Carmina Pinya, Coordinadora
Elvira Hernández i Montse Egido, Formadores
Vuesa merce, que lo que creeis gigantes son realmente molinos,
y lo que tomais por brazos son las aspas...
Don Quijote
Lady Liberty Mi hi-jo... Va llegir poc a poc i per primera vegada en sa vida una de les alumnes de vora seixanta anys; llavors aixecà la mirada, paí aquelles paraules i, amb llàgrimes als ulls, em mira i ho repeteix, ¡mi hijo! portant-se les mans al pit com si, entenent la màgia del llenguage, el pogués alletar novament o, si mes no, escriure i llegir les seves cartes sense intermediaris. En senyal d'agraiment, aquelles nenes grans sovint em convidaven a café i pastes les tardes del curs 82-83 a l'Escola d'adults de Sant Joan d'Espi, la meva primera assignació.
Van seguir d'altres d'EGB al Pegasso III de Sant Andreu, Pau Vila de Terrassa... de BUP i COU al Mediterrània del Masnou, etc... (amb el parèntesi de la mili) fins que vaig marxar a Estats Units on hi vaig treballar com a profe de castellà a Berlitz Language School a California i la New York University. De tornada cap a finals del 91 de seguida em van donar un interinatge a l'Institut de FP de Palafrugell que vaig haver de deixar per una feina a IBM, un contracte de tres anys, al que va seguir una curta assignació a CENTRISA i la possibilitat de continuar com a traductor si no hagués estat una tasca tan dura per la vista.
Al 96, em van assignar un nou interinatge al Jonqueres de Sabadell, Mancomunitat, Sant Quirze, Capellades, dos cursos a l'EOI de Terrassa, La Seu i de nou Terrassa. Recordo aquell nano fill de prostituta de qui tothom mal-parlava i no vaig arribar a conèixer fins a final de curs, l'entrevista de tutoria per tractar d'una noia que no es pren els estudis seriosament i la mare, que es dedica a fer netejes, tem que la filla no se'n sortirà, comença a plorar i li encomana a la nena; recordo el noi, delegat i repetidor de quart d'ESO a qui vaig preguntar pel seu canvi positiu d'actitud: be, m'he passat tot l'estiu carregant caixes en un magatzem! va respondre; recordo també la nena que als dotze o tretze anys es va asabentar que era adoptada... També recordo festes d'escuma, nits memorables de sopar i discoteca amb els meus alumnes adults, concerts en viu a l'aula... tal com vaig dir a classe:
Fer de profe pot ser la millor i la pitjor feina del món,
...la satisfacció de contactar amb una classe és només comparable al director de cors i orquestra després de dirigir Carmina Burana amb èxit; i la frustació de veure's traït per alumnes o companys semblant a la derrota de polítics o boxejadors.
Treballo els guions de pel.lícules com a recurs didàctic des de fa molts anys i amb molt d'èxit, tant que vaig tractar de publicar-lo però els editors ho consideraven com a obra derivada d'un original del que no teníem drets d'autor. Amb aquesta negativa, vaig montar una societat limitada i així negociar directament l'obtenció d'aquests drets. Després de mesos de converses amb agents americanes i possibles socis, el projecte i la inversió resultaven molt arriscats, massa; i vam haver de desistir. De fet, el mateix li va passar al Centre de Recursos de Llengües Extrangeres del Dept. D'Educació de la Generalitat de Catalunya, qui va publicar un total de quatre guions de pel.lícules en versió original i traduïts al català, Casablanca, Thirty-nine Steps... a finals dels 80 i, ho van deixar, no per manca d'interès sinó per dificultats tècniques.
Llavors fa dos anys, en un nou intent emprenedor, Veronica Abadia de Barcelona Activa ens va suggerir formar una associacio sense afany de lucre. Amb aquesta intenció, vam estudiar la llei de drets d'autor del nostre pais i vam veure una possibilitat de legalitzar les nostres activitats a l'article 37 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, (BOE núm. 97, de 22-04-1996).
Bàsicament el que proposem és:
-considerant que la població d'aquells paisos que no doblen les pel.licules estrangeres sovint son mes competents en la seva parla,
-considerant que l'obtenció de drets d'autor per l'ús dels guions de cine es extremedament complexe i el seu cost intangible,
Nem a formar una associacio que pugui experimentar amb material cinematografic, que es mantingui de la seva comercialització, que pagui uns drets d'autor raonables per aquest us i que finalment, pugui avaluar d'alguna forma l'efectivitat d'aquesta metodologia,
El Departament de Justícia va legalitzar LiveScripts-Guions de Pel.lícules, al juliol de 2008 i, per tant, disposem d'un marc legal per comercialitzar els guions complerts en versió original de QUALSEVOL pel.licula en DVD, les de Walt Disney per exemple. De fet, Margaret Adamic, Contract Administrator de Disney Publishing Worldwide, Buena Vista Studios, Disney, Touchstone i Hollywood Pictures, ha expressat el seu interes per les nostres activitats i estava encantada, li proporcionem publicitat addicional pels seus titols classics i a sobre li paguem. El mateix ens ha passat amb la productora canadenca Folimage amb qui vam contactar per comercialitzar el guio del seu DVD La Alegria de la Vida, en tres llengues, angles, frances i castella, un curs d'educacio sexual per nens amb premis internacionals que creiem que te molt potencial.
Al Setembre del 2008, vam contactar amb el Dept. D'Educació amb la carta degudamet registrada i inclosa al nostre blog per una possible col.laboració de la que desafortunadament no vam rebre resposta. Haguessim pogut exigir-la però vam considerar mes productiva una recerca d'altres col.laboradors. En aquests dos anys, hem presentat el nostre projecte associatiu a les conferències organitzades per Barcelona Activa al Forum i la Fira de Mostres de Montjuich; el CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial de Catalunya) ens va demanar d'incloure el nostre projecte a la seva publicació anual, Les Cent Millors Iniciatives Empresarials de Catalunya. També ho hem presentat a les conferències internacionals organitzades a les universitats Alba Iulia de Romania, Temple de Filadelfia, Saint John de Nova York, Mallorca, etc... En aquests dos anys igualment hem sofisticat la nostra oferta incloent-hi noves tecnologies:
A mes de la revista de guions de pel.lícules en paper, podem proporcionar el mateix producte en format digital; alhora podríem disenyar un curs audiovisual de llengües extrageres basat en diàlegs de pel.lícules com a mètode d'auto-aprenentatge i/o material escolar per ser practicat en parelles a classe o be, en una xarxa internacional d'estudiants com Skype. L'article adjunt Using ICT to Recreate a Private Tuition Environment in a Multi-functional Classroom definex el nostre marc metodològic que Lambert Academic Publishig d'Alemanya acaba de publicar amb el títol:
Lady Liberty-Constructing the Jungian Self in Gender Parity and Linguistic Diversity,
ISBN: 978-3-8433-6767-7.
Esperem que la seva divulgació ens ajudi a tancar acords de col.laboració amb empreses públiques i privades.
En aquest sentit, el passat dimecres 17 de novembre, vam mantenir una entrevista amb Toni Pou, Director Editorial de Digital Text, per una possible col.laboració que estem estudiant. En qualsevol cas, com a entitat que es dedica a la recerca, el nostre projecte associatiu seria més creible si formessim part d'un departament de recerca universitari; alhora, aquest vincle ens podria ajudar a establir branques associatives a d'altres països. Podem consolidar plantilles de recerca ja existents i incrementar el nombre d'investigadors o treballadors assegurant la nostra solvència mitjançant la comercialització dels productes que elaborem. Tenim professors interessats a USA, China i Rumania i esperem que d'altres s'hi afegiran.
En aquest contexte –és a dir, com emprenedor a qui no se li acudeix un millor moment per llançar un nou producte que al començament de la pitjor crisi econòmica de la història– la rebuda dels meus companys -que suposo una mica coneixedors del meu tarannà- va ser prou respectuosa i natural; i ha continuat així al llarg d'aquest primer trimestre -amb grups i horari ni millors ni pitjors que la resta. He trobat un equip directiu molt veterà, segur de sí mateix, obert a la col.laboració a d'altres membres incloent-hi nou-vinguts que aparentment s'ha anat renovant sense conflictes ans al contrari. Per suposat que n'hi ha diferències entre ells però no semblen trascendir mes enllà de la sala de professors.
Això fa possible un bon ambient de treball, prou responsabilitat i participació del professorat en activitats no obligatòries o extra-escolars com el viatge a Irlanda de quart curs, a França n'hi ha un altre, la coral organitzada pel professor de música amb actuacions freqüents fora del centre, la secció de robòtica dels professors de tecnologia, la participació en activitats esportives... La qual cosa també implica una certa fluidesa i confiança entre els diferents estaments que conformen la comunitat educativa, personal no docent, professorat, equip directiu i consell escolar.
Fa unes setmanes que comentava amb els meus alumnes de primer el canvi tan important que suposa el programa de l'1x1. També els recordava que no hauríem de perdre el nord, pares, mestres i alumnes, i tenir per ben segur que la millor forma d'afavorir el procés educatiu és la reducció de la ratio per classe; la jornada intensiva tal com es fa a la resta de l'estat amb pares i d'altre personal al càrrec d'activitats extra-escolars a la tarda, i el mateix plà d'estudis existent abans de la reforma, és a dir, l'escola primària fins als catorze anys en un centre, quatre anys de batxillerat per qui vulgui continuant estudiant en un altre centre, i formació professional pels mes treballadors. Aquests canvis facilitarien la tasca educativa de professionals, la majoria dels que conec, competents i empàtics citant una assistent al curs, i sense ànim de lucre, hauria d'afegir.
Estatuts i Plà d'Empresa,
Mendez, Domenec, Collective-Unconscious Dynamics of Gender Inequality (August 22, 2010). OIDA International Journal of Sustainable Development, Vol. 1, No. 3, pp. 11-18, 2010. Available at SSRN:
http://ssrn.com/abstract=1663350
.JPG)
