MR 1718 APD MP1 UF2 NF1 Planificacio de la intervenció en PSD

Entenem per intervenció en persones en situaicó de dependència totes aquelles actuacions que realitzem per atendre totes les necessitats de les persones que cuidem.


La intervenció educativa es fixa en aquelles activitats que la persona ja pot fer per mantenir-les o millorar-les i continui sent tan autònoma com sigui possible. 

Es tracta motivar o ensenyar a fer.

La intervenció assistencial es limita a proporcionar les ajudes necessàries per cobrir aquelles mancances que la persona usuària no pot fer per si mateixa.




La planificació és la fase de la intervenció en la qual es decideixen les actuacions que es faran.

La planificació personalitzada es concreta en uns documents formals que són:

El PAI o PIAI -  Pla d'atenció individualitzat  o Pla individual d'atenció integral es fonamenta en un tipus d'intervenció educativa.

El PIVI. Pla individual de vida independent amb una intervenció més aviat de tipus assistencial.

El PAI o PIAI és el document que planifica les estrategies destinades a l'atencio total i personalitzada de cada persona usuaria.

Continguts del PAI

- Dades personals del usuaris i familiars mes propers,
- Data d'ingrés, de realització del pla i data prevista de l'avaluació del pla.
- Identificació de les necessitats en les diferents arees d'atenció.
- Objectius concrets.
- Activitats previstes per aconseguir aquests objectius,
- Identificació dels professionals responsables de cada activitat,
- Criteris d'avalació.

La valoració inicial de la persona usuària es recull en un informe on ha de constar:

1. l'estat de salut de la persona (física, psiquica i social)
2. la capacitat funcional,
3. la xarxa de suport de la persona usuària,

La recollida d'informació - es pot obtenir de tres maneres:

INFORMACIO DOCUMENTAL. la que poden proporcionar la familia i institucions com informes mèdics, grau de dependència, etc... que formarà part de l'expedient de l'usuari.

INFORMACIO DIRECTA es aquella que podem obtenir parlant amb la persona usuària i la seva familia, aixi com observant el seu comportament i reaccions.

EXPLORACIO FISICA  també un tipus d'observació directa, a partir de la valoració de l'estat físic de la persona, 

Aqusta informació s'estructura en tres eixos:

- BIOGRAFIA I IDENTITAT PERSONAL
- PROJECTE DE VIDA ACTUAL
- DIMENSIONS DE CAPACITAT PERSONAL

 Les escales de valoracio

El disseny del pla

Historia de fotos - L'Arbre de Nadal

L’ARBRE DE NADAL

HISTORIA DES DE DOS PUNTS DE VISTA ELLA I ELL

Ella
Tots em pregunten: Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Jo els responc: “No podia seguir així tènia que fer alguna cosa per canviar la meva vida”, i vaig decidir fer-ho a través de fotografies. Ho sé sóc rara.
Fotografies un món molt diferent al nostre, on reflecteixen alegria, tristesa, tendresa, felicitat, etc. Sembla cosa de màgia que en un espai tan delimitat que cridem món el poder de la fotografia tingui tants sentiments, històries i emocions. Aquest poder és molt gran.
Mitjançant la fotografia pots expressar-te 1.000 vegades millor que en els llibres.

Després de saber que el meu món canviaria per un objectiu, vaig decidir viatjar per tots els llocs que volgués, mentre que pugui transmetre els meus sentiments m'era igual on vagi. Em quedava un lloc al que mai he anat i m'havien recomanat anar. I aquesta ciutat era Barcelona.

Barcelona una ciutat plena d'alegria per les rambles, on veus nens amb els seus pares somrient, avis passejant per aquests relaxants carrers, restaurants plens de gent, estrangers que t'encantaria conèixer.
Barcelona una ciutat plena de color (verd, groc, rosa, vermell, blau, etc.), en el qual t'encantaria perdre't en una d'aquests meravellosos carrers.

Eren les 18:30 -era de nit- i vaig decidir visitar una mica aquesta ciutat tan cridanera i il·luminada, llavors vaig arribar a un lloc anomenat Mercat dels Encants de Barcelona. Un mercat de carrer i lliure on més de 100.000 persones es reuneixen per comprar o vendre objectes de decoració de la casa, roba tant per a home o dona, productes per a mascotes, etc.

Mentre mirava els llocs que hi havia em vaig parar a veure un arbre de nadal que es podia veure des de l'altra punta del mercat. Era preciós, amb llums que canviaven de color -vermell, blau, groc, verd i taronja-.
Estava fent fotos des de diferents angles, gaudint de la seva bellesa. Fins que a la meva vista apareix un noi en el qual també li aquesta fent fotos. Em va deixar captivada en aquest moment i sense que s'adonés li vaig voler fer una foto a ell amb l'arbre.

Ell
La pregunta que em feien sempre era: “Perquè vas decidir veure la vida a través d'un objectiu?
Sincerament no se que respondre a això però una cosa si puc dir i és que “La fotografia és l'únic llenguatge que pot ser entès i comprès a tot el món”. Ho sé sóc rar.

Em trobava als carrers de Barcelona juntament amb la meva millor amiga, la meva càmera. Si ho sé els meus amics em diuen “com una càmera pot ser la teva millor amiga”?. Simple: “darrere de cada fotografia et trobes un món nou”. Sí, ho admeto sóc fanàtic de la fotografia i vull dir que m'encanta.

Al que anava, em trobava passejant per aquests carrers tan bells, fent fotos a nens somrient, famílies passejant pels bonics parcs que té, avis gaudint del bonic dia, etc.
Vaig pensar a passar-me per uns dels llocs més famosos que hi havia i aquest era Mercat dels Encants de Barcelona. En entrar al lluny vaig veure un arbre de nadal, vaig tenir la necessitat de fer-li foto. Estava gaudint de tots els angles fins que un soroll em fa mirar als meus costats per saber que era el so del flaix d'una càmera. Miro al meu al voltant i em fixo en una noia m'havia pres una foto mentre jo li feia foto.

LA VISTA MÉS BELLA ÉS AQUELLA QUE COMPARTEIXO AMB TU

Historia de fotos - Postales de Barcelona (Ainhoa Perez, Nerea Guerrero i Anna Lopez)

Y simplemente este cuento, cuenta, que hay fotos de postales. Que cando captas ese instante estas creando un recuerdo que permanecerá para siempre. Como aquellas postales que encontramos paseando por Barcelona en cualquier aparador, esas postales serán recuerdos de alguien compartidos con el mundo.

Historia de fotos - OMAIMA KADARA CANDELA FERANDEZ

CANDELA FERNANDEZ I  OMAIMA KADARA

LA NINETA DE PORCELLANA

Era un dia fred d’hivern, 18 de Desembre, el meu aniversari, com de costum venia tota la família a sopar a casa, estava nerviosa ja que m’agraden molt les celebracions i mes, si es amb la família.

 A mesura que anava arribant l’hora jo m’anava arreglant i preparant tot per que estigués el mes maco possible, la primera en arribar va ser la meva avia, la dona de la meva vida, el meu ullet dret. Sempre té la costum de regalar-me diners, perquè a mesura que m’he anat fent gran, li ha estat mes difícil saber que regalar-me, però aquest any va ser diferent, va arribar amb una capsa de la mida de una de sabates i em va dir que vigilés, que es podria trencar.

Una vegada va arribar tothom i estàvem amb el segon plat, la meva avia em va dir que portés la capsa i l’obris amb l’ajuda de les meves cosines petites, era una nina de porcellana amb un vestit groc i uns ulls una mica estranys, es tractava de la primera nina de la meva avia. La veritat es que no li vaig poder dir però, em feia molta por, em fan por les nines de porcellana, però la seva mirada irradiava tanta alegria que no vaig poder dir-li res. En acabat de sopar, les meves cosines i jo, tenim la tradició de demanar totes les vegades que calgui als pares que ens quedem a dormir a casa de la que toqui complir anys (en aquest cas jo) fins que ho aconseguim i aquesta vegada no va ser menys.

Vaig deixar la nina al menjador i vam anar a la meva habitació, després d’una gran estona de xerrar i xerrar, em vaig quedar adormida, les meves cosines van dormir-se després, eren les 5 de la matinada quan la meva cosina petita s’acosta a mi i em demana que l’acompanyi al lavabo que li fa cosa anar sola perquè no sap on son les llums i no vol fer soroll per no despertar als meus pares. A mesura que anàvem avançant pel passadís, m’anaven entrant calfreds i tenia una sensació de tensió en el cos que no era normal, no vaig dir res a la meva cosina, però mentre ella estava al lavabo vaig sentir com unes passes, vaig apropar-me a l’habitació dels meus pares i estaven dormint, el meu germà també era al seu llit, només em quedava mirar al menjador que tot estigués normal, vaig anar a llevar a la meva cosina gran, i quan vaig mirar al seu costat, imagineu-vos qui hi havia...

 ...era la nina de la meva avia!!!! Vaig donar un crit i vaig començar a córrer cap a l’habitació dels meus pares:

- La nina s’ha mogut, la nina s’ha mogut.

Però em van tractar com una boja i ningú em va creure.

Al dia següent, vaig trucar al a meva avia i li vaig explicar el que m’habia passat, ella va riure, i em va dir:

-Tranquil·la filla meva, quan jo era petita tampoc em creien, però la nina no fa res, es més, jo crec que m’ha protegit tots aquets anys per això te la vaig regalar.

Des de aquell dia la nina està amunt del tot del meu armari i de vegades em sembla que s’ha mogut, però des que la meva avia em va dir això, la por em va desaparèixer.

Historia de fotos- "JACK"

Jack

Es tracta d'una història del segle XVIII, en un lloc d'Europa hi havia una família de la noblesa que va ordenar fabricar una nina per l'aniversari de la seva filla. La nina alegrava la vista, era una joguina bonica que atrauria a qualsevol criatura, li van posar el nom de "Jack". La nena es va divertir bastant amb ella, però des de que Jack va entrar a la casa d'aquests nobles el nadó que acabava de néixer va caure greument malalt, i els altres nens s'ofegaven en els rius, les desgràcies es succeïa, la relació entre el matrimoni va empitjorar . Un dia el pare alcoholitzat va deixar caure sense voler un llum, tota la família va ser presa de les flames, i tot va acabar cremant-se, però curiosament Jack amb el seu somriure va ser l'únic que es va salvar de les flames. Des de llavors Jack va passar de família en família, i es diu que en cada nova destinació la desgràcia planava sobre els membres de la família. Finalment va acabar a la vitrina d'un mercat d'Espanya, esperant a ser comprada …

Elaborat per: Candela i Omaima (2A) Khadija, Nuria, Fatima i Valeria (2B)

Historia de fotos - Particules de Llum

Aquestes particules de llum van neixer al sol i van començar el seu viatge a travès de l'espai depresa, depresa com si no hi haguès demà.

De vegades formen grups i es comporten com a ones, 
i altres vegades són més individuals i semblen partícules. Un misteri al.lucinant!

No saben on arribaran, van fent; algunes xoquen contra la pols estelar, meteorits o estels i marxen, segueixen cap altres indrets tan llunyans que semblen imaginaris: un conte a la bora del foc de nit!

L'ona de partícules joves que m'acompanya es dedica a cuidar de les particules de llum més grans, les que ja cansades de viatjar per tot l'univers, no tenen tanta energia i la flama se'ls apaga. 

Elles -i ells- són increíbles! Superherois i superheroines! 

Es miren i es creuen amb taques, massa tímids o tímides, massa rodones o allargats... Però en realitat tots i totes són blanques i brillants, "m'haguès agradat més ser de color blava, o groc, o taronja..." es deien sovint com si fos un dilema sense cap mena de sol.lució.

Finalment, en veure un planeta blau, van entrar-hi, van creuar el cel ple de núvols fins arribar a la finestra d'un edifici,

i tot just quan van passar a travès del cristall amb forma de prisma: Oh! sorpresa de sorpreses, van flipar en veure que, encara que blanques i brillants, portaven tots els colors dins de si mateixes:

groc, taronja, roig, violeta, blau, verd... Eren un Arc de Sant Martí!

Historia de fotos - Un Objectiu em separa del mon - 419

                                          UN OBJECTIU EM SEPARA DEL MON 

-          Jo soc Bruno un noi de 20 anys que avui ha pres la desició de veure la vida a traves de l’objectiu d’una càmera, molts us pregunteu perquè he pres aquesta desició i la veritat es que té una explicació molt senzilla.

Fa uns anys vaig entrar a fer un cicle formatiu, que per a mi era com qualsevol altre, però els meus amics no tenien el mateix pensament i encara que jo respectava la seva opinió ells no respectaven la meva, fins al punt que van començar a insultar-me i a deixar-me de banda. Això va ser el que em va fer canviar la meva manera de pensar sobre les persones i justament en aquests anys van passar moltes coses en la meva vida i en el món tal i com el coneixem, que van influir molt en la presa de la desició. 

El pensament final sobre el que jo volia també va ajudar moltíssim, aquest pensament era el de que per viure en el món que vivim, ple de prejudicis en el qual les persones homosexuals no estan socialment aseptades, i tot això es el que va passar i per aquesta raó ara miro a traves de l’objectiu d’una càmera només les coses que vull i que de veritat m’agrada veure en aquesta vida.

UNA VIDA SOCIALMENT ACEPTADA MAI SERÁ POSSIBLE, PERQUE ELS PREJUDISIS SEMPRE SERAN MÉS QUE AVANS.