Carmina Pinya, Coordinadora
Elvira Hernández i Montse Egido, Formadores
Tercera Assignació - L'Avaluació
a) triar curs i assignatura.
b) Heu de fer una anàlisi (o una valoració) dels criteris d'avaluació que vau aplicar en aquest curs el trimestre passat (explícitament o implícita) i veure si es poden millorar. És a dir, si un altre curs aplicareu els mateixos o els modificareu (o proposareu que es modifiquin, ja que pot haver algú de vosaltres que apliqui els que li han suggerit en el seu departament) .
c) Heu de triar un instrument d'avaluació (per exemple un examen) i analitzar si realment permetia mesurar els resultats d'aprenentatge que vosaltres consideràveu fonamentals. Quins canvis faríeu? Està bé i no cal canviar res?
1. Contexte i Resum
2. Objectius, Continguts i Criteris d'Avaluació
3. Avaluació
Contexte i Resum
Com a nou professor interi d'anglès, aquest primer trimestre m'he limitat a conèixer els tres grups de tercer d'ESO, la manera de treballar dels meus companys de departament i l'ús de l'aula d'idiomes com a centre de recursos d'auto-aprenentatge. Sobre l'avaluació, vaig considerar valorar mes la feina diària i l'actitud que els examens, la qual cosa ha inflat les notes finals d'anglès al Nadal. Els meus companys de departament han entès i compartit l'estratègia però amb justícia em demanen que aquest segon trimestre respecti els percentatges d'avaluació de l'assignatura per aquest curs -40% de procediments, 40% de continguts i 20% d'actitud- i que segurament podré complir amb la mitjana de tres examens escrits. La voluntat pel tercer trimestre és justament qüestionar-me la idoneitat d'un únic examen escrit per mesurar la competència comunicativa en llengua extrangera sense tenir en compte la parla que resulta fonamental. La simple exposició del tema posa en evidència la necessitat d'un examen oral per mesurar la competència oral; obvi però sovint desconsiderat metodològicament en llengua extrangera per la dificultat d'engrescar alumnes en activitats orals serioses i les dificultats logístiques per avaluar-ho. Ens plantejarem per tant, la viabilitat de demanar tasques orals sistemàtiques que siguin fàcilment avaluables i en una proporciò justa: dels 40% de continguts, els examens sobre competència oral i escrita haurien de comptar igual, i aquesta serà la meva proposta als meus companys de departament.
Objectius, Continguts i Criteris d'Avaluació d'Anglès a tercer d'ESO
Aquesta informació s'ha tret de la programació didàctica d'anglès a tercer d'ESO de l'IES Sentmenat; a proposit de la qual, ens resulta imprescindible referir-nos a un dels objectius:
2. Produir missatges orals i escrits en anglès, utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics.
i dels continguts, que llisten la producció d'una veintena de diàlegs diferents:
3.1.1.2. Habilitats comunicatives
Producció d’un diàleg per descobrir els trets de caràcter d’una persona.
Producció d’un diàleg per parlar sobre els gustos i les preferències.
Producció d’un diàleg per demanar i donar detalls sobre un somni.
Descripció oral d’un somni habitual.
Producció d’un diàleg per parlar sobre els sentiments.
Producció d’un diàleg per parlar de les obligacions quotidianes.
Redacció d’una carta demanant consell sobre un problema i la resposta per donar- lo.
etc...
Així com els criteris d'avaluació:
L'avaluació es basa fonamentalment en el nivell de capacitat comunicativa i/o descriptiva que assoleixen els alumnes, tot i que té en compte tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i no únicament una valoració dels resultats.
Com a continguts es té en compte un examen al final de cada unitat. El Progress Check, que és l’última activitat de cada unitat i que s’utilitzarà com a eina per l’autoavaluació, té una funció formativa. La realització d’aquest Progress Check permet avaluar als alumnes el seu grau d’assoliment dels continguts treballats i corregir el seu estudi abans de l’examen.
Pel que fa a procediments es tenen en compte els treballs lliurats, els mitjans emprats en la seva realització, la seva presentació i el fet de complir els terminis acordats. Els deures i les activitats realitzades a classe tenen un pes molt important en aquesta nota. Un percentatge molt important d’aquesta nota correspon als treballs realitzats a l’aula d’idiomes durant l’hora de desdoblament ja que és un treball constant al llarg del trimestre que el professor pot seguir i guiar de prop.
Per valorar l’actitud es té en compte la puntualitat, l’assistència, el comportament, i l’interès que mostren per l’assignatura. És molt important el comportament de l’alumne/a a l’aula d’idiomes, on es veu d’una manera més clara l’interès que mostra per la matèria, pel diferent material que se li facilita, si respecta els companys tenint en compte que fan feines diferents, la presentació de les tasques, el ritme de treball, el respecte pel material de l’aula...
Amb altres paraules, a nivell institucional s'enten la necessitat d'estimular la producció oral en llengua extrangera i així ho reflecteixen els objectius, continguts i criteris d'avaluació, però a la pràctica, editorials i professors no sabem trobar els recursos per implementar una metodologia mes comunicativa i efectiva oralment. Per posar un exemple, fa dos mesos vam rebre la visita d'una representant de la nostra editorial d'anglès per presentar el seu llibre digital dirigit a alumnes del programa 1x1. Sorprenentment, el seu material didàctic no preveia la possibilitat d'enregistrar la veu dels alumnes i, fins i tot, corregir-los en aquesta tasca ja sigui mitjançant la comparació dels espectogrames corresponents, o altres sistemes.
Per tant, personalment crec que la normativa és correcta, el que cal és valorar per part d'editorials i professors quines són les necessitats reals dels nostres alumnes, dialogar sobre el tema i compartir experiències i recursos. A partir d'aquí millorarem resultats i auto-estima.
Aquesta és la meva modesta contribució al debat:
El mateix David Crystal (2004: 378) suggereix una barreja de metodologies -incloses activitats estructurals- a l'hora de trobar respostes per facilitar l'aprenentatge.
El mètode multi-funcional i comunicatiu sembla transmetre la idea de que només la pràctica esporàdica d'uns diàlegs serà suficient per assolir competència oral plena quan realment es necessita un treball molt continuat, sistemàtic i en part estructural.
El mètode multi-funcional resulta més efectiu en paisos on es parla la llengua objecte de l'aprenentatge, anglès a Anglaterra, francès a França, per exemple; però ofereix veritables mancances en països on la llengua extrangera no és la llengua vehicular fora del centre escolar, com a casa nostra, Itàlia, França... o castellà a EEUU.
En aquest cas, sobretot als nivells inicials fins intermedi sigui d'escoles d'adults o de secundària, és imprescindible algun tipus de treball estructural i sistemàtic per compensar la manca d'exposició lingüística a la llengua extrangera fora de classe.
La millor forma d'assolir gairabé un nivell intermedi de competència oral en una segona llengua és dedicant entre 15 i 20 minuts diaris -o quasi- durant sis mesos a la seva pràctica d'escoltar i parlar, que arrossegui posteriorment la resta d'habilitats, llegir i escriure, com és el cas amb la llengua materna, i justament al contrari del que fem a les escoles.
L'1x1 pot permetre el seguiment d'aquesta metodologia a casa i a classe, d'una forma totalment autònoma per part dels alumnes, i encara ens sobrarien 40 minuts de classe cada sessió per simplement motivar l'alumnat, ja sigui amb glogsters, cartoons, power points, etc...
Crec modestament que aquesta és la manera mes addient i realista d'aprendre dues llengües extrangeres com suggereix el Portafolio Europeu sobretot des de la perspectiva de casa nostra on es parteix del coneixement de dues llengües mes.
Diccionaris Bilingües Cognats facilitarien enormement la fixació de cadascú d'aquests quatre codis en la pràctica oral de cada parlant.
Recordem també que un dels factors que incideixen directament en la competència oral d'una llengua extrangera és el doblament de pel.lícules. Països com Grècia o Holanda que no doblen les pel.lícules, mostren poblacions mes competents en llengua extrangera; amb la qual cosa, no suggereixo que les pel.lícules extrangeres es deixin de doblar, el que proposo és que, sent conscients de l'enorme trascendència d'aquest recurs, proporcionem les eines addients per a que els nostres alumnes se'n beneficiïn del potencial de films i cançons.
En definitiva, aquesta metodologia estimula l'autonomia de l'alumne, converteix al professor en el coordinador d'un esforç lingüístic que, per suposat, correspón a l'alumne; també estimularia l'aprenentatge d'una segona llengua extrangera -com hem comentat-, facilitaria realment l'ús de la llengua extrangera com a llengua vehicular d'altres assignatures del currículum; i reduiria considerablement el procés d'aprenentatge d'una llengua extrangera i el temps d'adaptació lingüística en països extrangers, sigui per programes d'erasmus, d'altres intercanvis o emigració.
Avaluació
A escoles oficials d'idiomes s'avalua la competència oral dues vegades per curs, dos professors dediquen uns quinze o vint minuts per parella d'estudiants avaluats, la qual cosa implica parar classes lectives convencionals i dedicar fins a tres session de dues hores cadascuna. Es certament un gran esforç dificil de reflectir a secundària. Tot i així es podrien buscar recursos i dinàmiques. Els possibles beneficis són obvis.
