The World is Yours
Friday, November 30, 2012
arquetips i genere a Hansel i Gretel
HANSEL Y GRETEL
Resum
Era una familia de cuatre membres.El pare , madrastra , el fill gran y filla petita, Hansel y Gretel.
En un mal moment económic es van trobar sense que ficar-se a la boca. Llavors la madrastra va propasar al seu marit , pare dels fills, abandonar al nens al mig del bosc, fent-li una trampa, pero Hansel que era molt llest va anar tirant pedres pel camí, com a referencia per tornar a casa.
Al cap de un temps van patir un altre crisis económica y la madrastra va tornar a fer-li la mateixa proposta al pare. Però ara per asegurar-se de la desaparició d’aquests,i que no tornararen de cap de les maneres, va pensar portar-los mes al fons del bosc.
El pare tot i això no estaba gaire d’acord, pero va aceptar.
Aquesta vegada en lloc de pedres , Hansel va llençar miguetes de pa, amb la mala sort uq al voler tornar a casa , els ocells se les hi habien menjat.
Aleshores , els nens,van començar a caminar i es van trobar una casa on vivia una bruixa. Una bruixa malvada, que els va estafar, proposant-les molt menjar y escalfor.
Quan de repent va ficar a Hansel en una habitació i el va tancar allà per engreixar-lo i menjar-se’l al temps. A Gretel la obligava a escombrar y rentar la casa.
Cada dia li donava menjar a Hansel i li deia que treue’s la cama per veure el seu gruixut. Pero Hansel que era molt llest , li treia un os de pollastre.
Un dia , la bruixa tota empipada no aguantava més y va calentar el forn decidida a cuinar al petit per omplir la se va pancha.
Quan la bruixa va obrir de nou l’habitació per agafar al nen. Gretel, la germana , amb l’escombra va donar-li un cop i la bruixa va anar directa al forn.
Va ser quan Hansel y Gretel van agafar un tresor de la bruixa , on hi havien reliquias molt cares i van tornar camí a casa.
Prop del riu estava el seu pare , esperant-los, amb molta gana d’abraçar-los , van vendre el tresor i mai més van patir gana.
Personatges principals:
-Hansel y Gretel
-Bruixa
-Pare i Madrastra
Personatges secundaris:
-L’ocell que es menja migues de pa.
Jo crec que en tots els personatges fan el paper que el lector/ audencia espera. Menys en el cas del pare , que no cap en cap conciencia abandonar als teus fills , per mol malament situació que estiguis patint.
Madrastra : Amb una personalitat polenta, que no pensa en els fills de la seva parella i té una actitud egoísta.
Pare : malvat d’aparencia, a causa de la seva poca personalitat y decidió firme. Encara que el seu comportament des de un primer moment es inadmisible, per el acte de abandonar-los, es sent culpable per això.
Bruixa :Típica malavada que vol perjudicar als demés.
Hansel i Gretel:Germà gran protector de la germana petitia i te cura d’ella.
Jo crec que si és potencia una mica la desigualtat de génere en el cas dels germans , quan la bruixa li dona el carrec de netejar la casa a Gretel i a Hansel el fica en una habitació.
També es veu aquesta desigualtat quan es només Hansel el noi qui protegéis de la germana que esta plena de por i es passa l’estona plorant. En cap cas Gretel qui guia a Hansel.
Pero per altre part, es curiòs que la madrastra es qui pren la decidió de abandonar als fills i el pare li fas cas.
Encara que realment penso que això no es una desigualtat de genére sinò un acte de maldad.
En aquest conte no hi han posibles psicoanalistas- freudianes.
.jpg)
RAQUEL MARÍN LOPEZ
ARQUETIPOS Y GÉNEROS EN EL JOROBADO DE NOTRE DAME
EL JOROBADO DE NOTRE DAME
La història s'inicia quan el cruel jutge Claude Frollo comença la seva lluita contra els gitanos, entre ells una mare que tracta de fugir amb el seu nadó. Però Frollo, en creure que oculta alguna cosa, comença a perseguir-la fins després assassinar a l'entrada de la catedral en negar-se lliurar al seu nadó. No obstant això, en descobrir les mantes que cobrien el nadó deixa al descobert una cosa molt estranya: el nen és completament deforme i geperut de naixement, al veure-ho intenta matar-lo llençant-lo a un pou. L’ardiaca evita que es cometi el segon crim, i aconsella a Frollo cuidar al nen i criar-lo com si fos seu, ja que en cas contrari enfrontaria la ira divina, ja que la catedral havia estat testimoni de tot.
Així és com acorda refugiar- lo al campanar perquè ningú pugui veure la seva monstruosa humanitat, i decideix posar-li el nom de Quasimodo.
PERSONATGES PRINCIPALS:
· Quasimodo. És el protagonista, un nen geperut i amb malformacions, que vivia tancat al campanar de l’església de Notre Dame després de la mort, per assassinat de la seva mare de raça gitana quan ell era un bebè. Té vint anys, i no és feliç pel tracte que l'ha tingut Frollo durant tota la seva vida. És molt tímid, ja que per tot arreu rep burles, insults i humiliacions a causa del seu aspecte físic, és sensible i bondadós. Les seves amigues són les tres gàrgoles. El seu amor platònic, Esmeralda.
· Esmeralda. És una dona de raça gitana, la qual és perseguida pel jutge Frollo, és amiga de Quasimodo i acaba enamorant del jove Febo. És valent, decidida i amb caràcter fort. Té una cabra com a mascota anomenada Djalí, que sol col · laborar en els seus espectacles.
· Claude Frollo. És el malvat mestre de Quasimodo a qui enganya i utilitza, està encapritxat d'Esmeralda, i tracta de arrestar posant com a excusa que és gitana.
· Febo. És el capità de la guàrdia, el qual acaba enamorant d'Esmeralda en veure que és una dona bona i perseguida sense motiu.
PERSONATGES SECUNDARIS: · Mare de Quasimodo. És una dona de raça gitana assassinada per Frollo
· Les Gàrgoles. Víctor, Hugo i Laverne, viuen amb Quasimodo, són les seves amigues i conselleres i només cobren vida quan estan amb ell.
· La cabra Djalí. És una cabra, amiga d'Esmeralda i que l'acompanya durant la història.
· Clopin. És el cap dels gitanos.
· Arcediano. és el capellà de l'església, cuida a Quasimodo.
ARQUETIPS SEGONS JUNG
Quasimodo: En el personatge de Quasimodo es veu el rol de bufó. Que és el rol que veu la gent sobre ell a la Festa dels Bufons, però també té el rol d’heroi en el moment en que salva a Esmeralda de la foguera i està disposat a arriscar la seva vida per tal de que ella estigui bé. A Quasimodo li importa més la felicitat d’ella que la seva pròpia, quan li ajuda a estar amb Febo, encara que ell estigui enamorat d’ella.
Febo: Aquest personatge sí que encaixa en el rol d’heroi i d’home ja que és un cavaller que torna de lluitar a la guerra i, encara que treballa pel jutge Frollo, no accepta ni compleix amb els seus ordres; això ho podem veure quan Frollo li ordena cremar la casa on s’allotjava a persones d’ètnia gitana, per tal d’hostatjar-les i donar-hi el que necessiten, i Febo es nega.
Esmeralda: El personatge d’Esmelarda, es veu que no encaixa en el rol de noia, sinó que és una persona independent i que s’ocupa d’ella mateixa. Aquest personatge dóna un exemple positiu a les noies d’avui dia.
Claude Frollo és l’arquetip del tirà.
Clopin: és un bufó i el seu rol es aquest, de bufó.
Les Gàrgoles: són personatges que tenen el rol de bufó, per una banda; i per l’altra el rol de consciència, que és el paper que tenen amb Quasimodo.
OBJECTES DE PODER
Els objectes de poder que apareixen es el penjoll que porta Esmeralda sempre amb ella, el qual es el mapa que condueix al lloc on s’amaguen i viuen els gitanos.
Per una altra banda, també es podria considerar un important objecte de poder, la catedral de Notre Dame, ja que es considerat un edifici sagrat i un lloc on la persona que s’aculli a sagrat no pot ser tocada. A part d’aquesta funció és també el lloc on viu Quasimodo.
FINALITAT
Aquest conte té com a finalitat reflexar els estereotips correctes de gènere.
Ens vol transmetre que encara que una persona sigui diferent pot tenir un cor enorme i ser una bona persona. Per altra banda, ens mostra que una noia també pot ser valenta i lluitadora, no solament ha de ser aquesta actitud un rol d’homes.
I.S. A
Ed. Infantil Grup C
ARQUETIPS I GÈNERE LA CENICIENTA
Hi había una vegada una noia que no tenía pares, i vivía amb la seva madrastra i les seves dos filles. Es dedicaba a limpiar la casa i portaba el vestit ple de cendres que tothom li deia la cenicienta.
Un dia el rei va preparar una festa real on aniríen tothes les joves casaderas del reino. La madrastra no va deixar anar a la cenicienta però se li va aparèixer la seva hada madrina.
Li va donar permís per anar al ball però abans de que el Palau Real doni les 12 campanadas tornarà a casa i la va convertir en una bella princesa.
Al arribar,el princep es va quedar sorprès de la seva bellesa i van ballar tota la nit. Al escoltar les campanades, Cenicienta va fugir correns i va perdre una sabata. El príncep va manar als seus homes anar casa per casa i a qui li fos la sabata es casaría amb ella. Va arribar a casa de la Cenicienta , a les seves hermanastres li anaven gran i quan va aparèixer Cenicienta s’ho va probar i li quedaba perfecte.
Així que, el príncep i la bella jove es van casar i van viure molt feliços!!
La protagonista, sense dubte, és la Cenicienta , que en certa manera, l’odi de la madrastra i les seves hermanastres és l’element que la fa protagonista. Una jove bona i ignorant.
Els personatges secundàris seríen la madrastra, les hermanastres i, per últim el príncep que és amb qui viurà feliçment.
Els estereotips de gènere que presenta aquest conte són les idees preconcebudes de gènere que espera el lector, ja que Cenicienta és una jove que s’encarrega a les tasques de la casa, es dedica a limpiar, bàrrer, fregar, limpiar la xemeneia, entre d’altres. I nomès sempre és un home amb un recurs econòmic òptim com es el cas del rei amb una reputació important el que és capaç de solucionar tots els seus problemes i és qui li pot cambiar la vida i fer-li feliç. Sense el home, ella mai podrà aconseguir la seva felicitat.
Els components que són significatius del conte pot ser les cendres que pot significar la inferioritat de Cenicienta respecte als propis humans.
L’hada madrina té un paper molt important perquè pot simbolitzar pot simbolitzar una mare com a sustitut d’amor i de protecció, o com un pare quan li mana regresar a una hora determinada com a exigència que li prohibeix a la seva filla que estigui massa temps fora de casa per les nits.
El foc de la xemeneia pot ser la part central de la casa, com si fos la seva mare.
La identitat del conte és el fet que la sabata li vagi a la perfecció al seu diminut peu. Els peus petits de la Cenicienta li fan especialments femenina a diferència de la seves hermanastres que la sabata li queda horrorosament grans.
Quan els homes li entreguen la sabata perquè ella mateixa se la probi expressa que el príncep l’accepta tal com ella és, desgradada i no massa limpia.
Al contrari de les seves hermanastres que són purament materialistes, quan el rei li fa entrega de la sabata, li entrega també el regne.
En el conte no, però en la película, Cenicienta acudeix al ball tres vegades, aquest número és clau per als nens perquè en cara que sigui un número petit, per als nens ja li suposa una cantitat que pot mesurar perfectament.
La història porta uns valors per als nens que posseixen els hèroes, aquests lograràn sempre totes les seves ansietats i les númeroses humiliacions i sempre habrá un final feliç.
Apareixen dos arquetips: l’ànima, la dona interna del home, i l’ànimus, l’home intern de la dona. En aquest conte mostra característic l’ànima, mostrant el sexe femení com a dèbil o inexistent.
Un altre arquetip és la sombra reflectida en les hermanastres i la mare de la protagonista, repeteixo que apareix l’amor materna de l’hada.
Per últim, cal dir que un conte funciona com un somni, forma part del inconcient i té presentació, nus i desenllaç.
Els diàlegs mostren una vegada més la desigualtat de sexes, quan la Cenicienta fa les seves tasques de la casa, els ratolins li canten una cançó referent a aquestes tasques de la casa, fregar, rentar, rentar els plats, rentar la xemeneia, i quan els ratolins anomenen la màquina de cosir, diuen: aquestes són coses de noies. Per tant aquí podem veure els valors sumaments femenins. O el príncep i el rei s’encarreguen de lluitar, defenssar la seva ciutat i fer-se respectar, això son valors sumaments masculins.
MARTA SÁNCHEZ TRUJILLO
1ER EDUCACIÓ INFANTIL
Arquetips de gènere La Blancanieves
BLANCANEUS
El conte parla d’una nena molt maca de les quals la seva madrastra tenia molta gelosia i crida a un caçador per que la mati.
Un dia. Blancaneus i el caçador estan en el bosc i ell la vol matar, però al final li perdona la vida, perquè diu que ell és un caçador i no un assassí. Blancaneus se’n va corrent per el bosc per salvar-se i arriba a una caseta on viuen set nans que la cuidaran i la deixaran viure amb ells.
La madrastra dolenta, s’adona de que el caçador no ha matat a Blancaneus perquè ella li pregunta a un mirall: Mirallet, Mirallet, qui és la més bonica? I el mirall contesta, Blancaneus. S’emprenya tantíssim que agafa una poma, li posa verí, es disfressa de dona gran i va a casa dels nans per matar-la.
Quan arriba, Blancaneus li obra la porta i agafa la poma que li dona aquesta dona gran i li dona una mossegada, immediatament cau al terra.
Quan tornen els nans la veuen morta al terra, i com es tan bonica la posen en urna de vidre per poder veure-la sempre.
De sobte, apareix un príncep que al veure-la allà tan maca s’enamora d’ella, i va a agafar-la, ella cau al terra i del cop, el tros de poma que es va empassar ho va escopir, i així va reviure.
Blancaneus i el príncep es van casar i van ser molt feliços i els set nans sempre estaven al seu costat.
Hi ha bastants personatges en aquesta historia.
La protagonista, una noia que es diu Blancaneus és una nena molt maca i bona que ho fa tot molt bé, és molt obedient i li agrada molt cantar i es amiga dels animals.
La madrastra és molt dolenta, te enveja de Blancaneus i la vol matar perquè així ella seria la més maca.
El caçador, la figura de l’home bondadós que li perdona la vida perquè diu que ells és un caçador i no un assassí de persones.
Els set nans, apareixen amb el número especial dels infants. Són molt treballadors i pràcticament viuen per treballar. Cuiden molt a Blancaneus quan la troben i l’estimen molt, són bons companys i amics entre ells i també amb la protagonista.
Finalment, la figura del príncep, l’heroi dels contes, el que salva a la dona que està en perill. Es bo, molt maco i fa actes d’amor. Com no, salva a la princesa de la mort eterna.
Apareixen molt clarament els estereotips i rols de cadascun. La figura de la protagonista femenina més maca del lloc, una nena bona, sense maldat, amb innocència, pura...
La madrastra sent enveja per no ser la més maca, aquí remarca probablement el fet que les dones som envejoses entre nosaltres.
I la figura dels homes, des de el caçador que apareix com la figura de l’home bondadós (ja que no tots el homes són dolents).
Els nans com homes treballadors i que només viuen per el treball.
I finalment, el príncep, apareix com la figura de protector de la dona, el que la salva, la cuida i l’estima.
Pràcticament quasi tots els personatges guarden el seu estereotips predeterminants del conte, encara que comprèn la figura de la madrastra, ja que com a dona monstre una actitud no normal en els contes, ja que és un personatge valent però des de un punt de vista negatiu, sense cap tipus de covardia i que s’enfronta a qualsevol cosa per aconseguir el que vol, sense límits.
Tots els demés personatges tenen el seu paper, homes treballadors, príncep bo que salva a la princesa, la protagonista que es molt bona i molt maca, i una persona dolenta, i tot això és el que sempre s’espera de un conte.
En aquest conte apareix el espai del bosc, del qual la protagonista té por perquè s’ha perdut, és un lloc obscur i apareix la figura de l’home per protegir-la de tot els mals.
La poma, com una objecte prohibit, fa que la protagonista caigui morta per culpa de les males intencions i l’enveja de la madrastra.
I el número set com un número especial en la vida quotidiana i fins i tot bíblic.
En aquest contra en concret crec que si que existeix la diferencia entre la figura del sexe masculí i la del femení, com la dona delicada, l’home bo que te principis, l’home treballador i el príncep bo que sempre apareixerà per cuidar a la princesa només pel fet de ser dona.
Per altre banda, apareix la figura de la madrastra, (figura femenina) que apareixerà en molts contes com personatge dolent i que sempre acabarà perdent, sense aconseguir els seus malvats propòsits.
Sempre guanya el bé, la princesa i el príncep aconsegueix ser feliços per sempre.
Beatriz MN 1r Educacio Infantil CD
arquetipos de genero de Balncanieves
Resumen del cuento:
Una reina muy bella siente envidia de su hijastra Blancanieves cuando su espejo mágico le dice que al crecer Blancanieves ha pasado a ser la más bella del reino, y ordena a un soldado que la mate. El soldado se apiada y la deja libre en el bosque, donde encuentra cobijo en una pequeña casita habitada por siete enanitos. Ella se queda a vivir con ellos, a cambio de ayudarles limpiando y cocinando. Pero la madrastra se entera por el espejo de que sigue viva, y prepara una manzana envenenada, que le da a probar haciéndose pasar por una anciana vendedora. Entonces Blancanieves cae muerta, y los enanitos la encierran en un ataúd de cristal. Un príncipe que pasaba por ahí, se enamora al verla tan bella, y les pide que se la den. En una sacudida del ataúd, Blancanieves expulsa el trozo de manzana de su garganta y revive, enamorándose del príncipe con quien se casa.
Rol social: patrón esperado de conducta.
Estereotipo: clichés o personajes situaciones predecibles .
Las princesas son guapas, jovenes, delicadas, inocentes, conocen al príncipe para casarse con él y ser felices a su lado.”Valora el físico y la imagen”.
La princesa depende del beso del príncipe es decir que la mujer necesita a un hombre para que cuide de ella. “Figura masculina protectora”.
Los hombres dominan tienen el poder, la supremacia .”príncipes , caballeros”
Brujas son malvadas, feas, solitarias. “malas y feas”
Color rojo de la manzana marca la tentación.
El número de enanitos, són siete como los días de la semana. Siete enanitos que desempeñan un papel protector respecto a blancanieves los siete días de la semana.
Bosque, un lugar que provoca miedo o incertidumbre, aunque finalmente és donde se alojan los enanitos y junto a ellos se siente protegida.
Blancanieves és sumisa, sensible, obedece siempre a lo que le dicen, su vida és muy díficil, hasta que la rescata el príncipe. Ella se dedica a realizar todas las tareas domésticas. Por supuesto los hombres son los que desempeñan trabajos muy duros.
Los enanitos protegen a blancanieves porque ella és guapa y delicada. Los hombres protegen a las mujeres.
La madrastra siempre és un papel femenimo, nunca encontraremos a un padrastro y éstas siempre martirizan y les hacen la vida imposible a sus hijastras.
Príncipe és el prototipo de hombre ideal porque salva a la princesa.
En definitiva, todos estos roles, estereotipos, ejemplos tópicos, típicos, sexistas tendrían que evitarse en los cuentos ya que éstos sirven a los niños como referente para encontrar modelos, ilusiones,ideales, pesadillas ... y fácilmente se identificarán con algún personaje.
arquetips i genere- La princesa y el sapo
LA PRINCESA Y EL SAPO
1- Resumeix l’argument
Hi havia un vegada una princesa, que se li va perdre la seva pilota preferida en un estanc a prop del castell. Del estanc va sortir un gripau, i se la va agafar amb la condició que se’l emportes amb ella, li dones de menjar, i dormís amb ell. La princesa no va complir l’acord i el gripau la va perseguir fins al castell.
Quan el gripau va menjar del seu plat i va dormir en el seu llit, de sobte es va convertir en un príncep.
Es van casar i van viure feliços per sempre.
2- Enumera els personatges principals i secundaris
Els personatges principals són la princesa i el gripau que després es converteix en príncep.
El secundaris són el pare i les germanes de la princesa i els pares del príncep.
3- Relaciona amb els arquetips/estereotips Jung
Uns dels estereotips es que la princesa va sempre vestida de rosa i que es la més bella de les germanes.
4- Digues si els estereotips del gènere- o comportaments que manifesten són els rols, o les idees preconcebudes- de gènere que espera el lector o audiència.
El gripau va sempre darrera de la princesa i ella no li fa cas, es un paral·lelisme amb la realitat, ja que la majoria de vegades els homes van darrera de les dones amb diferents intencions (en el cas del gripau l’interès es que la princesa el converteixi en príncep per deixar de ser gripau) i son les dones les que decideixen finalment. En aquest cas , el rei imposa a la seva filla que si ha fet un pacte el compleixi, i per sort acaba be.
La princesa te una idea errònia del gripau, ja que quan es petit i bavós no el vol i li dona fàstic, en canvi quan es converteix en príncep ja es vol casar amb ell, això esta molt relacionat amb la vida real, perquè moltes vegades no mirem com son les persones per dintre i no escoltem el que ens volen dir, ens deixem guiar per una cara bonica, sense conèixer a la persona realment.
5- Enumera altres arquetips, objectes de poder, viatges transcendentals, moments especials de l’argument i possibles interpretacions psicoanalítica- freudiana i/o analítica- junguiana.
Penso que el fet que la princesa tingui una pilota com a joguina preferida, significa que es una persona dominant i que li agrada dirigir les coses al seu gust, es una nena consentida i capritxosa, ja es demostra quan no compleix el pacte amb el gripau.
Un dels moments especials del conte es el moment que el gripau es converteix en príncep, només perquè la princesa li dona de menjar del seu plat i el deixa dormir en el seu llit.
6- Digues finalment si el conte, l’argument i les il·lustracions, els diàlegs...estimulen la paritat de gènere o al contrari potencia la desigualtat de sexe o be si darrere d’una aparent paritat de gènere s’amaguen valors purament masculins.
Crec que es un dels pocs contes que no hi ha valors masclistes. En tot moment qui dirigeix la situació es la princesa, i aquesta situació canvia quan el pare li crida la atenció per no complir el pacte, arrel d’aquest moment la princesa obeeix el seu pare encara que de mala gana.
1º Educació Infantil
Arancha. M. M.
Subscribe to:
Posts (Atom)