ESTEREOTIPS I ROLS PEL·LÍCULA HÈRCULES

ESTEREOTIPS I ROLS PEL·LÍCULA HÈRCULES (DISNEY)

                                                                           

La història tracta sobre el fill de Zeus i Hera, Hèrcules, que és extret de l'Olimp i del costat dels seus pares per un pla d' Hades, germà de Zeus i senyor de l'inframón, que vol destronar a Zeus i Hèrcules és una amenaça pels seus plans, per això envia a Pena i Pànic a segrestar-lo. Se l'emporten a la Terra on li donen una poció per tornar-lo mortal i matar-lo. En el moment que li estan donant apareixen uns camperols, i no es pren fins l'última gota. Per aquesta raó Hèrcules conserva la seva força i no aconsegueixen el seu fi. Hèrcules es cria a la Terra amb aquests camperols, però al ser diferent la gent el rebutja. Arran d'això emprèn un viatge en busca de respostes, on arribar al temple deZeus, la seva estàtua cobra vida i li explica la història dels seu segrest, i que per poder tornar, ha de convertir-se en un heroi veritable. Amb l'ajuda de Pegaso s'en van en busca d'aventures i d'en Fil que li ajudi a ser un heroi.

Els personatges principals de la història són Hèrcules com a protagonista, Megara i Hades. 

Al principi Hèrcules és rebutjat per ser diferent, trencar motlles ja que vol seguir els seus somnis i en busca del seu destí, i no seguir els rols i estereotips establerts. Quan és entrenat per Fil es torna amb més confiança en sí mateix, i vol arribar a convertir-se en un heroi veritable i tornar al mont Olimp.

Megara al principi és dolenta, ja que treballa per Hades i fa servir les seves armes de dona per seduir-lo i així aconseguir els plans dolents d'Hades. Es torna bona quan s'enamora d'Hèrcules.

Hades és antagonista de la història, vol matar l' Hèrcules per destronar a Zeus i utilitza a Pànic i Pena, tota mena de monstres i a Meg per aconseguir-ho.

Els secundaris serien: Filoctetes què és l'entrenador d' Hèrcules, el seu cavall alat Pegaso, els pares d'Hèrcules, Zeus i Hera, els seus pares adoptius, els vassalls d'Hades Pena i Pànic i las muses que expliquen la història.

Hi ha representat diversos arquetips segons Jung. El "sí" que serien els Déus de l'Olimp i com a "ombra" Hades, el dolent. "L'heroi" Hèrcules, que ho aconsegueix tot, material: fama, diners i no material: amor de Megara i tornar a ser un Déu. Apareix el paper de "mare", en aquest cas la biològica que és una deessa, i l'adoptiva i com a "verge" i damisel·la en dificultats que seria Meg. El "mentor" seria Fil, que encamina a Hèrcules a aconseguir el seus somnis i el converteix en heroi. També el "viatge" que fa el protagonista al temple dels Déus on allà se li revelarà el que ha de fer i es dóna resposta a les seves preguntes.

Els espectadors o audiència quan veiem la pel·lícula sí esperem que el comportament de la mare sigui el de cuidar el nen i de la casa, en canvi el del pare sigui anar a treballar i jugar amb el nen. Però alhora ens manca una paritat, ja què avui dia estem lluitant perquè a la societat hi hagi una igualtat de gènere. El personatge de Meg és contradictori, ja que per una banda intenta ser forta i independent, i a la mateixa vegada ens mostra una Meg superficial, sensual i utilitzant el seu poder seductor, però desprès ens dóna a entendre que encara que vulguis ser així al final necessites a un home que t'ajudi i per sortir dels problemes. També s'espera que la història acabi bé, i hagi un final feliç, i en aquest cas que acabin Hèrcules i Meg junts.

Els estereotips o rols de l'home serien vist des de Hèrcules com: fort, protector i físicament atractiu, coses que teòricament atrauen a les noies. Així com els diners i la fama, al principi, era exclòs per tothom al ser diferent, i quan es torna un heroi, fort i amb fama i diners tots l'estimen i les noies es tornen boges per ell ("tanto tienes, tanto vales"). No ha de deixar-se engalipar per les dones, ja que són un punt feble en els homes, tal i com li diu Fil: " no baixis la guàrdia per un parell d'ulls seductors".

Des de la figura de Megara es pot veure que la dona és seductora, ha d'estar sempre arreglada i ben pentinada,per tant, és molt important el físic com es pot veure en l'escena de la lluita amb el minotaure. És considerada objecte de desig i es guia per les seves emocions, sentiments i orientada al amor. El seu paper es basa en aconseguir l'amor d 'Hèrcules, primer per enganyar-lo, reflectint idees sexistes de la dona com a perillosa per al home, i desprès per estar enamorada d'ell. Una altre idea sexista sobre la dona seria el suposat interès pels homes físicament atractius, com canten les muses i comportament histèric de les admiradores. Per últim es pot observar com es representen els rols de la dona malvada i la innocent (dolça, delicada i sensible).

Els objectes que apareixen com a arquetip serien l'espasa que es traduiria com un símbol masculí igual que el raig de Zeus. Apareix l'inframón on va Hèrcules i el que fa per salvar la seva estimada com un viatge transcendental amb el pas de la vida i la mort, que no s'acaba tot en aquesta vida. Surten tres bruixes que simbolitzen el passat, present i futur, encarregades de tallar els fills de la vida de les persones i ens indica que la nostra vida es tan fina com un fil i que en qualsevol moment es pot trencar.

Tota la pel·lícula, les il·lustracions, els diàlegs, els personatges... no estimulen la paritat de gènere, al contrari, es veuen clarament les desigualtats entre els dos sexes, diferenciades i ben marcades en Hèrcules i Megara.

 

 

1erD.  JSS