TITOL DE L'ACTIVITAT: Dinamica de cloenda de curs
Dinamitzadors: Anna i Jorge
Destinataris: companys -23 de 26 presents.
Objectius:
- agrair-nos mútuament -de manera explícita o tàcita- la paciència que ens hem tingut al llarg del curs escolar, atenent reunions, fent-nos guàrdies, escoltant les anècdotes que ens han passat divertides i desagradables, acceptant crítiques, etc...
- compartir un dinar que d'alguna manera implica l'acceptació de tothom tal com és i, per tant, la cohesió de grup,
- estimular la creativitat,
- fer màgia blanca,
Desenvolupament:
- Dues setmanes abans de la trobada, un dels dinamitzadors assaltava als destinataris amb aquesta pregunta sense sentit aparent: Digues la primera paraula que et passi pel cap. i prenia nota.
al llarg del dinar i:
- Abans dels postres, un dels dinamitzadors, fa grups de tres components i ens passa un sobre amb un seguit de paraules, quatre o cinc, obviament les que li havien dit setmanes enrera, cada grup ha d'escriure un poema o haiku amb aquelles paraules,
- Una de les components s'aixeca i expressa publicament el seu agraiment per la participació i l'esforç posat per tothom al llarg del curs,
- desprès d'una estona, 10 minuts o aixi, un portaveu del grup s'aixeca i el llegeix en veu alta,
- a continuació, els dos dinamitzadors llegeixen un conte a partir de les paraules de tothom i conclouen amb la pregunta: Quina paraula hem triat cadascú de nosaltres dos -dinamitzadors. Una pista: "Salta a la vista".
- finalment: els dinamitzadors ens reparteixen una còpia del conte i un sobre individual amb el nostre nom, dins del sobre hi ha una tarja amb la nostra fotografia i una imatge de la paraula que vam triar.
Conclusions:
Els objectius s'han complert, ens hem agraït la paciència de forma explícitat o tàcita, igualment ens hem demanat perdó per possibles malentessos, i hem posat les bases per una bona convivènica i companyerisme en el possible cas que per aquelles circumstàncies de la vida, coincidim o no el proper any.
Sociabilitzar estimula la creativitat, la recerca de temes comuns o de temes d'interès per cadascú, i per suposat rimar un poema o crear un haiku requereix un cert esforç d'imaginació, o sigui que aquest objectiu també s'ha assolit,
Per últim, regalar-nos dues fotografies, una de tot el departament, i l'altra amb la nostra cara i una representació gràfica del que vam expressar, allò que primer ens va passar pel cap, és, si més no, un bon desig per a què els nostres desitjos es facin realitat, com si fos un encanteri possitiu.
