The World is Yours
Saturday, December 1, 2012
Arquetips i gènere a Mulán. M.T.G Grup C
MULAN
Una jove xinesa filla única de la família Fa, en lloc de buscar nuvi com les seves amigues tracta per tots els mitjans d'allistar-se en l'exèrcit imperial per evitar que el seu ancià pare sigui anomenat a files per defensar a l'Emperador de l'assetjament dels Hunos. Quan l'emissari imperial duu a terme l'ordre de reclutar als homes de totes les famílies, Mulán es farà passar per soldat i se sotmetrà a un dur entrenament fins a fer-se mereixedora de l'estima i de la confiança de la resta del seu esquadró.
Els personatges principals són Mulán (L'heroïna de la història que lluita per Xina en lloc del seu pare), Mushu (El divertit drac que acompanya a Mulán en la seva aventura), Grill de la Sort (El petit grill que que sempre està al costat de Mushu), Li Shang (El Capità que entrena als guerrers per lluitar), Yao, Chien Po i Ling (Els guerrers companys de Mulán) i Shan-Yiu (El líder dels Hunos que vol dominar Xina).
Mulán és el personatge principal femení que no té com a objectiu prioritari en la vida ser una princesita que serveixi el cafè al marit mentre ell es fa l'heroi per aquí (com anteriorment en altres pel·lícules de Disney) sinó que va trobant el seu propi camí i prenent les seves pròpies decisions abstraient-se de les sogues que la societat pretén impregnar en ella.
Encara que les altres dones de la pel·lícula són mes tradicionals, és a dir, s'ocupen de les tasques domèstiques i busquen com agradar als homes per ser honrades. En aquest aspecte està molt clar que segueixen en l'estereotip marcat fins a aquests moments. Però per això lluita Mulán, la protagonista que vol trencar aquest rol de les dones.
D'altra banda, els protagonistes masculins de la història també tenen actituds i rols tradicionals, són valents i orgullosos, els que s'ocupen de defensar la seva ciutat dels hunos. Els companys de Mulán són maldestres i juganers, els quals no saben fer bé la seva tasca en l'exercito on estan. No obstant això, al final de la història han de fer-se passar per dones per salvar a l'emperador i ho aconsegueixen. Això trenca amb el rol dels homes, ja que fan bé la seva tasca quan no adopten la seva persona (valentia i orgull) sinó que fent-se passar per dones, és a dir, de forma efeminada. Per tant, contradiu a l'orgull que busquen els altres lluitadors de l'exèrcit perquè fer de dona resulta perdre la teva dignitat.
Tant es veu l'orgull dels homes de l'exercito que, quan Mulán està ferida i descobreixen que és una dona, l'emperador li diu "bruta i traïdora" i aquesta en realitat era el seu millor soldat. Però se sent enganyat i sense dignitat perquè una dona a estat millor que tots els seus homes, i li dol saber-ho perquè la veu superior, mentre que l'estereotip de la dona és de fràgil i dolça i encarregada de feines de casa.
Mulán va amb tres animals sempre, el drac, el grill i el cavall, els quals es podrien enfocar com a representació del passat, present i futur, ja que el drac està enviat des dels ancestres per ajudar a Mulán, el cavall li serveix de transport en el present i el grill pensen que és de la sort, per tant pensa que en un futur podrà arribar a aconseguir metes gràcies al grill, encara que mes tarda descobreixen que no és de la sort. Els companys de Mulán també són tres, els quals al principi es fan els valents i els "machotes", després es veu que en realitat són maldestres i juganers, i al final es fan passar per dones sense importar-los la dignitat. Per tant, també podrien simbolitzar el present, passat i futur de la condició masculina.
L'actuació dels personatges sempre té un segon sentit, per exemple, els dolents modals significa varonil, escopir o barallar significa valentia, guerrers i duros significa donar la talla... Per tant, no solament el rol de les dones segueix els arquetips, sinó que segons els actes que feixos tenen un segon sentit.
En l'hora de l'enfrontament de Mulán contra el millor guerrer dels hunos, Mulán té d'arma un ventall, el qual simbolitza la seva feminitat, perquè el seu físic mostra una gran bellesa femenina. Amb el ventall aconsegueix llevar-li al seu contrincant l'espasa i en aquest moment comença a lluitar amb ella, la qual simbolitza l'ànima guerrera, sempre masculina fins ara en els anteriors contes de Disney. En aquesta escena demostra que darrere d'aquest aspecte de dona, en el seu interior, hi ha un esperit guerrer amb el qual lluita fins al final, parlant quant als estereotips, es podria dir que darrere d'aquesta noia hi ha "un home".
Aquesta història fa una crítica i una crida a la igualtat entre l'home i la dona, l'honor i la lluita pels somnis. Una dona pot lluitar pel que vol sense necessitat de trencar la seva essència femenina, pot trencar amb els estereotips de la societat i ser transparent i feliç sense por al què diran.
(Mingo t'ho passo de nou passat a català que no m'havia adonat i e corregit una frase que estava malament.)
ARQUETIPS I GÉNERE LA BELLA DURMIENTE
LA BELLA DURMIENTE
Aquesta és la història d'una princesa que al néixer el seu pare el rei celebra una festa en honor a la seva estimada filla.
A la festa acudeixen tota la gent del poble i entre elles 3 fades màgiques que li volen concedir a la princesa dons especials com a regal però els aconteixements canvien quan apareix una malvada bruixa que vol fer-li un malefici " Als 16 anys la princesa es punxarà i morirà" però la bruixa malèfica no comptava amb que a la princesa li quedava rebre l'últim desig d'una bona fada "La princesa no morirà sinó que es quedarà profundament adormida i només un petó del príncep la despertarà".Així es com un príncep la veu tan maca que li fa un petó i la desperta i són feliços per sempre més.
Per tant els personatges principals i protagonistes d'aquest conte són: La princesa Aurora, el príncep, les fades màgiques i la bruixa malvada.
Juguen un paper secundari el pare i mare, es a dir,el rei i la reina ja que passen desapercebuts en aquesta història.
Clarament es reconeixen els arquetips de Jung ja que al relat apareixen els arquetips femenins que estan present a la figura de la filla (princesa Aurora), de la figura de la dolenta que en aquest cas es la bruixa que li vol fer l'encanteri a la princeseta i la reina encara que no molt patent com a paper de mare.
I els arquetips masculins del heroi en aquest cas el príncep que salva a la bella princesa de 100 anys de son, i la figura del pare com a protector de la filla (rei).
Clarament o segons el meu punt de vista es compleix exactament el que el lector espera de cada protagonista segons el estereotips de gènere. La princesa es guapa i rica filla d'un rei. I el príncep amb el seu cavall es el que trenca el malefici i salva a la seva princesa com un gran heroi (rol masculí).
També fa referència a que la noia als 16 anys es converteix en dona i ja esta preparada per casar-se amb un noi (no cal dir que del mateix estatus).
També hi son presents diferents objectes de poder com la vareta màgica de les fades, la temuda agulla i inclús el petó de del príncep que acabarà amb el malefici.
El conte fomenta la desigualtat ja que tant el príncep com la princesa són clars estereotips i rols de gènere (fan el que s'espera d'ells).La princesa es la noia refinada i pulcre i el noi té un paper de valent i heroi.
Ana Benítez
Arquetips i gènere a La bella dorment
Arquetips i gènere a La bella dorment
Resum de la història
Hi havia una vegada un rei i una reina que van celebrar amb una gran festa el bateig de la seva filla acabada de néixer. Van convidar a totes les fades de la comarca, set en total, que van ser les seves madrines. A cadascuna d'elles els reis els van fer un regal magnífic. Però, de sobte, va aparèixer una dona vella i malvada fada, enfurismada perquè no havia estat convidada ni havia regal preparat per a ella. Al final del banquet, les madrines van començar a atorgar els seus dons a la princeseta, de manera que va ser dotada de totes les perfeccions imaginables. Quan va arribar el seu torn, la vella, que volia venjar l'ofensa, va vaticinar que la nena es punxa amb un fus, i que això li causaria la mort. La més jove de les fades, que astutament s'havia reservat per al final, va poder alterar part de l'encanteri i va pronosticar que la princeseta no moriria sinó que cauria en un profund somni que duraria cent anys, després d'aquests anys un príncep la despertaria.
Personatges principals i secundaris
Principals : La bella dorment
La fada malvada
El príncep
Secundaris : El rei i la reina
Les set fades madrines
Relaciona amb els arquetips/estereotips Jung
Respecte a la bella dorment és difícil no assenyalar com arquetip dominant el de la dona que no pot i que no ha de ser propietària del seu destí, sinó que es veu forçada a "dormir" pacientment, sense perdre les seves virtuts, construir-se a si mateixa segons el desig dels altres,és a dir, a partir dels dons de perfecció rebuts per les fades. Aleshores aquesta ha d'esperar i esperar fins que l'home adequat aparegui per posar en marxa el seu destí.
Pel que fa al princep,la paraula "príncep" ve de l'arrel llatina que significa primer o cap, i la paraula era originalment aplicada al regent d'un principat o el fill d'un sobirà. Però generalment fem servir avui el terme per qualsevol per qualsevol individu generós que en certa manera representa l'amor ideal i utopic,l'anomenat "príncep blau". És un home jove amb grans sentiments d'importància i aires d'aparença que utilitza la seva posició per engrandiment personal.
Digues si els estereotips del gènere- o comportaments que manifesten són els rols, o les idees preconcebudes- de gènere que espera el lector o audiència.
Respecte a les idees preconcebudes d'aquest conte cal dir que hi són presents,ja que el lector o la audiència espera que la bella dorment algun dia desperti del seu somni profund i sigui rescatada i al final es desperti pel petó que el príncep li ha donat. També s'espera que la fada malvada no tingui un final feliç i que pagui tot el mal que ha fet a la bella dorment. Tot aixó té a veure amb els rols que pren cada personatge al llarg del conte,per exemple,el príncep és un jove valent que decideix salvar a la princesa i com a conseqüència d'això a ell ha de fer que la princesa es desperti. La bella dorment per la seva banda,és una jove molt maca,innocent,pura i perfecte i s'espera d'ella que desperti .
Enumera altres arquetips, objectes de poder, viatges transcendentals, moments especials de l'argument i possibles interpretacions psicoanalítica- freudiana i/o analítica- junguiana.
Pel que fa als objectes de poder,s'ha d'esmentar la prèsencia en aquest conte de fades. No hem d'oblidar que les fades són un element fantasiòs i màgic que fan que el lector s'introdueixi una mica més en aquest món de la fantasia. Cal dir també el viatge que realitza el príncep per rescatar a la princesa del seu somni tan profund. El fet de realitzar aquest viatge tot sol i sense ajuda de ningú,li atorga al príncep el valor de la valentia,ja que ell serà l'únic que podrà salvar a la princesa.
I per últim,un moment especial de l'argument seria el moment més esperat pel lector que es quan el príncep li dona el petó a la bella dorment i el lector,inquietant,espera que es desperti del seu somni.
Digues finalment si el conte, l'argument i les il·lustracions, els diàlegs...estimulen la paritat de gènere o al contrari potencia la desigualtat de sexe o be si darrere d'una aparent paritat de gènere s'amaguen valors purament masculins.
Personalment crec que aquest conte potencia d'alguna manera la desigualtat de sexe ja que la bella dorment no té protagonisme d'acció durant gairabé tot el relat,ella ha d'esperar i esperar a que el príncep la vagi a rescatar,no es val per si mateixa. El paper de valent i fort és el del príncep perquè ell és l'unic que la pot rescatar.
Lorena González
1r Educació Infantil C
Conte
LA VENTAFOCS ( CENICIENTA)
Hi havia una vegada una noia que era orfe, i vivia amb la seva madrastra i les seves filles
La ventafocs es dedicava a netejar tota la casa i portava el vestit sempre de brut de cendres, per això tothom li deia ventafocs.
Un dia va arribar una carta per part del rei on es publicava una festa que hi havia una festa reial on podien anar totes les donzelles del regne.
La madrastra no volia deixar anar a la ventafocs a aquella festa però una fada màgica va aparèixer i li va dir que perquè estava tan trista i plorant, aleshores ella li va dir que li feia molta il·lusió anar-hi i la seva madrastra no li deixava.
Aquella fada li va prometre que ella li ajudaria per a que la ventafocs assistís a aquella festa, però amb la condició de que quan el rellotge del Palau Reial toqués las 12 campanades ella hauria de tornar a casa. En aquell moment la fada màgica li va convertir en una bella donzella amb un encant especial.
Quan la ventafocs va arribar a la festa, el Princep es va quedar bocabadat de la seva bellesa i van estar tota la nit ballant junts.
Al escoltar les 12 campanades, la ventafocs va sortir corrents i va perdre una sabata.
El Princep va veure-la i va manar que els seus homes anessin buscant casa per casa i a la donzella que li fos ve aquella sabata es casaria amb ella.
Va arribar a casa de la Ventafocs, i va proposar que es probes les germanastres la sabata però no li anava bé, i va aparèixer la Ventafocs i s'ho va provar i li quedava molt be.
Així doncs, el Princep i la bella donzella jove es van casa i van viure molt feliços.
Els personatges son la Ventafocs que sens dubte és la protagonista del conte. El Princep, la Madrastra i les seves germanastres.
La Cenicienta, segons els estereotips de Jung, és la novia verge, es pot relacionar amb la virginitat de la Ventafocs i amb la falta de puresa de les seves germanastres (bruixes).
Els estereotips de gènere que presenta aquest conte són les idees preconcebudes de gènere que espera el lector, ja que La ventafocs és una jove que s'encarrega a les tasques de la casa mes dures com ara neteja , fregar plats, entre d'altres.
El Princep fa la funció de home poderós ja que pot arribar a canviar la vida de qualsevol persona i donar la felicitat com és en aquest cas.
Altres arquetips significatius del conte son la bareta magica amb la que la fadali converteix en una bella doncella, el rellotge que marca el final del seu encant, els ratolins quan es transformen en caballs, el poder de la madrina, la sabata petita que solament li va be a la Ventafocs, demostrant que es petit i es l'ideal a una dona.
Varietat de genere: no hi ha una igualtat de genere, ja que la ventafocs s'encarregava de les tasques de la casa i es posa a la dona com una serventa i quan la fada li converteix es torna mes guapa, elegant pero no deixa de ser una dona del princep la qual ella haura de estar a la seva disposió.
Per ultim: Aquest conte es un exemple de que a la vida hi ha moltes coses que mai t'imaginaries que poden pasar si no es un conte per a questa raó els nens/es es poden sentir identificats amb imaginar i somiar amb els contes de que ells poden arribar igual.
Lorena C.P.
Subscribe to:
Posts (Atom)