VALORACIO GLOBAL del Curs 2011-12.
D'alguna manera, l'alumnat d'aquest centre no és molt diferent d'altres que conec o fins i tot, de les expectatives errònies que sovint la gent en general te a l'hora d'aprendre una segona llengua en aquest país i d'altres païssos considerant l'opinió de col.legues estrangers.
D'ençà que el mètode comunicatiu -i desprès multi-funcional d'aprenentatge de llengües estrangeres- va substituir una metodologia mes tradicional, la gent pensa que amb una mica de pràctica comunicativa a l'aula serà suficient per aprendre una altra llengua sense necessitat d'aquell treball sistemàtic que caracteritzava el mètode tradicional.
Aquests alumnes no se n'adonen que sovint els mateixos llibres de text actuals que fem servir a les nostres classes es fan servir als cursos de llengües d'Anglaterra, USA o Canadà. En allà, tanmateix, quan un alumne surt de l'aula continua practicant la llengua estrangera i en aquest context, el mètode i els llibres multi-funcionals funcionen.
Però a casa nostra, quan un alumne surt de classe, la llengua que sent al carrer no és la llengua objecte d'estudi i, per tant, sense un treball sistemàtic i constant d'hàbits lingüístics en l'altra llengua no es donarà el procés d'immersió necessari per què hi hagi un aprenentatge real de la llengua.
Per “treball sistemàtic i constant” no cal entendre una hora o dues hores diàries de feina, ans al contrari, segons els estudis, quinze minuts diaris de pràctica oral -i escoltar-durant sis mesos, proporcionen el grau necessari d'immersió lingüística per assimilar un nivell bàsic del nou codi amb una certa naturalitat. Seria a partir, d'aquest nucli d'hàbits lingüístics orals i d'escoltar que cal construir la resta de competències escrites i gramaticals també als nivells superiors.
Sembla mentida en una comunitat bilingüe com la nostra que encara hi hagi alumnes que confessin: “No sé com estudiar anglès!” i la resposta és òbvia: una llengua no s'estudia, es practica... és així que vam aprendre la nostra segona llengua, castellà o català, estant immersos diàriament i practicant. L'anglès no és diferent. Sovint, els alumnes no volen assumir aquesta responsabilitat i es volen enganyar a si mateixos fent-se creure que coneixent un conjunt definit de regles gramaticals o estructures seran capaços de produir i entendre tots els missatges possibles d'una llengua. Això no funciona així. Vocabulari en l'adquisició d'una segona llengua està planificat per freqüència d'ús i és un criteri tipificat per la Comunitat Europea, no depèn de nosaltres professors, i l'única forma de familiaritzar-se amb el nou codi és estar exposat sovint.
Crec que seria bo fer aquests aclariments a començament de curs per evitar falses expectatives. D'altra banda, si preveiem un proper curs 'difícil' per les nostres condicions laborals, no estaria de mes contemplar la possibilitat de facilitar material d'auto-aprenentatge i el treball en grup no per tapar forats o cobrir hores, sinó amb els recursos metodològics necessaris i el convenciment de que aquest treball forma part ineludible del procés d'aprenentatge de l'alumne.
En aquest sentit, els grups de treball que em consta que s'han format aquest curs passat fora de l'aula han donat resultats molt positius. Ocasionalment he repartit continguts gramaticals ja explicats d'altres anys a estudiants o grups d'estudiants per tal que fossin ells qui els expliquessin davant de classe, i les enquestes han confirmat que aquesta activitat ha agradat. Les exposicions orals igualment han estat una font de satisfacció per tothom; seria interessant combinar-la amb una de les composicions escrites i, fins i tot, coordinar-les amb els continguts temàtics de les unitats del llibre de text. En definitiva, caldria donar mes protagonisme a la participació dels alumnes a classe i que aquest esforç estigui reconegut i reflectit a l'avaluació contínua, sobretot l'oral.
Crec que treballem be l'expressió escrita al llarg del curs, però potser caldria consensuar mes les pautes de cada composició, és a dir, tipus de vocabulari, estructures i connectors que es demana a cada nivell i cada trimestre. Això seria fàcil d'acordar.
En aquest sentit, crec que hauríem de demanar igualment vàries composicions pautades o guiades al llarg del curs, amb altres paraules, escrits com ara presentacions personals a començament de curs, cartes formals, currículums, etc... en les quals els alumnes nomes han d'omplir uns camps determinats i afegir-hi poca cosa mes, el marge d'error deu ser tan petit que nosaltres professors no les hauríem de corregir, simplement comprovar l'entrega manuscrita. Crec modestament que aquestes assignacions són útils perquè incrementen l'exposició activa davant del nou codi.
Hi ha un altre tipus de treball escrit que en fem poc i que s'hauria de recollir i implementar de forma mes sistemàtica sobretot a nivells avançats: Com transformar una frase en una altre amb significat semblant però canviant un connector, un adverbi o una estructura. Aquesta activitat resulta excel.lent per entendre sintaxi i incrementar les habilitats comunicatives escrites, inclús de parla.
