els/les alumnes de 16.00 a 17.00 hores.
Comencem el calendari de presentacions pels propers dies de desembre.

Desembre 2/3 


Desembre 9/10
  • Preparació de la exposició. AI
Cometaris sobre les correccions de treballs escrits i presentacions:

1. Fer servir el model que es va passar a classe sobre com fer un treball de manera correcta.

2. Cal passar el corrector i fer una lectura a fons ja que el corrector no detecta totes les errades.

3.  A fer una lectura en profunditat abans d'entregar res i posar-nos en la pell d'una persona externa i preguntar-nos si el text expressa allò que volem dir, si és comprensible, si està ben redactat, ben presentat...

4. És imprescindible fer cites ja que no estem demanant que els alumnes inventin res sinó que han de crear nou coneixement a partir del coneixement existent. Per tant abans d'escriure cal dedicar temps a documentar-se. 

5. Interlineat a doble espai o un i mig.

6. Resumiu la part històrica de manera que sigui estrictament rellevant pel treball.

7. No seguiu estrictament el guió de treball a l'hora de fer la redacció, és a dir, agrupeu els paragrafs de la mateixa temàtica de forma mes personal i atrativa.

8. NO COPIEU, si feu una cita que quedi clara la font.

9. Valorarem positivament si les imatges estan fetes o construïdes pel grup en comptes d'estar preses directament d'Internet.

10. Seguir aquests passos influirà decisivament en la nota final del treball escrit.


Desembre 10/17 
  • Exposicions Analisis de la Realitat
  1. ESCOLA BRESSOL BRUNA 0-3 ANYS
  2. ESPAIS INTERGENERACIONALS
  3. CASA RURAL 4-6 ANYS
  4. LLAR D’INFANTS L’ERUGUETA
  5. CENTRE OBERT KIDS’ SMILE
  6. MARES DE DIA
  7. LLAR D’INFANTS CORPORATIVA A L’UAB
  8. GRANJA ESCOLA LA PRADERA
VA SER MOLT CANSAT: vam haver d'ocupar una hora mes despres del pati d'un altre modul per poder acabar les presentacions. Era obvi que es necessitaven dos dies per totes les presentacions tal com estava programat d'antuvi.

14 Gener 2015

Cal començar el següent punt del guió del treball, 
Alguns grups van sortir del centre per fer activitats relacionades amb el projecte,
Estem creant informes individuals amb les valoracions de les exposicions fetes abans de Nadal i que donarem el proper dia.

Reunió de seguiment amb pràcticament tots els grups:
Centre Obert Kids' Smile, amb Cristina i Companyes per tal d'aclarir el següent pas del treball i sobretot que quedes clara la part de FOL i EMPRESA dins del treball de PROJECTE,
A Casa Rural d'Azucena i companyes també vam fer una petita reunió,
igualment amb Espais Intergeneracionals vam comentar la possibilitat d'obtenir fons del concurs al que s'hi han presentat,
a Llar d'infants de la Maribel i companyes, vam mantenir una llargar conversa i productiva que els va portar a dirigir el seu projecte cap a una escola de pares i mares,

etc...

21 Gener 2015


  • Comentari individual dels informes amb la valoració de les exposicions orals de desembre.
  • Comentari amb tota la classe sobre el mòdul i treball fins ara:
  • sobretot coordinar-nos amb el pla d'empresa de la Merce per tal que quedi clara la part de FOL i EMPRESA dins del treball de PROJECTE,
  • Si és possible, fer les implementacions aquest trimestre i incloure-les en el treball de manera que al tercer trimestre podem fer la part de difusió del projecte,
  • Resumir l'Analisi de la Realitat com a introducció del projecte i deixar la resta d'informació com a annexos.

  • Properes exposicions orals: sortir sense paper.
Totes/tots hauriem d'assumir el repte de sortir sense cap

 ajut escrit llevat del que proporcionin les diapositives 

per varies raons:

1. alliberar les nostres mans d'un paper que llegir ens 

hauria d'ajudar a mouran's amb mes llibertat per 

l'escenari, gesticular si cal, mirar l'audiencia i explicar-

nos amb mes naturalitat.


2. cal entendre el que hem d'explicar fent servir les 

nostres propies paraules, exemples i experiencies 

personals, si hi ha informacio que aparentment hem de 

memoritzar vol dir que segurament la nostra audiencia 

tampoc la podra assimilar, per tant, no caldra 

 memoritzar-la realment.


  • Cronograma de les properes exposicions al Març, per ordre invers i en dos dies.
Entrevistes amb els grups:

8. Granja escola, 
7. Llar d'infants corporativa a l'UAB
6. Mares de dia
5. Centre Obert Kids' Smile

establir un petit cal.lendari de presentacions individuals pel prope dia:

28 Gener 2015

Deborah ens ha d'explicar que ha practicat natació amb unes diapositives,

Paula cantarà alguna cosa breu i ens explicarà que sap tocar la guitarra, 

Marga ens explicarà que li agrada la lectura

Raoutar tambe ens fara una petita exposició oral d'un tema a escollir.

Sheila fara una exposició sobre Pablo Alboran

Recordar que les implementacions surten com a objectius al primer document de presentacio del modul entregat el primer dia de classe.

no ens dona temps de fer aquestes exposicions i les hem de posposar.

Assegurar-nos de que TOTS ELS GRUPS tenen en compte i han programat IMPLEMENTACIONS dels seus projectes.

Potser podríem fer un cal.lendari amb aquestes implementacions si impliquen sortir fora del centre.

Continuem amb les entrevistes per grup:

4. Llar d'Infants l?erugueta
3. Casa Rural
2. Espais Intergeneracionals
1. Escola Bressol Bruna

(alguns grups ens han demanat una nova trobada de seguiment tan aviat acabem aquesta ronda, de fet ja la vam començar despres de nadal, aixi que continuarem).

vam completar les trobades amb els grups anteriors llevat del 2. Espais Intergeneracionals,
amb el grup 3. Casa Rural, vam continuar la trobada amb els seus dubtes sobre la segona part del treball de recerca,

De manera que el seguiment del punt anterior s'ha realitzat amb Kids' Smile i Casa Rural.

4 febrer 2015

Continuarem les trobades amb 4. Espais Intergeneracionals sobre l'avaluació de l'exposició oral de Nadal que ens ha quedat pendent.

Desprès, ja hem començat una nova ronda de reunions per la propera part del treball amb aquests grups: 

CASA RURAL, ESPAIS INTERGENERACIONALS, KIDS' SMILE I GRANJA ESCOLA.

i continuarem amb els altres grups.

Recordar si és necessari les implementacions.

Serveis Intergeneracionals

El grup continua amb la iniciativa de fer una petita edicio del treball del projecte encara que sigui amb diners propis.

Suggerim: VERKAMI.COM, així com demanar fons a les parts directament implicades, llar d'avis, escoles (Sallares i Pla...), el nostre institut, etc... amb aquest feedback adreçar-se a l'ajuntament de Sabadell o altres ajuntaments.

El grup farà implementacions a l'Escola Sallares i Pla cada dimecres de 15:00 a 17:00 h. i de 17:00 a 18:00 es quedara al mateix centre per fer les valoracions i avaluacions necessaries a partir de principis de Març fins a final de curs.

Llavors els demanem que tractin d'acabar el treball tot just despres d'haver realitzat un parell d'implementacions, una vegada corregit, produiriem un primer PDF provisional que ens servis per demanar micro-finançaments i fonds de les entitats que hem comentat abans. 

El grup te un interes especial en les últimes implementacions de cloenda del projecte cap a final de curs, aquestes es recullirien en el redactat final del projecte.

Tot aquest esforç formaria part de la seva DIFUSIO, la part del projecte que demanem a tots els grups l'ultim trimestre.

cENTRE OBERT kIDS' SMILE

Comentem les respostes que han obtingut del centre on volien fer les implementacions i els ajudem a redactar un nou correu electronic dirigit a l'AMPA del centre.

MARES DE DIA

Comentem la informacio enviada per correu.

SERVEIS INTERGENERACIONALS

Repassem i imprimim copies sobre el document de drets d'imatge dirigits als pares dels nens que participaran en l'experiencia.

LLAR D'INFANTS CORPORATIVA

Fem alguns numeros per quadrar ingressos i despesses.

Kenia exposicio personal

Elizabeth fara una exposició sobre Eurovision

Ivette tambe fara una exposició oral.

Preparar les diapositives de la presentació oral de Març

11 febrer 2015 

hi ha una sortida prevista de TEI la primera meitat de la tarda, les professores ens "tornen" les hores i farem PROJECTE despres del pati.

18 febrer 2015

No hi ha internet i cap grup ha previst portar-se la informacio en un pen drive, comentem la nostra dependencia de la informatica i els donem opcions: treballar la presentacio de diapositives, per exemple, o disenyar la implementacio.

en prenem nota per tal que aquesta eventualitat no torni a passar.

Internet torna al cap de mitja hora. 

ens dividim la supervisio dels grups, Cristina, Ester, Alwazi i Azucena per una banda, la resta de grups per un altra.

mantenim el 4 de març com data d'entrega dels treballs escrits i les primeres setmanes de Març per fer les implementacions que calguin.

El grup de Cristina va al Casal Civic Rogelio Soto per demanar l'espai per una implementacio.

25 febrer 2015

Llar d'infant Corporativa (Deborah...)
Corregim el punt de metodologia,
- tenen un punt de cites per si sol, que no acaba de tenir sentit, cal introduir-lo dins del fil argumental del treball,
- cal un index.
comentem la implementacio i arribem a un acord sezill de posar-se en marxa

Casa Rural (Azucena...)
Suggerim l'Alberg In-Out com a lloc d'implementacio i els enviem un correu,
elles suggereixen un centre escolar, posen el correu tambe i ens copien als professors.

Granja Escola,
em comenten la possibilitat de fer les implementacions inmediatament, em diuen que la coordinadora de la Granja Escola on ho faran ens enviarà un correu al Jaume i jo mateix  confirmant la seva col.laboracio.
les alumnes tambe ens diuen que tenen prou avançada la part d'empresa,
ens diuen que tractaran d'inlcoure tot aquest treball a la presentacio del proper dia 4 de març
els confirmo que cal fer una difusio real del projecte, construint una web propia o com a minim fent servir el blog de classe.

Mares de dia
tenien un dubte sobre el punt de les dades de l'autor del projecte i la possibilitat d'incloure un PUNT D'INFORMACIO al projecte que ens sembla molt be.

Kids' Smile, ( Cristina...)
Confirmem la implementacio al Rogelio Soto.
Confirmem la necessitat d'entregar un esborrall impres el proper dia,
necessitaran material la propera setmana, cartulines...

Serveis Intergeneracionals
S'han quedat sense avis en una llar, els buscaran al Casal Rogelio Soto i surten a les 17:00 hores per tractar d'arribar a un acord.
El propre dimecres comencen amb els nens a l'escola amb una primera acivitat per trencar el gel.

Ana Herrero...
El proper dia 4 de març confirmaran una implementacio el dimecres 11 de març, 
ens enviaran un correu a Jaume i a mi confirmant-la.

**********************************************************

Bon dia Anna Rosa,

abans de res, agrair-vos en nom de l'escola l'us del Centre Civic Rogelio Soto el passat divendres per la celebracio de Carnestoltes. Moltes Gracies pel vostre ajut.

i tambe, demanar-vos la vostra col.laboracio per reservar un aula del vostre centre el dimecres 4 de març o be l'11 de març o be els divendres de les dues setmanes de 16.00 h fins 18.00 h. en qualsevol cas.

Dins del Modul M13 PROJECTE del Cicle Formatiu d'Educacio Infantil, demanem un projecte empresarial i una implementacio tan ajustada com sigui possible a aquest projecte. les nostres alumnes de segon curs d'Educacio Infantil implementaran unes activitats dins d'un Centre Obert. Van anar a demanar-vos l'espai ahir i m'han comentat que cal fer-ho des de l'escola. Aquest es l'enllaç del seu projecte.


moltes gracies una vegada mes pel vostre ajut,
Jaume Fuster i Mingo Mendez


*****************************************************************************

Benvolguts/des,

Som aquest grup de Cicles Formatius de Tecnics en Educacio Infantil de l'Institut Ribot i Serra de Sabadell, i estem fent un projecte sobre una Casa Rural,


Voldriem demanar-vos permis per fer servir les vostres instal.lacions, una aula sera suficient, per fer aquesta practica amb els nostres alumnes, o be, si preferiu i vosaltres rebeu alguna escola, fer de voluntaries per implementacio d'aquestes activitats:

* Fem un mòbil gegant de fulles!
* Circuit de psicomotricitat (al pati)
* Fem un llapisser amb materials de reciclatge.
* Fem un caça boles reciclat.
Contactarem per telefon en breu amb vostes per confirmar la recepcio d'aquest correu i el vostre interes. Gracies per la vostra col.laboració.

Jaume Fuster i Mingo Mendez
Tutors del Modul Formatiu 12 Projecte
Cicles Formatius Superiors TEI
Institut Riboti I Serra 

*******************************************************************

Bona tarda.
Som el Pau, l'Oriol i l'Esther del Projecte.

Enviem aquest correu per informar-vos de:
Avui, 25 de Febrer, teniem la primera reunió amb els avis a les 15h. i justament ahir vam rebre un email de l'Eumèlia, la tutora de P4 del Sallarès i Plà, en el que ens deia que no hi han avis per dur a terme la implementació, i abans ens havíen comentat que si que n'hi hauríen. Per tal de trobar avis/es voluntaris hem anat al Rogelio Soto a les 15:30 i la recepcionista ens ha comentat que tornéssim a les 17h. que hi hauríen els Casals i que segurament els avis serien més participatius.
La setmana que vé, el 4 de Març, comencem les implemenacions amb els infants de P4 de 15h a 17h. I si tot va bé i tenim avis/es, farem la reunió d'avis de 17h a 18h per informar-los del projecte.

4 març 2015

Entrega de treballs escrits, esborrall.

Benvinguts a Casa
Llar d'Infants L'Erugueta
Centre Obert Kids' Smile
Mares de Dia
Projecte Escola Bressol La Bruna
Granja Escola
Escola Bressol Grans Somiadors
Serveis Intergeneracionals

pocs dubtes, algunes implementacions ja s'han fet (Granja Escola), d'altres s'estan fent ara mateix (Serveis Intergeneracionals) i queden d'altres pendents pels propers dies. Fem fotocòpies de posters com a difusio d'una implementacio (Cristina...). Tambe ens han demanat un permis signat per nosaltres i amb segell de l'escola per poder fer una altre implementacio a un centre (Ana Tagore...) i ens ho enviaran per correu. Tambe han començat les presentacions amb diapositives i els recordo que poden tenir temps per assajar la presentacio oral.

algunes alumnes demanen temps per estudiar.


11 març 2015 

tornem treballs corregits i els comentem.

Hola Jaume,
Et passo les meves valoracions, en general, diria que:

la majoria segueix el guio al peu de la lletra, no es molt atractiu, aquests dos treballs sobre llars fins i tot no fan referencia a la documentacio oficial dels centres: PEC, planificiacions anuals...  com no surt al guió.
el guio tambe inclou incongruències, sembla posar les activitats especifiques abans de l'horari i la programació, no te sentit.
Les alumnes no han consultat per res els seus llibres de text, em sembla un error molt greu, i ho vam dir, i algunes van portar aquests llibres de Didactica, Desenvolupament Cognitiu i psicomotor, i Desenvolupament socioafectiu, pero els treballs que he corregit no tenen cap llibre a la bibliografia, nomes webs, això no és gens ni mica seriós.
jo suggeriria aquesta estructura d'index:

******************************************************************************
PORTADA ATRACTIVA,
TITOL,
Subtitol,
Autores/s,
IRIS i data
INTRODUCCIO,
deixar-la pel final amb allò que més els ha agradat del seu projecte, que motivi al lector a llegir i l'audiencia a seguir la presentacio oral.
INDEX
LA PART MES TEORICA,
inclos el PEC si procedeix,

LA PART MES PRACTICA 
inclosa la implementacio,

CONCLUSIONS/VALORACIO
BIBLIOGRAFIA
ANNEXOS
amb CV si volen, la part mes voluminosa de l'analisi de la realitat, etc...
(Aquesta es la meva proposta de treball pel proper dia, que tothom treballi el seu index.)

**********************************************************************

Tambe convindria repartir-nos els grups, un seguiment de 8 grups es massa, hauriem de repartir-nos els grups, quatre cadascu, encara que despres acceptem preguntes i dubtes de tothom.

Com hem comentat, el guio del modul s'ha de revisar immediatament de cara al proper any, es massa generic.
Salut,
Mingo

primera i segona hora: preparacio presentacio de diapositives
tercera hora: assaig de cada grup.

18 març 2015 
Exposicions Orals:
  1. GRANJA ESCOLA LA PRADERA posposat
  2. LLAR D’INFANTS CORPORATIVA A L’UAB  ok.
  3. MARES DE DIA ok 
  4. CENTRE OBERT KIDS’ SMILE ok
- fems petites valoracions sobre les exposicions orals
- falta comentar sobre Deborah que es va quedar en blanc ho va dir amb naturalitat, va retrobar el fil dels arguments i va continuar amb les explicacions, molt be.
- la manera que un dels grups va gestionar els nervis d'una companya.

25 març 2015 
Exposicions Orals:
  1. LLAR D'INFANTS L'ERUGUETA
  2. CASA RURAL 4-6 ANYS
  3. ESPAIS INTERGENERACIONALS
  4. ESCOLA BRESSOL BRUNA 0-3 ANYS
JO SUGGERIRIA QUE EL PROPER DIA FOS UN DIA SENSE ORDINADORS, ES A DIR, QUE TOTHOM PORTI MATERIAL ESCRIT, NOTES, LLIBRES, ETC... PER FER RECERCA I INCLOURE AQUEST MATERIAL A LA BIBLIOGRAFIA.

VACANCES SETMANA SANTA


8 Abril 2015

Valoració de les exposicions de Març
Posar en marxa les implementacions si no s'ha fet abans.
Integrar la part de FOL i PLA D'EMPRESA dins del cos del treball.
Començar amb el punt sobre DIFUSIÓ del treball.
pot servir com a exemple MARES DE DIA DE LA FLORESTA.
fer servir l'entrada d'aquest blog de classe per articular la difusió de cada treball 
o be, crear un blog/web nou -els enllaços a les entrades estan a PLUJA D'IDEES 
al començament de curs.

preparació de diapositives per a la presentació final.

vam fer un full excel amb les notes dels alumnes fins ara.


Vam fer una trobada individualitzada amb una alumna.

A peticio dels alumnes continuem amb el debat obert a final del trimestre anterior:

es va obrir el torn de paraules i com ningu no seblava començar vam començar nosaltres mateixos recordant les NOSTRES FELICITACIONS A TOTHOM PER UNA EXPOSICIONS ORALS BRILLANTS SENSE PAPER.
Despres vam recordar que l'ultima sessio de classe de projecte abans de setmana santa van exposar oralment cinc grups, 

amb l'ultim grup, Oriol... ja estavem tots cansats, profes i alumnes, i estava a punt de trucar el timbre,  ni els esperaven, d'alguna manera vaig agrair que fossin breus, unes dinamiques i prou, es per aquest motiu que Mingo va dir, "Molt Be" pero reconeixent que la seva exposicio oral va mancar la sintesi o el resum de l'analisi de la realitat i la resta de punts.

per suposat, que a l'hora de posar la nota ho timdrem en compte com tambe hem tingut en compte aspectes d'altres grups.

tambe vam comentar la possibilitat d'assajar les exposicions orals a porta tancada amb un profe que pugui fer millor seguiment i correccio.

trobada amb altre grup de 18.00 a 19.00 h,

15 Abril 2015

COMENTARI AMB CADA GRUP SOBRE EL SEU TREBALL I EXPOSICIO ORAL.
a les 17:00 h hi ha una xarrada informativa sobre orientació laboral pels TEI.

22 Abril 2015 
començar per la LLAR ORUGUETA
Fem tambe el comentari amb KIDS SMILE
i amb MARES DE DIA.

RECORDEM EL CAL.LENDARI DELS ULTIMS DIES DEL MODUL. 

29 Abril 2015
- RECOMANEM A TOTS ELS GRUPS QUE PARTICIPEU EN AQUEST CONCURS DE PROJECTES DE RECERCA DE CICLES FORMATIUS,
pels següents motius:

1. Tota la documentació s'ha d'enviar de forma digital, per tant, no incrementa costos i encara falten dues setmanes per la data límit d'entrega.

2. Sintetitzar la informació mes rellevant del vostre projecte per omplir el RESUM EXECUTIU us pot ajudar a madurar la vostra presentació oral de juny, fins i tot, us podria inspirar a articular aquesta exposició en base al RESUM EXECUTIU, per exemple.

3. Podeu incloure les BASES DEL CONCURS que us hem donat impreses als annexos del treball de recerca.

4. També podeu incloure el RESUM EXECUTIU imprès. Ambdós documents formarien part de l'apartat de DIFUSIÓ del treball de recerca.

http://www.terrassa.cat/premisnousprofessionals

Seguiu aquests enllaços per registrar el vostre treball


PREMIS NOUS PROFESSIONALS

serveicomunitat.blogspot.com – TEI M12 PROJECTE – dia 29 d’abril – cliqueu al link.


Bases i dates del concurs – La Seu electronica de l’Ajuntament de Terrassa. - ompliu el qüestionari.

data limit 15 de maig.

- Continuar amb el tema de DIFUSIO DEL TREBALL DIA 8 D'ABRIL AMB ENLLAÇ A MARES DE DIA COM A EXEMPLE. Suggerir un blog o una entrada en aquest mateix blog.

- Suggerir l'index del treball per articular la presentació oral de dia 11 de març.

- ENTREGA VOLUNTARIA DE TREBALLS ESCRITS
Comentari sobre el format de l'ultima presentació de treballs escrits.

6 maig 2015
tornem les correccions dels treballs escrits. 


13 maig 2015
(Recordar 15 de Maig, data limit per entregar els resums executius al concurs de projectes de FP de Terrassa)

20 maig 2015
ENTREGA FINAL DEL TREBALL ESCRIT


27 maig 2015
Preparació de les Exposicions orals finals
recordar l'entrega del resum de treballs pel concurs de Terrassa.

PRIMERA SETMANA DE JUNY
EXPOSICIONS ORALS 



FULL DE SEGUIMENT DEL PROJECTE

Si us plau, ompliu, subratlleu, feu una creu a cada tasca segons es realitzi, indiqueu els responsables de cada tasca i la data prevista d'execució i/o real.

O Nom del Projecte i Breu Descripció.


Components del grup ________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


I. ANÀLISI DE LA REALITAT

O Col·lectiu, territori i detecció de necessitats



O Definició del sector de intervenció



O Descripció de les característiques genèriques del col·lectiu

O Quins són els trets diferencials del col·lectiu, en quina situació es troba, quines necessitats...




O Marc normatiu de referència en relació al col·lectiu (normes, drets, convencions, lleis, decrets...)


O Bibliografia i/o experiències ja existents referides al col·lectiu.


      O Ubicació i anàlisi del territori:
O Ubicació Història.




O Indicadors socio-econòmics (població, economia, cultura, urbanisme, ...)




O Projectes i actuacions.




O Recursos, entitats i serveis relacionats amb el col·lectiu.




O Si és un centre, entitat o institució descriure l’organització i el projecte general del mateix.


_________________________________________________________________________________________

O Treball de camp i detecció de necessitats

O Descripció de tècniques i instruments utilitzats (entrevistes, enquestes, observació, grups de discussió...)
_________________________________________________________________________________________
O A qui es realitzen (professionals, experts, usuaris, població en general...)


O Conclusions: Necessitats detectades.



O Anàlisi de necessitats. A partir de l’anàlisi de la realitat (col·lectiu, territori i necessitats detectades) establir les prioritats d’intervenció, descrivint el criteri pel qual s’ha establert aquesta prioritat, per exemple segons el criteri d’urgència, d’importància, econòmic, ..










O Selecció de les necessitats que donarà lloc al projecte.



II. DISSENY DEL PROJECTE

0. Dades Identificatives
0 Dades de l’empresa, associació, entitat que presenta el projecte.



0 Dades dels autors del projecte.

O . Definició del projecte:
  1. Nom ________________________________________________________________________
  2. Tema _______________________________________________________________________
  3. Ubicació ____________________________________________________________________
O Dades descriptives.
Expressen tot allò que permet conèixer en profunditat el projecte. Són les respostes a les preguntes que ens fem quan pensem a realitzar un programa, un projecte o una activitat que responen a tots els diferents aspectes que cal tenir en compte abans de començar a actuar.







Descripció general: El contingut d’aquest punt ha de permetre que el lector tingui una idea general del projecte. Es tracta de resumir-ne de forma esquemàtica els aspectes més significatius.










Recomanacions:
  • Convé destacar els aspectes del projecte que, per la seva importància, novetat o d’altres raons, indueixen a fer-ne una lectura detallada posterior.
  • El contingut ha d’ésser concret, curt i comprensible. Es tracta d’una síntesis.
    O Justificació i marc de referència.
Expressa les raons fonamentals que motiven i argumenten el projecte. Pot ser enormement variada: una necessitat no satisfeta, la millora d’un determinat sector o servei, la resposta a una demanda concreta, la complementació d’una actuació de l’Administració, la satisfacció d’una reivindicació, la sensibilització social sobre un determinat problema, la realització d’una activitat lúdica, esportiva, o cultural, la commemoració d’una data concreta, etc.
El marc de referència al.ludeix al context on s’inscriu el projecte i al marc on es desenvoluparà, que pot ésser també molt divers: un programa més ampli que l’associació o grup, una experiència pilot, el programa anual de l’associació, un conveni de col·laboració amb l’Administració, una actuació puntual, etc. També pot referir-se a la concreció de les línies estratègiques o a les directrius que el projecte desenvolupa a la pràctica.


Recomanacions:
  • Ha de concretar-se bé el problema o situació de partida.
  • Ha d’especificar-se amb claredat el context intern i extern (marc de referència).
  • No es tracta de fer una descripció detallada sinó un breu apunt, amb un llenguatge comprensible i concret.
  • No s’ha de confondre la justificació amb el objectius.

    O Destinataris.
Ens referim a aquells en qui es pensa quan es planteja el projecte. Els destinataris poden ser persones físiques, jurídiques (entitats), grups, col·lectius o d’altres.
És important indicar el nombre real de destinataris, per tant és interessant que en aquest punt feu una petita recerca del nombre de persones (comunitat educativa) que faran ús de la guia. Per altra banda indicar també el nombre de destinataris potencials.
Així doncs aquest punt ha de comptar amb el nombre de destinataris potencials, el nombre de destinataris reals i caldria també fer una petita descripció del perfil d’aquests destinataris, en l’apartat de perfil s’esmentaran els següents punts: sexe, edat, problemàtiques (si n’hi ha), lloc de procedència i d’altres característiques.




Recomanacions:
  • Si no es pot quantificar exactament el nombre de destinataris reals i potencials indiqueu el nombre més aproximat possible, sobretot dels reals.
  • Cal detallar al màxim les característiques específiques o peculiars del perfil.
  • Indiqueu l’àmbit físic o geogràfic de procedència.
    O Ubicació i cobertura.
Indica l’emplaçament o l’àrea on s’ubicarà el projecte. Cal especificar el barri, territori o zona on es portarà a terme. La cobertura al·ludeix a la zona d’influència del projecte, que pot coincidir amb la localització o ser més gran.


Recomanacions:
  • Si els emplaçaments són diversos, cal especificar-los tots.
  • Indiqueu la zona concreta d’influència, definint-ne bé els límits i les característiques bàsiques.

    O Objectius.
O Objectius generals.
O Objectius específics.

Els objectius constitueixen l’element fonamental, l’eix sobre el qual giren la resta d’aspectes del projecte. Els objectius avancen els resultats que s’esperen obtenir o, el que és el mateix, els propòsits que es volen assolir en un període determinat de temps, mitjançant unes activitats concretes i amb uns recursos específics.
En general, es classifiquen segons els seu nivell jeràrquic, que determina la seva major o menor concreció. Així, es podria parlar de missió, finalitats, objectius estratègics, generals, específics…
Diferència entre finalitat i objectiu: mentre que la finalitat expressa l’impacte que pot tenir el projecte, els objectius expressen els efectes que causarà la seva execució.
P.e: - Finalitat: ajudar a la disminució de l’absentisme escolar al barri.
- Objectiu: reforçar el servei d’atenció social a les famílies de nens absentistes del barri.
















O Generals.
Són el propòsit central del projecte, l’efecte que es vol aconseguir una vegada desenvolupat. Han de ser coherents amb els objectius de major nivell (si n’hi ha), i dels quals deriven, com ara els objectius estratègics i, han de ser coherents amb la missió del projecte. El seu nivell de concreció és relatiu i menor que el dels objectius específics i no expressen una conducta mesurable directament a través d’indicadors.
Els objectius generals s’expressen normalment amb un verb d’acció més abstracte que no pas el que serveix per a un objectiu específic, ja que l’acció es concretarà i mesurarà en definir-los. Per això, poden utilitzar-se verbs que indiquen accions que són intencions difícils de quantificar mitjançant indicadors de resultats.
Alguns exemples de verbs que serveixen per expressar objectius generals: afavorir, conscienciar, consolidar, estimular, vetllar per, facilitar, aclarir, orientar, potenciar, col·laborar, ajudar, contribuir…
















O Específics.
Expressen les accions concretes que s’han de portar a terme per aconseguir els objectius generals: indiquen metes tangibles, realitzables, mesurables i avaluables. Constitueixen l’element central o la part bàsica del projecte. Per això, és molt important que es formulin i redactin de forma clara. Pot dir-se que un objectiu específic està ben expressat quan, el llegeixen dues persones diferents i les dues interpreten exactament el mateix.
Una redacció correcta d’un objectiu específic ha d’incloure:
  • La quantitat: quant es vol aconseguir?
  • El temps: en quin període es vol aconseguir?
  • El lloc: en quin àmbit o espai físic?

Els verbs que expressen l’acció són molt més concrets en aquests objectius i permeten establir indicadors per avaluar el nivell d’assoliment dels resultats. Alguns exemples de verbs per indicar objectius específics: augmentar, mantenir, disminuir, fer, desenvolupar, organitzar, cercar, obtenir, iniciar, participar, aconseguir…










Recomanacions:
  • Comenceu sempre per un verb en infinitiu.
  • Redacteu-los d’una forma simple, clara, breu i fàcil d’entendre.
  • Eliminar les introduccions o explicacions complementàries.
  • Expresseu una sola acció en cada objectiu.
  • Formuleu-los sempre en termes mesurables i concrets (els específics).
    O Metodologia.
    O Principis metodològics que definiran el projecte.


    O Implicació i motivació dels usuaris.



    O Tècniques de treball i de dinamització.



    O Activitats
  • Seqüenciació de les activitats amb una breu descripció de totes.
  • Desenvolupament d’una activitat per persona:
    • Nom
    • Durada
    • Objectius operatius
    • Continguts
    • Desenvolupament. Tasques dels educadors, tasques dels usuaris i tècniques.
    • Temporització de l’activitat
    • Recursos.
    • Avaluació de l’activitat.

O Temporització del projecte
O Cronograma.

Elaborar un cronograma, fent un llistat ordenat de totes les activitats i tasques del projecte, i estimar el temps necessari per a dur a terme cada activitat.

Convé realitzar un cronograma que ens permeti desglossar totes les tasques necessàries per fer una activitat.
Cap repartir en seqüències i ordenar les tasques partint de la primera i acabant amb l’última. Cal preveure la durada aproximada de cadascuna, pensant sempre en el temps màxim que podria trigar.
El gràfic es construeix per mesos, setmanes o dies depenent de la durada de l’activitat. Cada barra vertical representa un mes, una setmana o un dia, depenent de la durada de les tasques. La durada concreta de les tasques s’ha d’indicar amb una línia horitzontal, des del moment de l’inici fins a la data prevista final.

Recomanacions:
  • Les activitats han de formular-se començant amb un substantiu.
  • No cal extendre’s en el detalls.
  • Exposar-ne els trets fonamentals.
  • Cal indicar la data concreta o l’aproximada si no se sap.
  • Si la durada és superior a un dia, indicar les dates amb la major exactitud.
  • Els destinataris d’una activitat concreta poden ser diferents dels del projecte en general.
  • Detallar les persones que participen en l’organització.
  • Sempre que sigui possible convé realitzar un cronograma de l’activitat amb el detall de les tasques que la formen.


CRONOGRAMA DE LES ACTIVITATS

CALENDARI TASQUES
GENER
1 2 3 4
FEBRER
1 2 3 4
MARÇ
1 2 3 4
ABRIL
1 2 3 4
MAIG
1 2 3 4
JUNY
1 2 3 4
1.
























2.
























3.
























4.
























5.
























6.
























7.
























....

























    O Organització.
En aquest apartat caldrà especificar com es portarà el projecte a la pràctica, els mecanismes de funcionament, la coordinació, els canals de comunicació…
En resum caldrà tenir clar:
    O Els sistemes de funcionament.
    O Les tasques i funcions personals.
    O L’estructura de direcció i delegació.
    O Els sistemes i mecanismes de coordinació i comunicació.
    O Els mecanismes de seguiment i avaluació.
    O La metodologia de treball.







Recomanacions:
  • Cal definir les funcions, tasques i responsabilitats de cada membre del projecte.
  • S’han d’indicar els diferents grups de treball que formen l’organitació.
  • S’han de sintetitzar les diferents reunions que asseguren la gestió i funcionament del sistema.
  • Cal fer un breu resum sobre els aspectes més significatius que definieixen la metodologia.
  • És important fer un organigrama que permeti visualitzar l’organització general i la ubicació del projecte.
  • Considerant l’extensió dels continguts, cal redactar-los d’una forma breu i sintètica.
    O Recursos.
O Recursos materials.
Inclou tant els fungibles (paper, material d’oficina, etc.) com els que no ho són (equips, instruments, eines,...)


______________________________________________________________________________________
O Recursos tècnics.
Fa referència als recursos de suport, assessorament tècnic, formació, informació, etc. que calen per portar a terme el projecte en el cas que l’entitat no sigui autosuficient.


______________________________________________________________________________________
O Infraestructures i equipaments.
Les infraestructures són els locals, espais instal·lacions, etc. on es desenvoluparan les activitats. Mobiliari, instal·lacions,...que es necessitaran.




O Recursos humans.
Cal especificar tot el personal necessari per portar a terme el projecte, tant els qui treballen voluntàriament com els qui ho fan mitjançant un contracte amb remuneració. Fer constar en cada cas:
    1. Les dades personals.
    2. El perfil professional requerit.
    3. El nombre de persones necessàries.
    4. Les tasques i funcions que desenvoluparan.
    5. Si és voluntari o remunerat.
    6. Si és remunerat: tipus de contracte i jornada laboral.
    7. La formació i el reciclatge (si cal).
O Recursos econòmics.
Inclouen els costos o despeses necessàries per desenvolupar el projecte i els sistemes de finançament que ho faran possible.






O Ingressos.
  • Subvencions i donacions (per administracions o entitats).
  • Ingressos de patrocinadors (empreses, bancs...)
  • Ingressos procedents del projecte (venda de productes o serveis derivats de les activitats).
  • Quotes (abonades pels destinataris de les activitats).
  • Ingressos atípics (rofes, loteria, concursos,...)
  • Aportacions financeres (fetes per la mateixa associació)
O Despeses.
  • Personal (persones que cal remunerar).
    ______________________________________________________________________________
  • Dietes (despeses de desplaçament, comunicacions,...)
    ______________________________________________________________________________
  • Recursos materials (fungibles, aparells tècnics, publicitat, revistes,....)
    ______________________________________________________________________________
  • Recursos tècnics (despeses d’assessorament, formació, reciclatge,...)
    ______________________________________________________________________________
  • Infraestructura i manteniment (compra o lloguer del local, condicionament, mobiliari, despeses de transport i instal·lacions).
    _______________________________________________________________________________
  • Funcionament (electricitat, aigua, gas, telf, neteja, essegurances, impostos,...)
    _______________________________________________________________________________
  • Imprevistos (entre el 5 i el 10% del pressupost).

Recomanacions:
  • La relació de recursos ha d’ésser el més exhaustiva possible, i incloure els més importants.
  • Estructurar els recursos a partir de les activitats previstes.
  • No confondre els recursos materials amb els equipaments.
  • Detallar les quantitats que es precisen de cada recurs.
  • Conèixer molt bé el pressupost abans de fer les activitats.

    O Avaluació.
Hi ha molts tipus d’avaluació, en aquest punt ens interessa parlar de l’avaluació de resultats que ens permetran conèixer a posteriori en quina mesura hem cumplert els objectius.
Per fer-ho hem d’establir un sistema de mesura que ens permeti conèixer, amb màxima precisió, els resultats de l’actuació. Es podrà fer només si els objectius específics estan correctament formulats, és a dir, si contenen els elements que ja s’havien indicat.

Objectius:
O Quant es vol aconseguir.
O En quant de temps.
O En quin àmbit o espai. Si és així, podran establir-se els indicadors, que són els instruments que ens permetran saber quina ha estat:
O L’eficàcia: nivell en què s’han assolit els resultats.

Si es pretén, a més, avaluar:
O L’eficiència: relació econòmica cost/resultats, ús adequat dels recursos.
O La qualitat tècnica: qualitat dels resultats.

Caldrà establir a l’hora de programar quins són els estàndards que es volen aconseguir i definir:
O Quin es considera el nivell d’eficiència mínim i el màxim.
O Quins aspectes i en quina mesura defineixen la qualitat que volem aconseguir.

O També avaluarem l’impacte del projecte, és a dir l’efecte que ha tingut sobre la situació de partida, com s’ha modificat com a conseqüència de l’execució del projecte.

O Comunicació, promoció i difusió de resultats.
Com es donarà a conèixer el projecte? Com informarem del projecte i com farem la difusió de l’experiència?). És un punt que sovint s'inclou en els projectes, es tracta de què siguin conscients de la importància de la publicitació (fer públic) del projecte i la difusió de resultats per tal que altres professionals puguin conèixer l’experiència.









O Bibliografia / Webgrafia

III. ANNEXES
    O DOCUMENTACIÓ RELACIONADA AMB EL PROJECTE
O poden aparèixer articles que es considerin importants, la transcripció de les entrevistes, les enquestes, etc...
    O INFORME DEL TREBALL GRUPAL
O Planificació de les tasques i Seguiment del treball:
    Actes de les sessions de treball/ Full de seguiment.
  • Sol·licitud de sortides fora del centre.

O Valoració del treball grupal
  • Graelles de seguiment
Recomanacions:
Fer un índex als annexes per organitzar el contingut
Guia per citar correctament la bibliografia i el material consultat

LLIBRES

Elements: Autor/a, any de publicació, títol i subtítol, lloc d’edició, editorial.

Cognom, Nom. (any). Títol en cursiva: Subtítol (# ed) . Ciutat: Editorial.
CODINA, L. (1996). El llibre digital: Una exploració sobre la informació electrònica i el futur de l’edició (2ª ed). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d’investigació de la Comunicació.

ARTICLES DE REVISTA

Elements: Autor/a de l’article, data de publicació, títol de l’article, títol i subtítol de la revista, número de la publicació, pàgines on s’inclou el document.

Cognom, N. (any). Títol de l’article: Subtítol de l’article. Títol de la revista en cursiva : Subtítol, # volum (# del número), # primera pàgina de l’article, #última pàgina de l’article.
Heery,M. (1998, juliol/desembre). Organització de la biblioteca: Repàs d’estructures. Revista de biblioteconomia i documentació, 23, 8-15.

PÀGINES WEB

Elements: Autor/a (si hi consta), títol i subtítol, data d’edició i/o consulta(recomanat), adreça URL.

ABEL SOUTO, Miguel. (2001). Normativa internacional sobre el blanqueo de dinero y su recepción en el ordenamiento penal español. Tesi doctoral no publicada, Universidade de Santiago de Compostela. Consultat 5/4/2005 des de

COM S’ORDENEN LES LLISTES


Ordeneu les entrades alfabèticament pel cognom del primer autor/a, tot seguint el sistema lletra per lletra.


****

GUIA del PROJECTE

I. ANÀLISI DE LA REALITAT

1. Col·lectiu, territori i detecció de necessitats

Definició del sector de intervenció

Descripció de les característiques genèriques del col·lectiu

Quins són els trets diferencials del col·lectiu, en quina situació es troba, quines necessitats...
Marc normatiu de referència en relació al col·lectiu (normes, drets, convencions, lleis, decrets...)
 Bibliografia i/o experiències ja existents referides al col·lectiu.

Ubicació i anàlisi del territori:
  • Ubicació Història.
  • Indicadors socio-econòmics (població, economia, cultura, urbanisme, ...)
  • Projectes i actuacions.
  • Recursos, entitats i serveis relacionats amb el col·lectiu.
  • Si és un centre, entitat o institució descriure l’organització i el projecte general del mateix.

  • Treball de camp i detecció de necessitats
Descripció de tècniques i instruments utilitzats (entrevistes, enquestes, observació, grups de discussió...)
A qui es realitzen (professionals, experts, usuaris, població en general...)
Conclusions: Necessitats detectades.

2. Anàlisi de necessitats

- A partir de l’anàlisi de la realitat (col·lectiu, territori i necessitats detectades) establir les prioritats d’intervenció, descrivint el criteri pel qual s’ha establert aquesta prioritat, per exemple segons el criteri d’urgència, d’importància, econòmic, ..

- Selecció de les necessitats que donarà lloc al projecte.


II. DISSENY DEL PROJECTE

0. Dades Identificatives
0.1 Dades de l’empresa, associació, entitat que presenta el projecte.
0.2 Dades dels autors del projecte.

1 . Definició del projecte:
    1. Nom
    2. Tema
    3. Ubicació

2. Dades descriptives.

Expressen tot allò que permet conèixer en profunditat el projecte. Són les respostes a les preguntes que ens fem quan pensem a realitzar un programa, un projecte o una activitat que responen a tots els diferents aspectes que cal tenir en compte abans de començar a actuar.

Descripció general: El contingut d’aquest punt ha de permetre que el lector tingui una idea general del projecte. Es tracta de resumir-ne de forma esquemàtica els aspectes més significatius.

Recomanacions:
  • Convé destacar els aspectes del projecte que, per la seva importància, novetat o d’altres raons, indueixen a fer-ne una lectura detallada posterior.
  • El contingut ha d’ésser concret, curt i comprensible. Es tracta d’una síntesis.

  1. Justificació i marc de referència.
Expressa les raons fonamentals que motiven i argumenten el projecte. Pot ser enormement variada: una necessitat no satisfeta, la millora d’un determinat sector o servei, la resposta a una demanda concreta, la complementació d’una actuació de l’Administració, la satisfacció d’una reivindicació, la sensibilització social sobre un determinat problema, la realització d’una activitat lúdica, esportiva, o cultural, la commemoració d’una data concreta, etc.
El marc de referència eludeix al context on s’inscriu el projecte i al marc on es desenvoluparà, que pot ésser també molt divers: un programa més ampli que l’associació o grup, una experiència pilot, el programa anual de l’associació, un conveni de col·laboració amb l’Administració, una actuació puntual, etc. També pot referir-se a la concreció de les línies estratègiques o a les directrius que el projecte desenvolupa a la pràctica.

Recomanacions:
  • Ha de concretar-se bé el problema o situació de partida.
  • Ha d’especificar-se amb claredat el context intern i extern (marc de referència).
  • No es tracta de fer una descripció detallada sinó un breu apunt, amb un llenguatge comprensible i concret.
  • No s’ha de confondre la justificació amb el objectius.
  1. Destinataris.
Ens referim a aquells en qui es pensa quan es planteja el projecte. Els destinataris poden ser persones físiques, jurídiques (entitats), grups, col·lectius o d’altres.
És important indicar el nombre real de destinataris, per tant és interessant que en aquest punt feu una petita recerca del nombre de persones (comunitat educativa) que faran ús de la guia. Per altra banda indicar també el nombre de destinataris potencials.
Així doncs aquest punt ha de comptar amb el nombre de destinataris potencials, el nombre de destinataris reals i caldria també fer una petita descripció del perfil d’aquests destinataris, en l’apartat de perfil s’esmentaran els següents punts: sexe, edat, problemàtiques (si n’hi ha), lloc de procedència i d’altres característiques.

Recomanacions:
  • Si no es pot quantificar exactament el nombre de destinataris reals i potencials indiqueu el nombre més aproximat possible, sobretot dels reals.
  • Cal detallar al màxim les característiques específiques o peculiars del perfil.
  • Indiqueu l’àmbit físic o geogràfic de procedència.

  1. Ubicació i cobertura.
Indica l’emplaçament o l’àrea on s’ubicarà el projecte. Cal especificar el barri, territori o zona on es portarà a terme. La cobertura al·ludeix a la zona d’influència del projecte, que pot coincidir amb la localització o ser més gran.

Recomanacions:
  • Si els emplaçaments són diversos, cal especificar-los tots.
  • Indiqueu la zona concreta d’influència, definint-ne bé els límits i les característiques bàsiques.
  1. Objectius.
Objectius generals.
Objectius específics.

Els objectius constitueixen l’element fonamental, l’eix sobre el qual giren la resta d’aspectes del projecte. Els objectius avancen els resultats que s’esperen obtenir o, el que és el mateix, els propòsits que es volen assolir en un període determinat de temps, mitjançant unes activitats concretes i amb uns recursos específics.
En general, es classifiquen segons els seu nivell jeràrquic, que determina la seva major o menor concreció. Així, es podria parlar de missió, finalitats, objectius estratègics, generals, específics…
Diferència entre finalitat i objectiu: mentre que la finalitat expressa l’impacte que pot tenir el projecte, els objectius expressen els efectes que causarà la seva execució.
P.e: - Finalitat: ajudar a la disminució de l’absentisme escolar al barri.
- Objectiu: reforçar el servei d’atenció social a les famílies de nens absentistes del barri.

Generals.
Són el propòsit central del projecte, l’efecte que es vol aconseguir una vegada desenvolupat. Han de ser coherents amb els objectius de major nivell (si n’hi ha), i dels quals deriven, com ara els objectius estratègics i, han de ser coherents amb la missió del projecte. El seu nivell de concreció és relatiu i menor que el dels objectius específics i no expressen una conducta mesurable directament a través d’indicadors.
Els objectius generals s’expressen normalment amb un verb d’acció més abstracte que no pas el que serveix per a un objectiu específic, ja que l’acció es concretarà i mesurarà en definir-los. Per això, poden utilitzar-se verbs que indiquen accions que són intencions difícils de quantificar mitjançant indicadors de resultats.
Alguns exemples de verbs que serveixen per expressar objectius generals: afavorir, conscienciar, consolidar, estimular, vetllar per, facilitar, aclarir, orientar, potenciar, col·laborar, ajudar, contribuir…

Específics.
Expressen les accions concretes que s’han de portar a terme per aconseguir els objectius generals: indiquen metes tangibles, realitzables, mesurables i avaluables. Constitueixen l’element central o la part bàsica del projecte. Per això, és molt important que es formulin i redactin de forma clara. Pot dir-se que un objectiu específic està ben expressat quan, el llegeixen dues persones diferents i les dues interpreten exactament el mateix.
Una redacció correcta d’un objectiu específic ha d’incloure:
  • La quantitat: quant es vol aconseguir?
  • El temps: en quin període es vol aconseguir?
  • El lloc: en quin àmbit o espai físic?
Els verbs que expressen l’acció són molt més concrets en aquests objectius i permeten establir indicadors per avaluar el nivell d’assoliment dels resultats. Alguns exemples de verbs per indicar objectius específics: augmentar, mantenir, disminuir, fer, desenvolupar, organitzar, cercar, obtenir, iniciar, participar, aconseguir…
Recomanacions:
  • Comenceu sempre per un verb en infinitiu.
  • Redacteu-los d’una forma simple, clara, breu i fàcil d’entendre.
  • Eliminar les introduccions o explicacions complementàries.
  • Expresseu una sola acció en cada objectiu.
  • Formuleu-los sempre en termes mesurables i concrets (els específics).

  • Metodologia.
    • Principis metodològics que definiran el projecte.
    • Implicació i motivació dels usuaris.
    • Tècniques de treball i de dinamització.

    • Activitats
  • Seqüenciació de les activitats amb una breu descripció de totes.
  • Desenvolupament d’una activitat per persona:
    • Nom
    • Durada
    • Objectius operatius
    • Continguts
    • Desenvolupament. Tasques dels educadors, tasques dels usuaris i tècniques.
    • Temporització de l’activitat
    • Recursos.
    • Avaluació de l’activitat.
Temporització del projecte
Cronograma.

Elaborar un cronograma, fent un llistat ordenat de totes les activitats i tasques del projecte, i estimar el temps necessari per a dur a terme cada activitat.

Convé realitzar un cronograma que ens permeti desglossar totes les tasques necessàries per fer una activitat.
Cap repartir en seqüències i ordenar les tasques partint de la primera i acabant amb l’última. Cal preveure la durada aproximada de cadascuna, pensant sempre en el temps màxim que podria trigar.
El gràfic es construeix per mesos, setmanes o dies depenent de la durada de l’activitat. Cada barra vertical representa un mes, una setmana o un dia, depenent de la durada de les tasques. La durada concreta de les tasques s’ha d’indicar amb una línia horitzontal, des del moment de l’inici fins a la data prevista final.

Recomanacions:
  • Les activitats han de formular-se començant amb un substantiu.
  • No cal extendre’s en el detalls.
  • Exposar-ne els trets fonamentals.
  • Cal indicar la data concreta o l’aproximada si no se sap.
  • Si la durada és superior a un dia, indicar les dates amb la major exactitud.
  • Els destinataris d’una activitat concreta poden ser diferents dels del projecte en general.
  • Detallar les persones que participen en l’organització.
  • Sempre que sigui possible convé realitzar un cronograma de l’activitat amb el detall de les tasques que la formen.

CRONOGRAMA DE LES ACTIVITATS

CALENDARI TASQUES
GENER
1 2 3 4
FEBRER
1 2 3 4
MARÇ
1 2 3 4
ABRIL
1 2 3 4
MAIG
1 2 3 4
JUNY
1 2 3 4
1.
























2.
























3.
























4.
























5.
























6.
























7.
























....

























  1. Organització.
En aquest apartat caldrà especificar com es portarà el projecte a la pràctica, els mecanismes de funcionament, la coordinació, els canals de comunicació…
En resum caldrà tenir clar:
  • Els sistemes de funcionament.
  • Les tasques i funcions personals.
  • L’estructura de direcció i delegació.
  • Els sistemes i mecanismos de coordinació i comunicació.
  • Els mecanismes de seguiment i avaluació.
  • La metodologia de treball.

Recomanacions:
  • Cal definir les funcions, tasques i responsabilitats de cada membre del projecte.
  • S’han d’indicar els diferents grups de treball que formen l’organitació.
  • S’han de sintetitzar les diferents reunions que asseguren la gestió i funcionament del sistema.
  • Cal fer un breu resum sobre els aspectes més significatius que definieixen la metodologia.
  • És important fer un organigrama que permeti visualitzar l’organització general i la ubicació del projecte.
  • Considerant l’extensió dels continguts, cal redactar-los d’una forma breu i sintètica.

  • Recursos.
Recursos materials.
Inclou tant els fungibles (paper, material d’oficina, etc.) com els que no ho són (equips, instruments, eines,...)

 Recursos tècnics.
Fa referència als recursos de suport, assessorament tècnic, formació, informació, etc. que calen per portar a terme el projecte en el cas que l’entitat no sigui autosuficient.

 Infraestructures i equipaments.
Les infraestructures són els locals, espais instal·lacions, etc. on es desenvoluparan les activitats. Mobiliari, instal·lacions,...que es necessitaran.

Recursos humans.
Cal especificar tot el personal necessari per portar a terme el projecte, tant els qui treballen voluntàriament com els qui ho fan mitjançant un contracte amb remuneració. Fer constar en cada cas:
    1. Les dades personals.
    2. El perfil professional requerit.
    3. El nombre de persones necessàries.
    4. Les tasques i funcions que desenvoluparan.
    5. Si és voluntari o remunerat.
    6. Si és remunerat: tipus de contracte i jornada laboral.
    7. La formació i el reciclatge (si cal).

Recursos econòmics.
Inclouen els costos o despeses necessàries per desenvolupar el projecte i els sistemes de finançament que ho faran possible.

 Ingressos.
  • Subvencions i donacions (per administracions o entitats).
  • Ingressos de patrocinadors (empreses, bancs...)
  • Ingressos procedents del projecte (venda de productes o serveis derivats de les activitats).
  • Quotes (abonades pels destinataris de les activitats).
  • Ingressos atípics (rofes, loteria, concursos,...)
  • Aportacions financeres (fetes per la mateixa associació)

Despeses.
  • Personal (persones que cal remunerar).
  • Dietes (despeses de desplaçament, comunicacions,...)
  • Recursos materials (fungibles, aparells tècnics, publicitat, revistes,....)
  • Recursos tècnics (despeses d’assessorament, formació, reciclatge,...)
  • Infraestructura i manteniment (compra o lloguer del local, condicionament, mobiliari, despeses de transport i instal·lacions).
  • Funcionament (electricitat, aigua, gas, telf, neteja, essegurances, impostos,...)
  • Imprevistos (entre el 5 i el 10% del pressupost).

Recomanacions:
  • La relació de recursos ha d’ésser el més exhaustiva possible, i incloure els més importants.
  • Estructurar els recursos a partir de les activitats previstes.
  • No confondre els recursos materials amb els equipaments.
  • Detallar les quantitats que es precisen de cada recurs.
  • Conèixer molt bé el pressupost abans de fer les activitats.

Avaluació.

Hi ha molts tipus d’avaluació, en aquest punt ens interessa parlar de l’avaluació de resultats que ens permetran conèixer a posteriori el nivell de compliment dels objectius, és a dir, a quin nivell el projecte ha estat o no un èxit.
Per fer-ho hem d’establir un sistema de mesura que ens permeti conèixer, amb màxima precisió, els resultats de l’actuació. Es podrà fer només si els objectius específics estan correctament formulats, és a dir, si contenen els elements que ja s’havien indicat.

Objectius:
- Quant es vol aconseguir.
- En quant de temps.
- En quin àmbit o espai. Si és així, podran establir-se els indicadors, que són els instruments que ens permetran saber quina ha estat:
- L’eficàcia: nivell en què s’han assolit els resultats.
Si es pretén, a més, avaluar:
- L’eficiència: relació econòmica cost/resultats, ús adequat dels recursos.
- La qualitat tècnica: qualitat dels resultats.
Caldrà establir a l’hora de programar quins són els estàndards que es volen aconseguir i definir:
- Quin es considera el nivell d’eficiència mínim i el màxim.
- Quins aspectes i en quina mesura defineixen la qualitat que volem aconseguir.

També avaluarem l’impacte del projecte, és a dir l’efecte que ha tingut sobre la situació de partida, com s’ha modificat com a conseqüència de l’execució del projecte.


Comunicació, promoció i difusió de resultats.
Com es donarà a conèixer el projecte? Com informarem del projecte i com farem la difusió de l’experiència?). És un punt que sovint s'inclou en els projectes, es tracta de què siguin conscients de la importància de la publicitació (fer públic) del projecte i la difusió de resultats per tal que altres professionals puguin conèixer l’experiència.

 Bibliografia / Webgrafia

III. ANNEXES
  1. DOCUMENTACIÓ RELACIONADA AMB EL PROJECTE
En l'annexa poden aparèixer articles que es considerin importants, la transcripció de les entrevistes, les enquestes, etc.
  1. INFORME DEL TREBALL GRUPAL
2.1. Planificació de les tasques i Seguiment del treball:
  • Actes de les sessions diàries de treball.
  • Sol·licitud de sortides fora del centre.

2.2. Valoració del treball grupal
  • Graelles de seguiment
Recomanacions:
Fer un índex als annexes per organitzar el contingut






Guia per citar correctament la bibliografia i el material consultat

LLIBRES

Elements: Autor/a, any de publicació, títol i subtítol, lloc d’edició, editorial.

Cognom, Nom. (any). Títol en cursiva: Subtítol (# ed) . Ciutat: Editorial.
CODINA, L. (1996). El llibre digital: Una exploració sobre la informació electrònica i el futur de l’edició (2ª ed). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d’investigació de la Comunicació.

ARTICLES DE REVISTA

Elements: Autor/a de l’article, data de publicació, títol de l’article, títol i subtítol de la revista, número de la publicació, pàgines on s’inclou el document.

Cognom, N. (any). Títol de l’article: Subtítol de l’article. Títol de la revista en cursiva : Subtítol, # volum (# del número), # primera pàgina de l’article, #última pàgina de l’article.
Heery,M. (1998, juliol/desembre). Organització de la biblioteca: Repàs d’estructures. Revista de biblioteconomia i documentació, 23, 8-15.

PÀGINES WEB

Elements: Autor/a (si hi consta), títol i subtítol, data d’edició i/o consulta(recomanat), adreça URL.

ABEL SOUTO, Miguel. (2001). Normativa internacional sobre el blanqueo de dinero y su recepción en el ordenamiento penal español. Tesi doctoral no publicada, Universidade de Santiago de Compostela. Consultat 5/4/2005 des de

COM S’ORDENEN LES LLISTES

Ordeneu les entrades alfabèticament pel cognom del primer autor/a, tot seguint el sistema lletra per lletra.




No comments:

Post a Comment