Es durà a terme en l'escola CEIP Sallarés i Plà més concretament, centrat en els alumnes de P4.
Amb un seguit d'activitats variades volem fer que tant infants com avis i àvies, aprenguin coses noves mentre gaudeixen de la mútua companyia. Durem a terme un seguit d'activitats conjuntes avis i nets i d'altres on només participaran els infants com per exemple per fer un regal/sorpresa als seus avis.
Esperem que compartiu la il·lusió i que gaudiu tant o més com nosaltres al dur-ho a terme.
Aquí teniu el que hem fet de moment del Projecte.
PAUTES PER DINAMITZAR EL PROJECTE.
En primer lloc es procedeix a uns primers contactes amb l'escola per exposar les línies generals del projecte, explicar els objectius que es pretenen i valorar la seva predisposició en col·laborar.
Les escoles decideixen en Claustre la seva participació i immediatament es posen en contacte amb la persona voluntària de Fatec i responsable del projecte. Es programa una reunió conjunta a la que s'hi convoquen tots els avis/àvies dels alumnes de l'escola.
El dia fixat se celebra la reunió en la que s'explica àmpliament a través d'un power point, el projecte, els objectius, les activitats amb les que poden participar (Annex - 1). Es reparteix un full d'inscripció als assistents en el què hi ha unes activitats orientatives, però se'ls anima a que ells facin les seves pròpies propostes a través de l'apartat d'observacions (Annex - 2). Finalment es demana la seva col·laboració.
Un cop l'escola ha rebut els fulls d'inscripció amb les ofertes i propostes dels avis/àvies, es defineixen les línies d'actuació: s'estudia la manera d'acomodar-ho a les seves programacions i d'adaptar les activitats proposades, al grup d'alumnes que sigui més adient.
El professorat de les classes pertinents es posarà en contacte amb l'avi/àvia per dur a terme l'activitat en el dia i sessió acordada.
Annex:
(1. Hojear álbumes de fotos. Nadie como ellos conocen la historia de la familia y nada como un álbum de fotos para despertar recuerdos y arrancar historias interminables.
3. Contar las travesuras de papá. "Abuelo, cuéntame las travesuras de papá de pequeño." A esta petición no hay quien se resista.
4. Enseñar a los nietos rimas y canciones de toda la vida. Trabalenguas, adivinanzas, rimas, canciones de cuna... pertenecen a la cultura popular y seducen a todas las generaciones.
5. Papá y mamá antes de mi llegada. A los niños les cuesta entender que hubo un antes y un después de su nacimiento. Descubrir cómo se conocieron sus padres es todo un acontecimiento.
6. Contar cuentos. Los abuelos son fuentes inagotables de relatos inventados o no.
7. Plantar. Meter legumbres en un algodón humedecido para que germinen, plantar semillas en una maceta, hacer esquejes de geranios... son actividades que requieren paciencia y sentido de la observación.
8. Aprender a coser y tricotar. Hacer una bufanda para la muñeca, escribir su nombre en punto de cruz o pegar un botón, sólo lo puede enseñar una abuela.
9. Jugar al parchis, el dominio, las cartas. Con paciencia infinita, los abuelos enseñarán a los nietos los secretos de los juegos de regla.
10. Manejar el ordenador. ¿Quién enseñará a quién? Poco importa mientras se pasa un rato juntos compartiendo y disfrutando. )
Tallers: herbes remeieres.
TALLER DE SARDANES
TALLER D’INFERMERIA
TALLER DE DITELLES
HORT INTERGENERACIONAL.
TALLER DELS ALIMENTS
Els nens i nenes poden portar fotografies i dibuixos dels avis i àvies, parlar de com es diuen, coneixer els seus oficis, que fan diàriament.
TALLER DE CONTES, TALLER DE MANUALITATS
Poden fer un trenclaclosques tots junts.
Llibre: 52 fines de semana con los nietos Àngels Ponce ISBN 9788432920639 ED. Ediciones Ceac Grupo Planeta. (PAG: 28, 29, 33, 50, 51, 52, 53, 54, 60, 62, 63, 65, 68 ,77, 80, 84, 99, 100, 107, 108, 114
-Petanca
-Marc amb foto de grup
ACTIVITATS INTER-GENERACIONALS ENTRE AVIS I NETS.
Avis, àvies, néts i nétes, tots a l’escola.
I ANÀLISI DE LA REALITAT
1 COL.LECTU, TERRITORI I DETECCIÓ DE NECESSITATS.
-Col.lectiu: Àvies i avies i infants de P4.
-Territor: Sabadell.
-Detecció de necessitats.
Dia a dia observem com els avis i àvies porten els seus nets a l’escola, el gran esforç que han de fer.
Les hores i hores que passen amb ells, amunt i avall.
Com futurs educadors i educadores volem donar a conèixer importància que són els avis tant per les famílies i néts com per la pròpia escola.
El rol “avi/a no es només la persona que porta i recull els infants i està amb ells quan els pares no hi són, és molt més, és la persona de referència que participa i guia en el seu procés de desenvolupament i com una part important dels infants volem demostrar que els necessitem.
Des de l’escola volem que els avis visquin amb els seus nets el seu procés de desenvolupament i aprenentatge. Volem afavorir la relació i comunicació entre avia/a i la transmesa d’experiències, valors, aptituds i actituds.
Volem buscar la manera de fer participar més els avis i àvies en l’educació dels alumnes perquè és un valor afegit que no ens podem perdre.
1.1 Definició del sector d’intervenció.
La nostre intervenció va dirigida els avis i àvies i dels propis alumnes de P4 de CEIP Joan Sallarès i Pla situat al barri de Campoamor de Sabadell.
Els avis poden aportar molt als infants, experiències, sentiments, aptituds, valors, saviesa… i ells podem rebre molt dels infants, afecte, estima, confiança en si mateixos…
Amb la nostre intervenció el que pretenem en relació els avis és estimular la seva memòria, per mitjà de la transmesa d’experiències viscudes, jocs que jugaven quan eren menuts… i que els avis participin en l’educació dels seus néts.
En relació els infants es millora les relacions avis/àvies i néts i nétes. Que tinguin una visió diferent de la gent gran, com una persona que ens pot aportar molt, saviesa, experiències, jocs, confiança, valors....
1.2 Descripció de les característiques genèriques del col.lectiu.
-Característiques genèriques dels avis.
Els avis d’ara en relació els d’abans tenen ben bones condicions de vida, gràcies a la medicina, a les condicions de la vida moderna i fins i tot tenen millors condicions econòmiques que els seus propis fills.
Molts d’ells es veuen obligats a fer-se càrrec dels seus néts un temps superior en relació als seus propis avis. Si fem memòria de com són els avis ens trobem amb una mancança d’intervenció educativa que pot comportar perjudicis als infants afectats. Donar afecte és necessari i fundamental, però també es necessari l’acció educativa responsable.
Actualment els avis en moltes famílies son el darrer refugi que ofereix seguretat davant un situació feina o un altre variable.
Aquests avis han viscut temps difícils quan eren joves, no tenien tantes comoditats,luxes i llibertats com tenim ara mateix.
Tenien de fer un gran esforç per portar endavant la familia,donar-los de menjar, que poguessin estudiar i disposar de comoditats, un exemple: ( es el cas del meu pare que treballava moltes hores i tots els dies de la setmana, se’n carregava de donar menjar a les vaques i aquestes havien de menjar tots als dies, al principi no cobrava i es tenia de fer càrrec de 4 fills. Moltes vegades hem deia: -Si que viviu bé el jovent d’avui dia).
Actualment els avis fan el rol “cangurs” i es troben en una situació molt diferent del rol dels seus provis avis, s’han de fer càrrec dels néts com una exigència perquè els fills treballen o els que deixen amb els avis per gaudir més de la seva vida. També tenim els avis que ajuden economicament els fills perquè no arriben a final de mes, o s’han trobat sense feina o per separació. Això fa que els avis assumeixin noves responsabilitat i nous compromisos. Per la qual cosa els avis han d’actuar com a educadors, sense deixar de ser avis
Han de transmetre el que van rebre, als seus propis fills: esforç, responsabilitat, acceptació d’unes normes i respecte mutu, sempre des de l’afecte i les experiéncies viscudes.
Els avis tenen un paper difícil, han d’educar els infants i alhora han de ser avis i àvies mostran afecte i transmetre uns principis i valors que són necessaris per conviure en aquesta societat, sempre tenint en compte acció coordinada amb els pares.
-Característiques genèriques dels infants de 4 anys.
Els infants que centrem la nostre acció que ara mateix serà de 4 anys però més endavant volem ampliar-la, són les següents:
Els infants d’aquestes edats mostren en els seus jocs totes les característiques del desenvolupament cognitiu pre-operacional. Estan en una etapa que són egocèntrics i com a educadors hem de proposar activitats que permetin superar l’egocentrisme que els caracteritza en relació els nens d’aquesta edat amb l’entorn, els altres i els objectes.
Característiques d’aquests infants són, egocentrisme, animisme, artificialisme, realisme, centració, juxtaposició, sincretisme i irreversibilitat. Els infants juguen molt al joc simbòlic i tenen molta imaginació. Augmenta la capacitat de concentració i manifesten molta curiositat per el que els envolta.
Els infants amb quatre anys en relació el desenvolupament motor tenen un domini i coneixement del seu propi cos, controlen el ritme de la carrera i la parada, pot trepar a objectes escalonats, saltar a peu coix i amb els dos peus.
En relació la comunicació i expressió amb aquesta edat són bastant comunicatius, tenen capacitat de comprendre el llenguatge descontextualitzat, aquell que utilitza l’adult en relació a una situació o context que no es produeix en aquell mateix moment.
Pot explicar alguna situació passada sense que l’adult tingui que fer un gran esforç per entendre’l. Podem dir que té un llenguatge similar al de l’adult, bona comprensió, pot escriure, establir diferències, semblances…
Els infants solen dibuixar representacions de capgrossos (figura humana), els hi posen ulls, nas, boca, de mica a mica es tornen més elaborades.
-Marc normatiu de referència.
-Convenció dels Drets dels Infants (1989)
-Constitució espanyola (1978)
-Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
-Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència (2010)
-LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l’educació) (1985)
-LOE 2/2006 Llei orgànica d’educació.
-LEC (Llei de 12/2009, del 10 de juliol d’Educació).
-Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
-Reial Decret 132/2010, per la qual s’estableix els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundaria.
-Bibiografia i/o experiències ja existents referides al col.lectiu.
Aquest projecte va dirigit a tots els Casals de Gent Gran i a totes les escoles de Catalunya, amb el suport de la Conselleria d’Educació i altres entitats.
Pretén potenciar l’envelliment de manera activa i l’aprenentatge, les bones relacions i comunicacions entre les generacions més joves (infants, adolescents i joves) i les persones grans (avis i àvies) per mitjà d’activitats culturals, socials i lúdiques.
Es tracta d’un treball cooperatiu per a l’intercanvi d’experiències, vivències, sentiments, opinions, valors, compartir jocs, aprendre els uns dels altres, actituds d’empatia i de confiança…
L’any 2011 FATEC va rebre un premi a la Innovació, concedit per ARC LLATÍ (Associació de Diputacions i Consells Insulars espanyols, Províncies italianes i Departaments Francesos)
Projecte promogut per Caja Madrid, Fundació Pfizer. Dirigit i executat des de Projectes Socials de Fundació Pere Tarrés. Desenvolupa el primer mòdul de treball en el centre CEIP Joan Solans de Granollers.
Es tracta d’una proposta d’educació intergeneracional en el marc escolar, fonamentada en el diàleg i en l’intercanvi de recursos i d’aprenentatges.
Aquest projecte té dues finalitats:
-posar en marxa un taller de memòria, en què els avis, recordant les seves experiències exerciten la seva memòria.
-participar en l’educació dels seus néts, aportant la seva experiència als alumnes de l’escola.
Aquesta tasta es realitza en el centre escolar, respectant l’escola, la seva organització, donant resposta a les necessitats i de forma integrada al seu currículum.
A més a més també volen donar resposta a les expectatives dels avis, estimulant la seva memòria, tenint en compte la seva responsabilitat i participació i respectant la seva lliure elecció a participar.
Es tracta d’una experiència que es porta a terme a l’escola Bressol de Sant Feliu de Guíxols (Girona).
El projecte té com a objectiu fomentar la relació escola família i revaloritzar una figura que està mol present actualment a la infància, els avis i les àvies.
Donar veu als avis dins l’escola i que se sentin partícips en la dinàmica de l’escola creant un espai on avis i àvies i néts i netes puguin expressar les seves opinions (emocions, necessitats…) d’aquesta manera millorar les relacions i la visió de ambdós.
Projecte “Coneguem els avis i àvies del nostre barri” es porta a terme a l’escola CEIP Sant Antoni, avalat per la Fundació Bofill de la Universitat de Barcelona (UB).
Es un projecte que vol donar un servei a la comunitat que envolta a la mateixa escola, posant en contacte a la gent gran del barri amb els infants de l’escola.
Tenint contacte amb “El casal d’avis Sant Antoni”, “El Casal d’avis Can costa” i “La Llar d’avis Sant Eulàlia”, una fundació sense ànim de lucre on viuen avis i àvies que no reben visites sovint.
En un principi es va decidir que fos la classe de 4t que portes a terme el projecte, però més endavant es van interessar els de segon curs.
Les activitats que es porten a terme son sortides als casals on es porten dibuixos els avis, se’ls hi canta cançons, fan de reporters i l’endemà a l’escola es parla de l’experiència viscuda. També es celebra la castanyada, el nadal amb els avis i àvies. Les Llars visiten l’escola i els infants els hi ensenyen i després canten cançons i expliquen acudits...
1.3 Ubicació i anàlisi del territori.
-Ubicació Història.
-Indicadors socio-econòmics (població, economia, cultura, urbanisme,...)
-Projectes i actuacions.
-Recursos, entitats i serveis relacionats amb el col.lectiu.
-Descripció de l’organització i el projecte general del mateix.
1.4. Treball de camp i detecció de necessitats.
-Descripció de tècniques i instruments utilitzats (Entrevistes, enquestes, observació, grups de discussió..)
-A qui es realitzen (professionals, experts, usuaris, població general)
-Conclusions (necesitats detectades)
2 ANÀLISI DE NECESSITATS.
-Prioritats d’intervenció.
Alhora de portar a terme la nostre intervenció hem de tenir en compte en relació els avis les seves capacitats físiques i psíquiques, la disponibilitat horària i la dificultat de les activitats a realitzar que les puguin portar a terme.
Hem de tenir en compte que les persones grans són agents actius del seu procés de desenvolupament i d’aprenentatge, capaços d’interactuar amb el seu entorn, sigui quin sigui el seu estat físic o psíquic, ja que
La persona percep, sent pensa té motivacions, diu fa, actua te habilitat i actituds, destreses aptituds, capacitat, potencialitat, és a dir, té significats personals.
“La persona gran pot aprendre a desaprendre, aprendre a acceptar les pèrdues per superar el dol, adaptant-se així a les noves realitats, per mantenir els fets referents a la seva experiència, els significats de la vida que dignifiquen la persona gran.”
-Selecció de necessitats.
Necessitats dels avis.
-Necessitat de comunicació i relació.
Els avis/es tenen la necessitat de relacionar-se amb altres avis/es i expressar les seves experiències, són persones que a vegades se senten aïllades del món que els envolta.
-Necessitat de ser reconegut com una part important de la família.
-Necessitat de crear un vincle afectiu.
-Necessitat que els avis/es mostrin les seves capacitats i actituds i se sentin satisfets de si mateixos.
-Necessitat de gaudir dels néts en un àmbit diferent, un ambient més educatiu, lúdic.
-Necessitat de sentir-se que participen del procés educatiu dels nets i netes.
Necessitats dels infants.
-Necessitat de millorar les relacions i la comunicació amb els seus avis.
-Necessitat de crear vincles afectius.
-Necessitat de gaudir de la companyia dels avis/es.
-Necessitat de descobrir en l’avi/a un amic més.
-Necessitat de gaudir d’activitats lúdiques i educatives amb els avis/es.
-Necessitat aprendre experiències, valors, aptituds, actituds transmeses pels avis/es.
-Necessitat de conèixer millor els avis/es.
DISSENY DEL PROJECTE.
0. DADES IDENTIFICATIVES.
Dades dels autors del projecte.Les persones responsables de l’elaboració del projecte i de portar-lo a terme, són les següents:
Esther Bachs Villanueva
Oriol Rodriguez
Pau Anguera
Dades de l’empresa,
associació,
entitat que presenta el projecte.
DEFINICIÓ DEL PROJECTE:
Nom: Activitats intergeneracionls entre avis i néts.
Tema: Avis, àvies, néts i netes, tots a l’escola.
Ubicació: Barri d’Espronceda (Campoamor)
2.DADES DESCRIPTIVES
-Descripció general
Aquest projecte va dirigit els avis i àvies i els propis alumnes de P4.
Amb el nostre projecte volem fer un petit homenatge als avis, part important de la família, per afavorir la relació amb els seus néts.
Es durà a terme al CEIP Sallarès i Plà i també en el CEIP Espronceda més concretament, centrat en els alumnes de P4.
Mitjançant un seguit d'activitats conjuntes avis i nets i d'altres també, on només participaran els infants (com per exemple per fer un regal/sorpresa als seus avis) volem fer que tant infants com avis i àvies, aprenguin coses noves mentre gaudeixen de la mútua companyia.
A més a més, gràcies a aquests moments avis i infants podran desenvolupar capacitats afectives, cognitives, motrius, intel.lectuals, socials, transmetre valors, gaudir d’experiències….
3- JUSTIFICACIÓ I MARC DE REFERÈNCIA
Aquest projecte es du a terme a través d’un anàlisis de la realitat que hem observat en el que molts dels infants son recollits pels seus avis, ja sigui per la dificultat de conciliar la vida laboral amb la familiar, per problemes económics o separació, entre altres i això provoca que vols dels avis i àvies passin molt del seu temps amb els seus néts, però com a vetlladors i no com a gaudi de la companyia, en alguna ocasió s’han sentit que tenien una càrrega familiar o menys valorats o poc respectats en el sí familiar.
Per la qual cosa el que trobem a faltar es la figura de l’avi/a com a educador en el temps lliure com antigament els seus avis/es i no com un cangur. Volem recuperar el rol d’avi/àvia i valorar i potenciar les seves capacitats alhora que fomentem la relació escola familia, més en particular els avis i les àvies.
Tenint en compte això, el que volem és millorar la qualitat d’aquests moments conjunts, coneixent-se d’aquesta manera més i millor.
Per mitjà d’aquest projecte volem que els avis i àvies aportint les seves experiències i saviesa i que s’adonin que tenen molt aportar en la societat.
D’aquesta manera oferir els nostres destinataris un espai on afavorir l’intercanvi d’experiències, vivències, opinions, sentiments, entre diferents generacions (infants i gent gran).
Fonts relacionats amb el projecte
CAPACITATS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL:
“L’educació infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació que ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món d'avui, en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l'etapa d'educació primària amb l'adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria”
“Aprendre a conviure i habitar el món.
La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.
L’infant haurà de ser capaç de:
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Capacitats. Aprendre a conviure i habitar el món.
DESTINATARIS
El nostre marc d’actuació en quant a destinataris és en especial a nivell físic avis i àvies, també infants i a nivell menys general les famílies.
D’altre banda a nivell jurídic tenim els centres escolars d’educació ( CEIP Sallarès (29 alumnes i AVIS) i Plà i CEIP Espronceda (??????????????))
El perfil del que disposem son infants de grau escolar P4 en condicions en les que les famílies disposen de pocs recursos econòmics. Bona part dels alumnes son foranis cosa que provoca que part de la família estigui al país d’origen.
UBICACIÓ I COBERTURA
Es durà a terme a Sabadell (Barcelona) en concret a l’àrea coberta pel barri d’Espronceda (Covadonga), als següents centres escolars:
-CEIP Espronceda situat al Carrer Drapaires, nº 6 08204 Sabadell.
-CEIP Escola Joan Sallarès i pla situat al Carrer Campoamor-Goya, S/N 08204 Sabadell.
OBJECTIUS
-Objectius generals.
Fomentar la relació escola familia, més en particular els avis i àvies.
Valorar i potenciar les capacitats de la gent gran.
Aprofitar les experiències i la saviesa de la gent gran.
Afavorir les relaciones entre la gent gran i els infants.
Aprendre a conviure tots junts, infants i gent gran.
-Objectius específics
Aprofitar els coneixements i experiències de la gent gran per fer-los arrivar els infants.
Aprendre a conviure tots junts: començant per coneixement dels altres, en aquest cas els avis i àvies.
Estimular i potenciar les capacitats de la gent gran.
Gaudir de la companyia de la gent gran.
Obtenir informació en relació els avis: experiències, oficis, joc tradicionals, cançons,com eren les escoles...
METODOLOGIA.
Reminiscència.
La reminiscència es l’activitat de recordar, fets i vivències de la nostra vida passada.
Normalment es una activitat espontània que es fa de manera natural, en la nostre intimitat i sense la necessitat que ho haguem de compartir amb els altres.
Té una funció avaluadora, equilibradora i reparadora d’allò que ens ha passat i les conseqüències que han tingut en nosaltres en l’actualitat.
L’ús de la reminiscència en el nostre projecte amb persones grans, es basa en la psicologia evolutiva d’Erikson que te unes de les funcions principals és el manteniment de la identitat personal i el reforç de l’autoestima.
El treball intergeneracional.
El treball intergeneracional consisteix en potenciar les capacitats socials de la persona gran i dels infants, d’aquesta manera millorar les relacions entre ambdós (socialització) i potenciar les habilitats comunicatives de tots els destinataris d’aquest projecte, en aquest cas els avis i àvies i els propis infants.
La socialització és necessària, forma part de l’ésser humà, la qual fa que ens relacionem amb altres persones, compartim coses, ens millorem a nosaltres mateixos, anem construint la nostra identitat.
Per mitjà de les activitats que volem portar a terme, tenim en compte les capacitats de les persones grans i les capacitats potencials dels infants, creiem que tant els avis/àvies i els propis infants s’enriquiran mútuament.
Els avis/ies dinamitzaran les diferents activitats i això farà que millorin les seves capacitats i s’enriqueixin i els infants afavoriran el desenvolupament d’aquestes. Aquests d’aquiriran nous valors, nous coneixement, experiències i nous punts de vista en relació a la gent gran.
El joc.
El joc afavoreix el desenvolupament sociocultural dels infants des d’una doble perspectiva: la immersió cultural que suposa la simbolització de situacions de la vida quotidiana i la connexió del infant amb la cultura mitjançant els jocs tradicionals que volem recuperar i que els provis avis i àvies mostrin els infants. Com potser el joc amb xapes, el de les cadires, el de bales (caniques), joc de pistes....
El joc és el mètode educatiu més útil per a potenciar qualsevol aprenentatge en els infants i al mateix temps el més conegut i usat per la gent gran per relacionar-se amb els infants. Sorgeix en els infants de manera espontània primer amb el seu propi cos i després amb el que l’envolta.
El joc permet que dues generacions avis/àvies i nets es relacionin i comparteixin moments de lleure i diversió.
Les persones grans desenvolupen el seu rol d’avis/es mitjançant l’explicació de contes, histories o explicant jocs de quan eren petits els quals jugaven i s’ho passaven bé i d’aquesta manera els infants aprenen noves formes de jugar i aquests jocs tradicionals i no es perden en el temps.
Aquesta relació de persona gran e infant afavoreix les habilitats comunicatives i socials necessàries per desenvolupar-se en la nostre societat i conviure mútuament.
Resolució de conflictes.
La resolució de conflictes és un mètode que promou la recerca de solucions que siguin favorables per ambdues parts, per la qual cosa la solució no ha de ser cap imposició sinó que ha de sortir de les parts implicades en el conflicte.
És pretén que arribin a una solució de manera pacifica per mitjà de la negociació cooperativa, que les parts guanyin i obtinguin un benefici i no solament una d’elles, així evitem que hi hagi un guanyador i un perdedor, tots guanyem.
Per a que això sigui possible és necessari que les parts estiguin motivades a cooperar per resoldre el conflicte i respectar-se mútuament durant i després el procés. La persona gran en aquest cas l’avi o àvia s’ha de mantenir neutral entre les dues parts (nen/na) i ajudar a les parts implicades arribar a un acord.
Això ho portarem a terme mitjançant la creació d’un espai anomenat “El Racó dels conflictes”, per afavorir el diàleg i la comunicació en cas de conflicte entre iguals.
Aquest racó es farà en un espai de l’aula i serà pels infants i fet per ells per mitjà de la realització d’un taller.
On tindrem el racó de la cadira orella i la cadira boca, es situarà en un racó de l’aula on els infants accediren de manera autònoma per resoldre els seus conflictes per sí mateixos. És posaran dues cadires, la cadira de la boca, l’infant que s’assegui parlarà i la cadira de l’orella l’infant que s’assegui haurà d’escoltar ( ara jo t’escolto i no parlo i ara em toca a mi parlar i a tu escoltar).
Els infants i els avis/es participaran en la confecció del racó.
El funcionament consisteix en què quan dos nens tenen un conflicte dintre de l’aula o arriben amb un conflicte no resolt, la persona gran o educador els convida a anar al racó per intentar trobar una solució per sí mateixos. El seu ús ha de ser voluntari i haurà d’haver una persona adulta que dinamitzi la situació.
Cada nen ocupa una cadira. El nen assegut a la cadira orella ha d’escoltar atentament el que digui el company i no parlar i el nen assegut a la cadira boca te la paraula per explicar el que li ha passat o com s’ha sent…. Un cop ha acabat de parlar es fa un intercanvi de cadires i s’inverteixen els papers.
El primer que escoltava no pot començar parlar fins que no expliqui el que ha escoltat del seu company i aquest consideri que és correcte i un altre vegada el mateix.
Normalment es un únic torn però a vegades es necessita més per resoldre el conflicte.
D’aquesta manera els infants veuen el conflicte de manera positiva, no guanya ningú, tots guanyem, arriben a una solució mútua, desenvolupen les habilitats d’autocontol i autoregulació de la conducta, es té en compte els sentiments dels demés i els seus desitjos, es posen en el lloc de l’altre, aprenem a escoltar i mantenir l’atenció i a cooperar.
A més a més és veu la persona gran com a ésser capaç de conciliar i transmetre saviesa, ja que és qui genera les dinàmiques relacionals entre els nenes, gestiona el conflicte i recondueix les possibles solucions.
ACTIVITATS.
-Construcció del “Racó dels conflictes” que es farà amb els infants i els avis/es.
ACTIVITATS ORIENTATIVES
Escoles d’educació Infantil
Cultiu a l'hort
Maleta viatgera amb el tema: "Els meus avis"
Un taller de contes escrits pels alumnes, els quals un dia els llegiran a la gent gran. En una altra sessió seran els Grans els qui explicaran un conte als alumnes i aquests en faran un dibuix.
Explicar l'evolució de la ciutat, barri... amb una sortida pel barri
Parlar dels canvis que ha sofert la manera de viure de la gent
Explicar als alumnes com era la seva vida a l'escola quan ells eren petits.
Com eren les escoles i què aprenien ells, quins llibres utilitzaven, dificultats que tenien per anar a l'escola...
Festes i tradicions que hi havia als pobles on vivien: festa major, matança del porc, ...
Exposició de coses antigues utilitzades pels avis i que ara ja són obsoletes....
Ensenyar-los cançons de quan eren petits, jocs d'abans i d'ara jugar-hi tots junts.
Els alumnes poden ensenyar a la gent gran a utilitzar internet, el canó d'imatge de la classe, utilitzar programes d'ordinador com el Paint o el Kit pix fer trencaclosques, dibuixos...etc
Organitzar tots junts un dia de festa
Preparar entrevistes destinades a la gent gran
Comparar els herois i heroïnes dels alumnes amb els que tenien els avis quan eren de la seva edat. Obrir un debat i explicar les qualitats dels uns dels altres i cercar qualitats comunes d'admiració.
Tallers de cuina amb els alumnes i preparats per la gent gran.
Explicació d'oficis
Participació en alguna festa escolar: Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi amb concurs de poemes ...
Explicacions de llegendes catalanes, refranys, costums i tradicions de Catalunya.
Projecte Fatec: Avi/àvia, aporta’ns a l’escola el teu saber.
EL TRESOR AMAGAT.
Aquest joc necessitat preparació, però si ho fas bé, pot resultar molt divertit. Podies disfressar-te de pirata o posar-te un “parche” al ull; és opcional, ¡però podria fer el joc més divertit!
Edat: a partir de 4 anys.
Materials:
- una caixa.
- polseres, collars de fantasia.
- monedes de xocolata
- llaminadures
- paper
- rotuladors.
Preparació del joc:
Amaga els objectes del tresor en diferents llocs de l’aula (dins d’un calaix, bot, armari…
En un paper s’ha de dibuixar una “mapa del tresor”. Si l’has amagat a l’aula s’haurà de dibuixar tota l’aula. Si no vols que entrin en algun lloc els pots explicar que aquell espai és la presó, per exemple i qui entri dins haurà de passar una estona en ella -és recomanable no parlar de monstres o bruixes podrien espantar-se. En el mapa, pots dibuixar el punt de partida i des de aquí indicar amb punts. 5 passos en linia recta, 2 a la dreta, etc., i marcar amb una “x” el lloc on trobaran part del tresor.
Dona els alumnes el mapa i els explica que ets un “pirata despistat”: tenies una caixa del tresor ( ensenya-lis) però no et vas donar compte i estava foradada, així que has anat perdent els diferents objectes que hi havien i t’has cansat de buscar-los. Demana-lis que agafin el mapa i els busquin ells.
JUGAR A XAPES.
Edat: a partir de 4 anys.
Materials:
-xapes o taps de gots d’ampolles.
-Pintura o fots.
-pegament, si es decideix personalitzar algunes xapes o taps.
Preparació del joc:
Es fa un circuit sobre la sorra (si estem en el pati) o es marca el terra amb guix. No ens hem d’oblidar de complicar-lo una mica posant corbes, rectes ….
Els jugadors es situen en la línia de sortida i tenen que empentar la xapa o tap amb el dit, donant-li copets. Cada jugador, tindrà un llançament per torn. Si la xapa o tap surt del circuit haurà de tornar a començar des de el punt on va tirar. Pot donar que una xapa fagi fora un altre, això significa que perd el torn per el jugador que la fet fora. Guanya qui arribi primer a la linia de meta.
Variació:
-Es fa un cercle o quadrat i en el interior es col.loquen les diferents xapes dels jugadors. El primer jugador tira una de les seves xapes dese la linia de sortida intentant treure una de las xapes que estan dins fora del quadrat, si ho fa guanya i torna a tirar, si no la treu, es passa el torn al següent jugador i així fins que no queden xapes.
EL PLÀTAN TRENCAT.
Mitjançant l’execució d’un “moviment ninja secret”, aconseguiràs que per art de màgia, un plàtan se separi en trossos mentres encara està dins de la pell. Aquest truc es fàcil, només requereix un pica de preparació.
Edat: a partir de 3 anys.
Materials:
-agulla
-plàtan
Preparació del truc:
Abans de fer el truc amb públic, sense que ningú et vegi, clava l’agulla en el plàtan pel lloc on vols que es trenqui. Mou l’agulla de manera horitzonal per garantir la separació en dos trossos. Repeteix el procediment si vols fer més trossos. El truc consisteix en utilitzar l’agulla sense fer malbé la pell del plàtan.
Mostra el plàtan als alumnes per que comprovin amb els seus propis ulls que el plàtan està sencer. Després, executa qualsevol moviment màgic o de karate per separar el plàtan. (això forma part del espectacle, no tinguis por a jugar i divertir-te.).
Poc a poc, treu la pell per demostrar que el plàtan ja estava tallat en el interior de la pell.
-Reforçar l’autoestima de la persona gran.
-Reforçar la identitat de la persona gran.
-Afavorir l’ús de les habilitats comunicatives: Escolta activa, empatia.
-Mantenir les capacitats comunicatives en quan a l’ús (semàntica) i la forma del llenguatge.
-Afavorir les capacitats cognitives: memòria, percepció, atenció... -Potenciar les habilitats socials.
Metodologia
Quinzenalment un avi/a explicava i o llegia un conte al grup de nens i nenes , aquests podien tenir un suport visual i/o auditiu,ja sigui per part d ́altres avis/es o per part d ́un dinamitzador.
Aquest conte , podia ser un conte clàssic ( la Blancaneus,en patufet...) o un relat d ́ una historia de vida del propi narrador (que feia quan era petit , la feina els seu poble...recolzat amb fotografies pròpies de l ́avi/a).
Al acabar el conte , tots junts , avis i nens/es feien t un mural per penjar al Centre un titella per endur-se a casa, una disfressa i/o un dibuix d’ allò que els havia ensenyat aquell relat..
Temporalització
D’ octubre a juny tots els dimecres dels 13.00 a les 17.00h
Activitat: “ A què juguem avui?”
Objectius :
-Reforçar l’autoestima de la persona gran.
-Reforçar la identitat de la persona gran.
-Afavorir l’ús de les habilitats comunicatives: Escolta activa, empatia.
-Mantenir les capacitats comunicatives en quan a l’ús el contingut i la forma del llenguatge.
Metodología
Quinzenalmet un avi/a organitzava una sessió de joc, aquesta calia que fos un joc “antic”.
L ́avi/a organitzador/a presentava el material explicava les regles del joc , donant peu als records personals ( reminiscència). D ́ altres avis/es podin , també , participar en l ́ activitat col·laborant amb els nens/es i participant en la dinàmica de la sessió.
Temporalizació
D’ octubre a juny tots els dimecres dels 15.00h a les 17.00h
VEIG, VEIG.
Segurament que ja coneixeu aquest joc. És molt antic, ja es parlava d’ell en el segle XV. És molt útil per estimular la vista i la capacitat d’observació dels jugadors. Es pot jugar a partir de 2 jugadors.
Edat: a partir de 4 anys.
Materials: res
Preparació del joc:
La persona que comença el joc a d’observar al seu voltant i tria un objecte -que estigui a la vista dels altres jugadors- Quan ja te el objecte a la ment a de dir: “Veig, Veig”.
La resta dels jugadors han de dir: “¿Què veus?”
“Una coseta”, diu la persona que tria l’objecte.
“¿I quina coseta és?”, pregunten tots.
“Una coseta que” és de color, o comença per la lletra …
Ara comença un seguit de preguntes fins que esbrinin de que es tracta. Qui esbrini que objecte és serà el que triarà el següent objecte. Si els infants no poden esbrinar de quin objecte es tracte es poden donar pistes.
MÚSICA CONGELADA.
Aquest joc es ideal per aquest nens que els hi agrada la música, a més a més els infants els hi agrada molt bellugar-se.
Edat: a partir de 4 anys.
Materials:
-Equip de música.
-CD de diferents estils o una radio.
Preparació del joc:
Busquem un lloc ampli on es infants puguin bellugar-se sense cap perill, podem apartar les taules, cadires, etc.
La consigna d’aquest joc és tu controles la música. Quan deixi de sonar, ja sigui per que l’has parat o baixat el volum, ells tenen que quedar-se congelats en la postura que estiguin. Si hi ha algú que es bellugui a d’abandonar la pista de ball. Després d’uns segons es torna a posar la música i es torna a parar fins que no quedi ningú a la pista de ball. Podem fer que sigui el nen o la nena pari la música i els avis i àvies es belluguin.
Variació: Aquest joc també es pot fer amb cadires, al principi i hauran tantes cadires com infants i es pararà la música i els infants s’hauran de seure, després es traurà una cadira.
Sona un altre vegada la música i els infants hauran de seure, un d’ells es quedarà sense cadira i serà eliminat. Cada vegada se’n retirarà una cadira fins que només quedi una sola cadira i dos jugadors i el joc acabarà amb un sol guanyador.
CARRERES D’OBSTACLES.
Es tracta de crear un circuit per que els infants els traspassin (que no sigui gaire perillós). El podem fer una mica gran tot desprendrà del espai disponible i els poden col.laborar alhora de fer-ho.
Edat: a partir 3 anys.
Materials:
-llençols
-coixins
-caixes de cartró
-taules
-cadires…
Preparació del joc:
Preparem el circuit: Potser un camí que l’infant haurà de passar superar els obstacles que es va trovant i seguint les instruccions dels avis/es: per exemple, les cadires s’han de passar per sobre o per sota.
També podem fer un túnel amb els llençols o mantes, els infants els hi agrada aquestes coses.
ROBA D’AVI O ÀVIA.
Aquesta activitat és molt fàcil de fer, només necessitem roba d’avi o àvia i moltes ganes de disfressar-te.
Edat: a partir de 4 anys.
Materials:
- Bagul o una caixa gran o similar
- Varies peces de roba d’avi o àvia: mocadors, barrets, sabates, mitjons, pijames, jerseis, collars que li vagin grans els infants i no t’importi si s’embruten o es trenquin.
Preparació del joc:
Posar tots els objectes que havies seleccionat en una caixa.
Els infants lliurement aniran al bagul i escollirem els peces que volen posar-se, ja sigui una samarreta, pantalons, collars, mocadors. Consisteix a passar-se bé disfressant-se d’avi o àvia.
SIMÓN DIU…. ÀVIA O AVI DIU....
Edat: a partir de 4 anys.
Materials: Res.
Preparació del joc:
Un avi o àvia serà l’encarregada de dir en veu altra una serie d’activitats que han de fer el nets i les netes. La consigna del joc es que s’ha de fer el que diu l’avi o l’àvia només quan digui “l’Avi o l’àvia diu”. En cas contrari, els jugadors hauran de quedar-se ben quiets.
Per exemple, si dius “l’avi diu que salteu sobre un peu”, els jugadors hauran de saltar i aquell que es quedi quiet perdrà. Si al demanar les coses només diu: “ Salta sobre un peu”, els jugadors hauran de quedar-se quiets i aquells que saltin seran eliminats.
TREPITJAR L’OMBRA.
Aquest joc és molt senzill, només necessitem que fagi sol.
És un joc amb parelles i consisteix en que un dels jugadors ha d’atrapar l’altre, trepitjant l’ombra de l’altre, que intentarà evitar-ho movent-se. Quan s’atrapa l’ombra, podem intercanviar els papers.
BOMBOLLES DE SABÓ.
Els infants els hi agrada molt fer bombolles de sabó.
Materials:
-Fairy
-aigua
-glicerina
-Palletes.
Idees per jugar amb les bombolles:
-¿Qui pot fer volar més alt les bombolles?
.¿Qui pot crear moltes bombolles sobre la taula?
-¿Quina bombolla dura més estona sense petar-se?
-¿Qui pot bufar una bombolla dintre d’un altre bombolla?
També podem cantar la cançó “Un peixet de la font de l’estany” que aquesta cançó està relacionada amb les bombolles.
PINTAR AMB ELS DITS.
Aquesta activitat la poden fer avis i nets.
Edat: 4 anys
Materials:
-Bata
-Pintura de dits.
-Paper d’embalar blanc o un llençol.
Preparació de l’activitat:
Els avis i les àvies preparen a fora o a un racó de l’aula (sempre depenent de l’espai que disposen) un llençol o un tros de paper d’embalar.
Expliquen els infants que tots junts tan avis, àvies com vosaltes pintarem en el llençol o el paper d’embalar amb les mans i els peus. Preparem els infants, que es posen les bates.
Tots junts pintem el mural que es penjarà durant tot el curs i així els infants podran observar les seves mans i les mans dels seus avis i àvies.
FESTA DELS AVIS/ÀVIES.
Per finalitzar el projecte amb els avis es pot celebrar una festa on poden fer un pica pica i jocs fàcils que es poden fer al pati.
-Encistellar pinces de la roba en una galleda.
-Llançar pilotes de Tenis contra una filera de ninos per intentar tirar-los.
-jugar a les bitlles amb un pilota de ping-pong i ampolles d’aigua amb sorra.
-Menjar pomes: penjar pomes d’una corda i els nens amb les mans a l’esquena les tenen que mossegar i menjar-se-les.
-Rescatar caramels amb les dents que es troben en un plat de farina, amb les mans a l’esquena.
-Saltar a la corda un determinat número de vegades.
-Trencar un globus al asseure’s en una cadira.
-Caminar sobre una corda recta en el terra sense perdre l’equilibri.
-Fer avions de paper a veure quin volar més.
-Jugar a mantenir el globus en l’aire durant el màxim de temps possible sense que toqui el terra.
- etc….
BALLEM AMB GLOBUS.
Edat: a partir de 4 anys.
Agrupaments: per parelles.
Materials:
-Globus.
-Música
Preparació del joc:
Repartirem un globus per parelles, els quals tindran que subjectar el globus amb la panxa entre els dos. Al començar la música cada parella (avi/àvia, net/neta) hauran de ballar intentant que el globus no caigui ni es peti. La parella guanyadora serà l’última que aconsegueixi ballar amb el globus sense que es peti o caigui.
TOCA, TOCA.
Quan algú cridi: “Toca verd” ( o qualsevol altre cosa) la resta de companys hauran de tocar, el més ràpid possible, quelcom d’aquell color.
La ordre pot anar variant: toca terra, toca l’arbre, toca papelera, toca la font, toca el cabell, toca la flor, no toquis a ningú, toca l’avi o l’àvia.
APLAUDIMENT EQUIVOCATS.
Hauras de dir paraules relacionades entre si (colors, fruites, ciutats…) Els teus nets aplaudiran cada vegada que les diguis. Si dus una paraula que no està relacionada i algú aplaudeix, donarà una “prenda”.
Per exemple, comencem dient animals, quan diguis “granota” els infants hauran d’aplaudir, quan diguis “tortuga” els infants aplaudiran...Però si dius “Vermell” i algú se equivoca i aplaudeix, tindrà que pagar una “prenda”.
MOCADORS EN LA BUTXACA.
Es posa un mocador en la butxaca del darrere de cada jugador. Els jugadors hauran d’intentar agafar els mocadors dels demés jugadors sense perdre el seu.
El jugador que aconsegueixi el major número de mocadors guanya el joc.
Aquesta activitat és pot fer per parelles o en gran grup.
ZANCOS.
Només necessitem dos llaunas grans i un troç de corda.
Aquests zancos es poden fer amb els avis i decorar-los i una vegada estan fets es pot jugar amb ells.
S’han de fer dos forats a las llaunes en els laterals i passar per allà un troç de corda.
El nen posarà un peu per sobre de cada llauna i subjecta les cordes amb les mans per caminar amb l’ajuda dels avis per no caure.
Per pot fer un recorregut marcant diferents punts.
PETANCA.
Segurament hi hauran avis o àvies que juguin a la petanca o coneguin aquest joc. El que volem es que els avis/es ensenyin aquest joc tradicional que es juga fa molts anys i també en l’actualitat.
MITJÓ TITELLA.
Aquesta activitat es farà amb l’ajuda de les àvies i els avis, segurament que quan eren petits havien construït titelles amb mitjons. És molt fàcil de fer, només necessitem un mitjó i moltes ganes de fer-ho.
Materials:
-un mitjó
-fieltre vermell
-fil i agulla
-2 botons negres
-cartolina blanca (o pilots de ping pong o cotó-fluix)
-tisores
-pegament per la roba.
-llana pel cabell
-etc…
Preparació de l’activitat:
Fer un tall d’uns 3 cm en la punta del mitjó: aquesta serà la boca.
Tallar un ovul de fieltre vermell d’uns 8 cm de llarg: aquesta serà la boca. Si els pleguem per la mitad, podeu cosir ara una llengua en una de les mitad de l’ovul (de color rosa per exemple).
Doneu la volta al mitjó i cosir l’ovul de fieltre en l’obertura que es va fer abans.
Dibuixar dos cercles en la cartolina blanca: seran els ulls. Després enganxar-les en la boca, per la part contraria al taló (si algú es posa el mitjó en una ma, serà més fàcil posar els ulls)
Per acabar els ulls, enganxar els botons negres en els cercles blancs.
A partir d’aquí podeu posar el que més us agradi, ja sigui llana per fer el cabell, un llaç, botons, etc.
AQUARI.
Aquesta activitat pot durar molts dies. Els avis i àvies juntament amb els infants podem crear un aquari amb peixos de colors, necessitarem un lloc on posar-ho.
Materials:
-una caixa gran
-tisores
-una regla llarga
-paper de cel.lofa transparent o color blau.
-cartolina de colors
-retoladors
-pegament
-cinta adhesiva transparent
-fil de pescar
Preparació de l’activitat:
Tallar les finestres del aquari en dos dels costats de la caixa. Amb l’ajuda de la regla fem les ratlles per on volem tallar.
A l’interior de la caixa hem d’enganxar el paper de cel.lofa que farà de finestres, ens hem d’assegurar que estigui ben enganxat amb la cinta adhesiva.
Ara ja podem pintar en la cartolina les diferents especies de peixos, estrelles de mar, tortugues entre altres animals marins que mes ens agradi.
Per a les plantes que volem posar en el terra, hem de fer una pestanya per poder-les enganxar y perquè els peixos semblin que estiguin suspesos en l’aigua utilitzarem fil de pescar enganxat en el sostre de la caixa i l’enganxarem al peix amb cinta adhesiva o un nus.
Pels infants més menuts es pot fer una obertura en la part superior per donar-lis de menjar, el menjar potser trossos de paper de diari.
Per poder inspirar els infants podem mirar un documental marí on hi hagin diferents especies marines.
TITELLES AMB PEUS
Aquesta és una manera molt fàcil i divertida de crear les nostres titelles. En aquest cas mostrem com es fan ballarines però podem crear animals, persones, persontatges d’un conte.
El que podem fer és que els avis expliquin un conte i a partir d’aquest conte podem fer les titelles amb peus. Aquesta activitat es farà amb l’ajuda dels avis i àvies.
Materials:
-cartolina
-retoladors
-tisores
-paper de cel.lofà
-agulla i fil
Preparació de l’activitat:
Primer, hem de dibuixar la silueta de la ballarina en la cartolina: el cap, el tronc i els braços en posició vertical, sense cames.
Ara és hora de pintar, la cara, els cabells...Quan ja estigui feta el que hem de fer és retallar la silueta.
Per sota la cintura, hem de fer dos forats per poder posar els dos dits i fer que són els peus de la ballarina.
Per fer el tutú utilitzarem el paper de celofà (amb forma rectangular). Amb ajuda de l’agulla, hem de passar el fil pel llarg del paper. Després ja es pot lligar el tutú a la cintura de la ballarina.
FEM UN MARC DE FOTOS.
Un marc de fotos es una idea molt pràctica que els néts i els avis els hi encantarà, sobretot si es posa una foto d’ells. Aquesta activitat es pot fer amb els infants i poden regalar els avis el seu marc de fotos amb una foto seva.
Materials:
-Cartró (la mida dependrà de lo gran que volem que sigui el marc de fotos).
-trossos de paper de regal o paper de colors.
-pintura
-pegament
-tisores
-També podem posar pasta de galets, trossos de pell de taronga, elements naturals tot dependrà de l’estació que estem, si es tardor podem posar trossos de fulles, pell de mandarina.
Preparació de l’activitat:
Enganxar la foto en el centre del cartró.
Tallar 16 trossos de paper per posar en el marc de la foto al voltant d’aquesta, tots han de ser de la mateixa mida.
Una vegada ja estan tallats, el que farem és enrollar-los fent petits tubs i enganxar l’última volta perquè quedi ben agafat.
Ara ja es pot enganxar els rotllos un a un en el marc de fotos de forma horitzontal i vertical, deixant l’espai per a la foto.
Per a que el marc de fotos es mantingui de peu hem de enganxar un tros de cartró darrere.
També podem fer el marc de manera mes fàcil, que els infants pintin el marc de fotos del color que més els hi agrada i enganxin els trossos de paper, o posin purpurina.
PILOTES D’ARRÒS
Els infants amb l’ajuda dels avis i àvies faran unes pilotes per fer malabars.
Materials:
-6 globus
- arròs
-tisores
-embut o una foli doblegada que fa d’embut
Preparació de l’activitat:
Amb l’ajuda d’un embut o una foli doblegat posarem una mica d’arròs dintre d’un globus. El tancarem amb un nus.
Després tallarem el coll de 4 o 5 globus més.
Obrirem un dels globus que hem tallat i el posarem dins del globus que està ple d’arròs, i així amb els altre globus de colors fins que tinguem una pilota de molts colors.
COLLARS DE PASTA
Aquesta activitat consisteix en fer collars o pulseres pels avis i les àvies.
Materials:
-qualsevol tipus de pasta, sempre que tinguin forat: macarrons, conos, galets, estrelles…
-pintura
-pinçell
-esmalte d’ungles transparent.
-corda elàstica
-tisores
Preparació de l’activitat:
Primer els infants pintaran dels colors que vulguin la pasta que han escollit. Per fer-ho podem posar la pasta en un pal llarg i així els anirà millor per fer-ho.
Quan s’assequi la pintura se li pot donar una capa d’esmalt d’ungles transparent.
Passar el tros de corda elàstica pels forats de la pasta, quan s’acabi s’ha de fer un nus a les dues parts de la corda.
CUINAR JUNTS.
LLAMINADURES CASOLANAS
Aquí tenim una alternativa a les llaminadures que tant els hi agrada a la quitxalla però aquestes són casolanes i elaborades pels propis nens i nenes amb l’ajuda dels avis i àvies.
Materials:
-7 cullerades de gelatina sense sabor
-3 tasses de sucre
-2 tasses de sucre
-1 tassa de gelatina amb sabor
-sucre per decorar
Preparació de l’activitat
En una olla, posar la gelatina sense sabor, el sucre i l’aigua. S’ha de posar a foc lent i remoure continuament amb una cullera de fusta fins que bulli una pica. Després incloure la gelatina amb sabor. Deixar bullir fins que la barreja s’espessi i es formi una pel.lícula en la superfície.
Mollar amb aigua freda un motlle rectangular i posar la barreja. Hem de deixar reposar durant tota la nit. Al dia següent , la barreja ja estarà.
Treure la gelatina del motlle i hem de tallar-la a quadrats , el passem per el sucre i les deixem reposar.
Guardar las llaminadures en una carmanyola i ja les tenim per quan volguem menjar-les.
PA DE PESSIC AMB IOGURT
Els nens els hi agrada molt barrejar la massa del pa de pessic i mirar la porta del forn per veure com puja.
Ingredients:
-1 iogurt de llimona
-4 ous
-3 gots (de iogurt) de farina
-2 gots (de iogurt) de sucre
-1 got (de iogurt) de oli de gira-sol o oli d’oliva.
-1 sobre de llevat en pols
Preparació de l’activitat:
Pre-escalfar el forn a 200 C 15 minuts abans. Batre els ous amb el sucre. Després, afegir la resta dels ingredients sense deixar de batre: primer el iogurt, després la farina juntament amb la llevat, i finalment, l’oli sense deixar de remenar, ha de quedar homogeni i sense grumolls.
Hem de posar la barreja en un motlle que abans hem posar una mica de mantega i farina perquè no s’enganxi la barreja una vegada fet.
Posar el motlle en el forn a 180 C durant 25 minuts. Per saber si està fet el pa de pessic hem de punxar amb el ganivet i si el ganivet surt net ja està fet.
Aquest pa de pessic també es pot posar trossets de poma abans de posar al forn i així tindrem un pastís de poma.
FEM UN MARC DE FOTOS.
Un marc de fotos es una idea molt pràctica que els néts i els avis els hi encantarà, sobretot si es posa una foto d’ells. Aquesta activitat es pot fer amb els infants i poden regalar els avis el seu marc de fotos amb una foto seva.
Materials:
-Cartró (la mida dependrà de lo gran que volem que sigui el marc de fotos).
-trozos de paper de regal o paper de colors.
-pintura
-pegament
-tisores
-També podem posar pasta de galets, trossos de pell de taronge, elements naturals tot dependrà de l’estació que estem, si es tardor podem posar trossos de fulles, pell de mandarina.
Preparació de l’activitat:
Enganxar la foto en el centre del cartró.
Tallar 16 trossos de paper per posar en el marc de la foto al voltant d’aquesta, tots han de ser de la mateixa mida.
Una vegada ja estan tallats, el que farem és enrollar-los fent petits tubs i enganxar l’última volta perquè quedi ben agafat.
Ara ja es pot enganxar els rotllos un a un en el marc de fotos de forma horitzontal i vertical, deixant l’espai per a la foto.
Per a que el marc de fotos es mantingui de peu hem de enganxar un tros de cartró darrere.
També podem fer el marc de manera mes fàcil, que els infants pintin el marc de fotos del color que més els hi agrada i enganxin trossets de paper, o posin purpurina.
.jpg)
.jpg)
