1. a. Quines son les caracteristiques de l'escola eclesiastica, tradicional i escola nova, i b. quines son les raons socials, economiques i politiques que les justifiquen?
puntuacio a: 3 (noms i dates: 1)
puntuacio b: 3
a. Les caracteristiques generals de l'escola eclesiastica, tradicional i nova son... (veure resum).
b. El mestre com a centre del proces d'aprenentatge i el traspas vertical del coneixement propi de l'escola eclesiastica i tradicional esta vinculat a estructures politiques no democratiques i oligarguiques que propicien poca mobilitat de classe social i dediquen pocs recursos economics a l'educacio. Van caracteritzar els paisos europeus fins a finals del segle xix, les dictadures entre la primera i segona guerra mundial, les dictadures posteriors, i fins i tot, l'europa de la guerra freda a causa de la por que corrents pedagogiques innovadores poguessin instar el comunisme, constituit com a nou "perill" del mon lliure.
La prioritat de les necessitats de l'alumne i la consideracio del mestre com a coordinador a l'escola nova esta lligada a la pujada de la burgesia en decriment de l'aristocracia, i a la instauracio de regims democratics on els votants eran determinants del govern electe. Els nous corrents pedagogics, l'estimul del sentit critic i la imaginacio, estan intimament lligades al creixement economic en un mon global i liberal on les alternatives imaginatives, originals i inventives en els camps de la ingenieria, comunicacions, etc... resulten claus per la competitivitat.
L'escola integradora i assimiladora esta relacionada o hauria d'estar relacionada amb una major dotacio economica pel seu funcionament i la formacio dels docents, i major movilitat de classe social. Finalment, el nou concepte d'educacio amb l'objectiu de crear ciutadans i ciutadanes responsables segons normativa europea esta orientat a donar les eines necessaries a la poblacio dels paisos europeus per evitar politiques corruptes.
2. a. Com relacionaries el repas d'aquest examen i l'examen mateix amb b. les teories de l'aprenentatge i c. la resta de continguts d'aquesta unitat formativa?
puntuacio a. 1
puntuacio b. 1 (noms i dates 0'25)
puntuacio c. 1 (noms i dates 0'25)
a. Despres de fer un repas dels continguts, el professor va demanar consell als alumnes: posar un examen tradicional per avaluar la nova pedagogia innovadora i l'escola nova resulta contradictori; sobretot considerant que a l'escola actual es valora mes SABER relacionar continguts que TERNIR-los.
Llavors, com podem fer un examen innovador? com podem afavorir l'habilitat de relacionar continguts?
Nico va comentar que algunes preguntes de l'examen podrien emfatitzar precisament la relacio entre conceptes.
Yusara va suggerir que els alumnes inventessin les preguntes.
Alguns altres van suggerir no fer examens com a la unitat formativa d'altres moduls.
En aquest moment, el professor va explicar l'estrategia de l'examen.
Al dia seguent, vam fer una dinamica per motivar els alumnes, previa a l'examen mateix.
b.Treballar en grup la resposta de la pregunta 1 sense col.laboracio del formador esta relacionat amb l'aprenentatge per descobriment de Bruner, i l'aprenentatge per ajut de Vygotski. Saber apriori part de la pregunta, estudiar-la i transcriure aquesta informacio el dia de l'examen esta relacionat amb l'aprenentatge per reforç del conductisme; inventar una pregunta i respondra-la esta lligat a l'aprenentatge significatiu d'Ausubel mentre que l'aprenentatge per observacio de Bandura es dona en tot el proces d'avaluacio.
c. Si d'un examen coneixem d'antuvi quasi totes les preguntes -encara que no totes les respostes-, llavors, com a minim, deixa de ser un examen convencional; fins i tot podriem dir que deixa de ser un examen tal com postulava l'escola libertària a casa nostra abans de la Guerra Civil per convertir-se en un sistema d'avaluació que fomenta la responsabilitat personal, la inclusió social i la no competitivitat.
La dinamica del "grit de guerra" esta relacionada amb practicament tots els pedagogs de l'escola nova que donen a les emocions i a la motivacio un paper importantissim en el proces d'aprenentatge.
Aquest metode d'avaluacio fomenta el treball en equip; i mesura prou be no nomes el sentit critic, tambe l'interes; alhora, potencia el saber (fer conexions entre continguts) en comptes de tenir (continguts). Amb altres paraules, en una societat de la informacio com la nostra on disposem de tot el coneixement al nostre abast, el que realment es necessari es el sentit critic per decidir que es rellevant i que no ho es.
3. a. inventa una pregunta sobre aquesta unitat formativa i b. respon-la.
puntuacio a. origininalitat 0'25 relevancia 0'25
puntuacio b. 0'5
Al començament de l'Escola Nova o Activa, tambe actualment a l'escola rural, els estudiants de cursos superiors o mes avançats ajudaven als mes petits o menys espavilats. Aquesta circumstancia produia una veritable solidaritat social perque l'exit de tots era l'exit de cadascu. Actualment, els estudiants no s'ajuden mutuament de la mateixa manera i per tant, fomentem la competitivitat. Com podem fer servir l'avaluacio per afavorir la solidaritat social tal com es fa a l'escola rural o es feia a l'escola nova?
No es un tema facil, pero es podria introduir el concepte d'intel.ligencies multiples per il.lustrar que tothom es important d'alguna forma i tothom pot ajudar tothom en aquest proces d'apendre. A partir d'aqui, les avaluacions podrien restar punts als que tinguin mijanes mes altes per tal d'afavorir l'ajut i la responsabilitat de tots sobre tots, alhora, les avaluacions podrien pujar la nota dels que obtinguin mitjanes mes altes si les notes mes baixes soprepassen unes notes determinades.
No comments:
Post a Comment