MR 1819 APD MP9 dinamica d'autoestima

NF15. Preguntes (Lorena, Lara, Irene i Berta)

V. Quines són les orientacions per detectar sobrecàrrega? (Lorena)

Hi ha alguns familiars que tenen que cuidar en molts casos algun familiar del seu voltant.

Per poder realitzar aquest treball hem de ser conscients de que la persona habitualment necessita tasques molt complicades i amb molt esforç físic.

Per poder realitzar aquesta feina, hi ha que estar molt pendent de la persona en tot moment, això fa que la persona acumuli una sobrecàrrega excessiva que ells mateixos no es donen compte.

Per poder donar-se compte d'aquesta sobrecàrrega se li pot realitzar una entrevista al cuidador no profesional per poder detectar-la.

• Pensa que el seu familiar li demana més ajuda de la que necesita realment?
• Se sent enfadat/d'a quan és a prop del seu familiar?
• Pensa que no serà capaç de cuidar del seu familiar per gaire més temps?
• Pensa que hauria de fer més pel seu familiar?
• Pensa que podría cuidar millor al seu familiar?

Per poder saber la puntuació es fa segons el criteri següent: 0=Mai, 1= rares vegades, 2= alguns cops, 3=bastantes vegades, 4= gairebé sempre.

Si la persona aconsegueix més de 54 punts es pot considerar sobrecàrrega.

X. A qui cal demanar ajuda? I amb quins recursos d'ajuda es pot comptar? (Irene)

DEMANAR AJUDA

L'orientació o cuidadors en aquesta matèria passa perquè un cop hagin detectat que estan en situació de risc sàpiguen demanar ajuda:

· Als familiars: és la primera instància a qui s'ha d'acudir. Caldrà una reunió familiar per trobar solucions alternatives en l'atenció de la persona en situació de dependència. Les solucions poden implicar la reorganització del repartiment de tasques.

· A les institucions: si el/la cuidador/a coneix quins són els recursos disponibles i com accedir-hi, podrà sol·licitar ajuda als professionals explicant-los el problema de la manera més clara possible, per buscar-hi possibles solucions.

RECURSOS D'AJUDA

Els diferents tipus de recursos van dirigits sobretot a reduir l'estrès associat a la cura, i es poden classificar tenint en compte els seus objectius i continguts en els tipus següents:

· Grups de suport: l'objectiu principal és afavorir l'intercanvi d'informació i de suport emocional entre familiars que afronten problemes semblants.

· Programes psicoeducatius: proporcionar a les persones cuidadores.  

Y. Com poden els cuidadors/es no formals tenir cura de la pròpia salut i aprendre a sentir-se be? (Lara)

Per a tenir cura de la pròpia salut és important mantenir un bon estat físic i psicològic. Hem de tenir cura a l'hora de descansar, és a dir, la falta de son és un problema freqüent entre els cuidadors, ja que a vegades suposa també cuidar-lo per la nit i el son es va acumulant de manera que no descansem de bona manera. Seguidament és important menjar bé, perquè tindre una dieta equilibrada i beure líquid per a fer bé la nostra feina i saber el que estem fent. Després trobem l'exercici físic, que quasi ningú li posa importància, serveix per mantenir la forma física i també per eliminar tensions. L'última cosa per tenir cura de nosaltres mateixos es l'oci, molts cuidadors/es tenen molta feina per a fer i redueixen el seu temps d'oci, per a les seves amistats i aficions, per tant, cal que això no passi per a que no ens distanciem del nostre grup proper.

Aprendre a senti-se bé també és un factor important a tenir en compte, ja que els sentiment que s'experimenten quan s'està cuidant una persona són variats, n'hi ha de positius i de negatius. Si presentam culpa, ràbia, enuig, frustració, etc, doncs caldrà demanar ajuda a professionals de la psicoteràpia per controlar millor aquestes fonts d'estrès. Hem de complir una clase de requisits, com per exemple allunyar els sentiments de culpa, controlar la ràbia, l'enuig i la irratibilitat, ja sigui per la falta de confiança, i per últim, cal alleujar la tristesa, que en aquests casos hem de buscar el costat positiu del que ens passa.

N. Com es resolen els conflictes? - MP09 (Berta)

Repartiment de Roses de Sant Jordi

Repartiment de Roses de Sant Jordi

MR 1819 APD MP4 UF2 NF9 Intervencio en trastorns psiquics - Un metodo peligroso - dinamica

Titol: Roleplay de psiquiatra i pacient -basat en Un método peligroso (2011) David Cronenberg

Destinataris: Grups classe

Objectius: - Assimilar els continguts dels nucli formatiu a partir d’una dinamica

- Observar i identificar trastorns psíquics en els personatges d’un fragment de la pel.licula,

- Reflexionar sobre les pautes generals d’actuació en trastorns psíquics -aspecte terapèutic, comunicatiu i educatiu,

- Reflexionar sobre el cercle viciós que genera situacions conflictives o estressants – situació conflictiva – Resposta psíquica (pensaments distorsionats) – Resposta física – Afectació en l’àrea social (aïllament que alimenta els pensaments distorsionats).

- Convertir-nos en pacients i empatitzar amb aquest col.lectiu.

Desenvolupament:
Mireu l’escena inicial de la pel.lícula de referència i comenteu-la.
http://serveicomunitat.blogspot.com/2015/12/mr-1516-inso-m7-nf2-aanese-introduccio.html
Per parelles. Seieu d’esquena un de l’altre. Per torns, féu de doctor/a i pacient. Relaxeu-vos abans de començar, una vegada relaxats, el doctor llegeix la primera paraula pel pacient, el pacient l’escolta i tot seguir ha de contestar amb una altra paraula que li sembli relacionada objectiva o subjectivament. Llavors el doctor escriu la resposta i anota si la reaccio ha estat ràpida o lenta amb una creu. Despres passa a la següent paraula i continua fins al final quan pugui inventar alguna paraula.
A continuació canvieu el rol, quan hagin acabat tots dos, cada doctor es concentra en les parelles de paraules d’estimul i resposta i tracta d’establir alguna relació entre totes elles per traduir alguna preocupació del pacient. Quan han acabat aquest estudi, es fan el retorn del que han trobat.

Estímul		Reacció		Resposta	Interpretació
		ràpida	lenta
1	Casa
2	Teatre
3	Cotxe
4	Platja
5	Mare
6	Aigua
7	Muntanya
8	Arbre
9	Rodona
10	Triangle
11	Pare
12
13
14
15
16
17

Avaluació: s’han complert els objectius? En quina mesura?

Ge neralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Montserrat Roig

APD MP4 UF2 NF9 Intervencio en trastorns psiquics Dinamica un metodo peligroso

Titol: Roleplay de psiquiatra i pacient -basat en Un método peligroso (2011) David Cronenberg

Destinataris: Grups classe

Objectius: - Assimilar els continguts dels nucli formatiu a partir d’una dinamica

- Observar i identificar trastorns psíquics en els personatges d’un fragment de la pel.licula,

- Reflexionar sobre les pautes generals d’actuació en trastorns psíquics -aspecte terapèutic, comunicatiu i educatiu,

- Reflexionar sobre el cercle viciós que genera situacions conflictives o estressants – situació conflictiva – Resposta psíquica (pensaments distorsionats) – Resposta física – Afectació en l’àrea social (aïllament que alimenta els pensaments distorsionats).

- Convertir-nos en pacients i empatitzar amb aquest col.lectiu.

Desenvolupament:
Mireu l’escena inicial de la pel.lícula de referència i comenteu-la.
http://serveicomunitat.blogspot.com/2015/12/mr-1516-inso-m7-nf2-aanese-introduccio.html
Per parelles. Seieu d’esquena un de l’altre. Per torns, féu de doctor/a i pacient. Relaxeu-vos abans de començar, una vegada relaxats, el doctor llegeix la primera paraula pel pacient, el pacient l’escolta i tot seguir ha de contestar amb una altra paraula que li sembli relacionada objectiva o subjectivament. Llavors el doctor escriu la resposta i anota si la reaccio ha estat ràpida o lenta amb una creu. Despres passa a la següent paraula i continua fins al final quan pugui inventar alguna paraula.
A continuació canvieu el rol, quan hagin acabat tots dos, cada doctor es concentra en les parelles de paraules d’estimul i resposta i tracta d’establir alguna relació entre totes elles per traduir alguna preocupació del pacient. Quan han acabat aquest estudi, es fan el retorn del que han trobat.

Estímul		Reacció		Resposta	Interpretació
		ràpida	lenta
1	Cine
2	Cadira
3	Cel
4	Mare
5	Llet
6	Aigua
7	Llit
8	Rodona
9	Pare
10	Rodona
11	Pa
12
13
14
15
16
17

Avaluació: s’han complert els objectius? En quina mesura?